Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel: diferència entre les revisions

Elisabet Cristina procedia d'una família alemanya protestant; en canvi, els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] <nowiki/>eren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible després de la conversió de la princesa al catolicisme a la ciutat de [[Bamberg (ciutat d'Alemanya)|Bamberg]] l'[[1 de maig]] del [[1707]].L'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles]] anuncià el [[18 d'agost|8 d'agost]] de [[1707]]{{sfn|León Sanz|2007|p = 93}} i el trasllat a Barcelona de l'esposa, el seu futur matrimoni amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttl, filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen|Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]]. Se celebraren les [[esposalles]] el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg|Klosterneu]]{{sfn|León Sanz|2007|p = 93}} i la reina recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista{{sfn|León Sanz|2007|p = 97}} arribant a [[Mataró]] el [[25 de juliol]],{{sfn|León Sanz|2007|p = 102}} poc després de la victòria a la [[batalla d'Oudenaarde|batalla d'OudenaaeOudenaarde]], i instal·lant-se al palau de Jaume Baró.{{sfn|León Sanz|2007|p = 101}} La reina s'estigué a la ciutat per tal de descansar del llarg viatge i abans de fer la seva entrada amb tots els honors a Barcelona. La llarga estada de sis dies, però, podria respondre al fet, segons cròniques de l'època, que en la primera nit que estigué a Mataró els mosquits li varen deixar la cara plena de picades.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Amat|nom = Xavier|article = |publicació = Elisabet Cristina de Brunsvic. La reina dels catalans a Mataró. Juliol de 1708.|url = |data = 2014|pàgines = 65| editorial = Publicacions de l'Abadia de Montserrat}}</ref> L'agost de [[1708]] la parella es casà a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p = 109}} S'instal·laren al [[Palau Reial Nou]] d<nowiki/>e [[Barcelona]] amb la cort.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=L'onze de setembre |url= http://books.google.cat/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= | editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> La presència d'Elisabet Cristina reforçà l'aparent compromís de la casa d'[[Àustria]] en el terreny de joc creat arran de la [[Guerra de Successió espanyola]].

A la mort de l'emperador [[Josep I, emperador romanogermànic|Josep I, emperador romanogermnic]] sense descendència masculina l'any [[1711]], Carles VI abandonà [[Barcelona]] deixant la seva muller com a testimoni dels seus interessos a [[Espanya]]. En la seva tasca d'administració jugà un paper destacat [[Ramon de Vilana-Perles]], secretari i confident de l'arxiduquessa. Malgrat aquest gest de crompromís de Carles VI, al cap d'un any i mig Elisabet Cristina abandonà [[Barcelona]] i partí de nou cap a [[Viena]] (març del [[1713]]), tot fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional. A patir de [[1713]] la presència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. A la mort del seu espòs, el 1740, Elisabet Cristina es tornà a enfrontar amb problemes successoris, ja que seguia en vigor la [[Pragmàtica Sanció del 1713]],que establia la indivisibilitat del regne i impedia l'ascens de les dones al tron imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Holborn |nom=Hajo |títol=A History of Modern Germany: 1648–1840 |url= |llengua=anglès | editorial=Princeton University Press |data=1982 |pàgines=128 |isbn=691-00796-9}}</ref> i atès que no havien tingut fills barons que haguessin arribat a l'edat adulta Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla [[Maria Teresa I d'Àustria|Ma]][[Maria Teresa I d'Àustria|ria Teresa]]. En el marc de la [[Guerra de Successió austríaca]], Elisabet Cristina tingué contactes diplomàtics amb el rei [[Frederic II de Prússia|Frederic de Prússia]] o<nowiki/> amb la princesa [[Anna de Mecklenburg-Schwerin|Anna de Mecklenburg-SchwinSchwerin]], gran duquessa-regent de [[Rússia]] durant la minoria d'edat del tsar [[Ivan VI de Rússia]]. Malgrat tot, el fet clau per a Elisabet Cristina fou el suport obtingut per part dels hongaresos a la candidatura de la seva filla. La unitat imperial facilitaria les coses per Maria Teresa, que amb el suport de la [[Gran Bretanya]] pogué resistir als atacs militars francesos i prussians i pujà al tron.