Obre el menú principal

Canvis

Es desfà la revisió 21644228 de Eniisi Lisika (Discussió)
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
Els '''Estats Units d'Amèrica''' ([[anglès]]: ''The '''United States of America''''') són una [[república]] [[República federal|federal]] i [[República constitucional|constitucional]] integrada per [[organització territorial dels Estats Units|50 estats i un districte federal]]. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]], on es troben els [[Estats Units contigus|48 estats contigus o continentals]] i [[Washington DC]], el districte capital, que limita al nord amb [[Canadà]] i al sud amb [[Mèxic]]. L'estat d'[[Alaska]] es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb [[Rússia]] a l'oest, creuant l'[[Estret de Bering]]. L'estat de [[Hawaii]] es troba al centre-nord de l'[[Oceà Pacífic]]. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Oceà Pacífic i la [[mar Carib]].<ref>{{GEC|0025184|Estats Units d'Amèrica}}</ref>
 
Amb una superfície de 9,38 milions de&nbsp;km², i amb més de 300 milions d'habitants, els Estats Units d’Amèrica són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents.<ref name="Dealing with Diversity">Adams, J.Q., and Pearlie Strother-Adams (2001). ''Dealing with Diversity''. Chicago: Kendall/Hunt. {{ISBN|078728145X}}</ref> L'[[economia dels Estats Units]] és l'economia nacional més gran del món, amb un [[producte interior brut]] (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars, el [[2006]], és a dir el 19% de la producció mundial.<ref name="IMF GDP"/>
}}</ref> Només el 9% del transport a la feina diària es realitza en mitjans públics, en comparació al 38,8% a Europa.<ref>{{ref-web
| url = http://www.policy.rutgers.edu/vtc/documents/TOD.Euro-Style_Planning-Renne-Wells.pdf| títol=Emerging European-Style Planning in the United States: Transit-Oriented Development editor = Rutgers, The State University of New Jersey| data = 11-06-2007
}}</ref> La indústria aèria està completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports són propietat pública. Les cinc aerolínies més grans del món són estatunidenques; [[American Airlines|''American Airlines'']] era fins ara la línia aèria més gran del món. Actualment, la fusió de dues de les altres grans aerolínies dels EUA (''Northwest Airlines'' i ''[[Delta Air Lines|Delta Airlines]]'') desmarcarà American de la posició dominant. El transport aeri dels Estats Units és dels més importants del món i trobem grans aerolínies, tant actuals com històriques, entre les quals, [[''American Airlines]]'', [[''Delta Airlines]]'', [[Continental Airlines|''Continental Airlines'']], [[United Airlines|''United Airlines'']], la línia aèria de baix cost [[Southwest Airlines]], pionera en aquest àmbit a escala mundial; així com les ja desaparegudes, però no menys importants TWA, ([[Trans World Airlines|''Trans World Airlines'']]), [[Pan American Airlines|''Pan American Airlines'']] i [[Braniff International|''Braniff International'']].<ref>{{ref-web
| url = http://www.iata.org/ps/publications/wats-passenger-carried.htm| títol=Scheduled Passengers Carried|editor = International Air Transport Association (IATA)| data = 15-08-2007
}}</ref> Dels 30 aeroports amb major ús del món, setze són als Estats Units; l'aeroport amb la major transportació de passatgers és l'Aeroport d'Atlanta,<ref>{{ref-web
| url = http://www.airports.org/cda/aci_common/display/main/aci_content07_c.jsp?zn=aci&cp=1-5-54-55_666_2__| títol=Passenger Traffic 2008 FINAL| editor = Airports Council International| data = 15-08-2007
}}</ref> tot i que cal destacar la importància internacional dels aeroports John F. Kennedy de Nova York i [[Newark (Nova Jersey)|Newark]] del nord-est de Nova Jersey, prop de Nova York, [[Aeroport Internacional de Los Angeles|''Los Angeles Internacional'']] així com l'O'Hare de [[Chicago]].
 
Als Estats Units hi ha el [[Sistema Interestatal d'Autopistes dels Estats Units]].
 
