Jordi Sabater i Pi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegir noms pare i mare. Enllaç a esqueles de La Vanguardia. |
Suprimir enllaç (vermell) a pàgina esborrada |
||
Línia 15:
Va iniciar-se en l'etologia i l'[[antropologia]] d'entrada de forma [[autodidacta]] durant la seva estada a [[Guinea Equatorial]] entre els anys [[1940]] i [[1969]], on va començar les recerques de camp que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, dels [[amfibis]] i d'algunes [[aus]] africanes.<ref>{{format ref}} http://www.pcb.ub.es/homepcb/live/ct/p1451.asp</ref>
El seu viatge a l'[[Àfrica]] va ser crucial per al desenvolupament de la seva trajectòria professional, ja que li va permetre d'estudiar el comportament i els costums dels [[indígena|indígenes]] i les característiques de diverses espècies d'animals
Sabater Pi va trobar uns bastons d'uns quaranta [[centímetre]]s, alguns amb escombretes a les puntes, que els ximpanzés fabriquen per agafar i menjar els [[tèrmit]]s i un tipus d'[[sorra|arena]] amb propietats [[medicament|medicinals]]. Va ser doncs qui va descobrir que els primats són capaços de fabricar i fer servir [[eina|eines]], encara que siguin molt elementals. L'article que ho explicava es va publicar a la revista ''[[Nature]]'' l'any [[1969]] i va tenir un gran ressò, no només en el camp de l'etologia, sinó també en el de l'[[arqueologia]] i en l'estudi dels [[homínids]] [[prehistòric]]s.<ref>{{format ref}} http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3618042</ref> El seu llibre ''El chimpancé y los orígenes de la cultura'' explica aquest descobriment.
| |||