=== Etnografia ===
Els Estats Units tenen una població multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascendència tenen més d'un milió de membres.<ref name="Ancestry 2000">{{ref-web |url = http://www.census.gov/prod/2004pubs/c2kbr-35.pdf|títol = Ancestry 2000| editor = U.S. Census Bureau|data = Juny de 2004|consulta = 13-06-2007}}</ref> Els caucàsics o blancs són el grup ètnic més nombrós; els afroamericans són el grup racial minoritari més gran, mentre que els hispànics -procedents–procedents de Llatinoamèrica o Espanya-Espanya– són el grup ètnic minoritari més nombrós.
[[Fitxer:Ascendència més habitual per comtat nord-americà (2000).png|thumb|Comtats dels Estats Units segons l'ascendència de la majoria de la població.]]
Segons el darrer cens, al país hi havia 31 grups ètnics amb més d'un milió de membres. Segons la categorització del govern federal basant-se en raça, la majoria dels nord-americans (80,4%) són blancs. La majoria d'aquests són d'ascendència europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'[[Orient Pròxim]] i el nord de l'[[Àfrica]]). En excloure, però, els blancs d'origen hispànic (és a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del món), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La població no-hispana dels Estats Units està disminuint proporcionalment atesa la immigració i la taxa més alta de reproducció de les altres minories racials. Si aquesta tendència continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es reduirà i només seran majoria relativa el 2040 o 2050.
Els principals pobles o nacions d'ascendència ètnica dels ciutadans nord-americans són [[Alemanya]], seguit de [[Mèxic]], [[Irlanda]], [[Anglaterra]], [[Itàlia]], i [[Escandinàvia]]. Els afroamericans, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la població, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la població és [[amerindi nord-americà|ameríndia]] i nadiua d'Alaska, és a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el [[2005]] en reserves. Les tribus més nombroses són els [[cherokees]] (729.553), [[navahos]] (298.197), [[choctaw]] (158.774), [[sioux]] (153.360), [[chippewa]] (149.669), [[apatxes]] (96.833), [[blackfoot]] (85.750), [[Confederació iroquesa|iroquesos]] (80.882), [[pueblo]] (74.085), [[creek]] (71.310), [[lumbee]] (57.868), [[Chickasaw (grup humà)|chickasaw]] (38.351), [[seminola]] (27.431), [[potawatomi]] (25.595), [[yaqui]] (22.412), [[tlingit]]-[[haida]] (22.365), [[pàpago]] (20.087), [[comanxes]] (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), [[xeiene]] (18.204), [[lenape]] (16.341) i [[osage]] (15.897).
[[Fitxer:Pisgah.jpg|thumb|Església de [[Carolina del Nord]] ]]
La tendència demogràfica actual inclou la immigració de llatinoamericans al sud-oest, una regió que ja és la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mèxic conformen el 66% de tots els hispans i són el segon grup migratori més important des de la fundació dels Estats Units, al darrere dels alemanys. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de [[Mèxic]]. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen -fins–fins i tot-tot– a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcció d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del país veí.
 
=== Religió ===
== Cultura i lleure ==
[[Fitxer:Motherhood and apple pie.jpg|thumb|Alguns elements culturals emblemàtics estatunidencs: pastís de poma, l'equip per jugar el [[beisbol]] i la bandera.]]
Els Estats Units són una nació culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ètnics, de tradicions i de valors.<ref name="Dealing with Diversity"/><ref name="Society in Focus">Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). ''Society in Focus''. Boston: Pearson. {{ISBN|020541365X}}</ref> La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'[[Europa occidental]], començant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa també van influir significativament a la cultura americana, així com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.<ref>Queralt, Magaly (2000). ''The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective''. Boston: Allyn & Bacon, pàg. 83. {{ISBN|0023971916}}</ref> L'expansió cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'oci i de cuina del sud dels Estats Units (que allà s'anomena la zona del "''Midwest''", més Texas i la costa oest - ''West Coast''), sobretot als estats originalment mexicans, com ara [[Texas]], [[Nou Mèxic]] i [[Califòrnia]], però també gran part del vocabulari del vaquer americà, el "''[[cowboy]]''", i el relacionat amb els cavalls en general, sovint massa deformats per reconèixer la paraula original, i a vegades amb el sentit també transfigurat (per exemple, ''mustang, pinto, palomino, lassoo, chaps, cinch, [[rodeo]]'', i, per descomptat, el ''saloon'' i, en un ambient més casolà, la ''veranda''). La immigració massiva d'europeus del sud (en particular italians, però també molts d'altres) i l'est del continent va introduir-hi nous elements.
 
La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en què els immigrants assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Uns altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no és un gresol sinó una amainada en què les cultures dels immigrants conserven llurs característiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els sociòlegs moderns suggereixen que la manera en què la societat nord-americana aconseguirà l'harmonia ètnica i racial és mitjançant el pluralisme i no pas l'assimilació, i que, per tant, s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural.
 
=== Alguns elements culturals emblemàtics ===
* La bandera, en ús literari i un xic antiquada anomenada la "''star-spangled banner''" (que vindria a ser, més o menys, "la senyera arrossada d'estels").
* La [[cuina tex-mex]] i els ''[[fast food]]s'' d'entrepans d'[[hamburguesa]], [[pollastre fregit]], [[pizza]], etc.
* El [[beisbol]] i el [[futbol americà]].
 
Després de la derrota de l'exèrcit britànic, amb el suport dels francesos, la Gran Bretanya, en el [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] reconegué la sobirania dels tretze estats el [[1783]]. Una convenció constitucional es reuní el 1787, amb la intenció de crear un govern nacional més fort amb poder sobre els estats constituents. Per al [[juny]] de 1788, nou estats ja havien ratificat la nova [[constitució dels Estats Units]], nombre requerit per establir el nou govern. George Washington fou elegit com a primer [[president dels Estats Units|president]] i el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] es reuní per primera vegada. El 1791 els estats ratificaren la [[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]], deu esmenes a la constitució que prohibien la restricció federal de les llibertats personals i garantien diverses proteccions legals. Les opinions quant a l'esclavatge variaven; una clàusula de la constitució l'acceptava fins al 1808. Els estats del nord aboliren l'esclavatge entre 1780 i 1804. El 1800, el govern federal es mogué a la nova capital [[Washington DC]]. El Segon Gran Desvetllament féu de l'evangelicalisme la força dels moviments reformistes.
 
El desig d'expansió territorial donà inici a una sèrie de guerres contra els nadius nord-americans per prendre llurs terres, conegudes pels colons com el [[Far West|''Far West'']]. La [[compra de Louisiana]] a França duplicà la superfície de la nació. La [[guerra de 1812]] contra la Gran Bretanya, enfortí el nacionalisme nord-americà. Després d'una sèrie d'incursions militars a la Florida, Espanya cedí aquest territori i d'altres de la costa del Golf el 1819. Els Estats Units annexaren la [[República de Texas]] el 1845, que s'havia independitzat de [[Mèxic]] pocs anys abans, el 1836. El concepte del [[Destí Manifest]] es popularitzà durant aquest període.<ref>Morrison, Michael A. (1999). ''Slavery and the American West: The Eclipse of Manifest Destiny and the Coming of the Civil War''. Chapel Hill: University of North Carolina Press, pàg. 13–21. {{ISBN|0807847968}}</ref> Amb el [[Tractat d'Oregon]], s'annexaren els territoris del nord-oest als Estats Units. Després de la [[Intervenció Nord-americana a Mèxic|Guerra amb Mèxic]], amb el [[Tractat de Guadalupe-Hidalgo]] de [[1848]] els Estats Units prengueren la meitat del territori mexicà, que incloïa els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Colorado, algunes seccions de Utah, Oklahoma i Wyoming, i les àrees disputades de Texas.<ref>{{ref-web | url = http://www.ourdocuments.gov/doc.php?flash=true&doc=26| títol = Treaty of Guadalupe Hidalgo| consulta = 27 de juny| editor = www.ourdocuments.gov}}</ref> La transportació ferroviària féu el moviment de migrants molt més fàcil tot i que incrementà els conflictes amb els amerindis.
 
=== La Guerra Civil i la industrialització ===
24

modificacions