Constitució espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 20:
El règim constitucionalista no va viure una vigència contínua, sinó una llarga confrontació entre el [[constitcuionalisme]] i l'[[absolutisme]]. Així, la Constitució de 1812 fou derogada pel rei [[Ferran VII d'Espanya]] el 1814. Tornà a entrar en vigor durant el periode de 1821 i 1823, el 1823 tornà a ser derogada i el 1836 tornà a entrar en vigor. L'any següent va ser suposadament reformada donant lloc a la Constitució de 1937, que realment era un text nou.{{sfn|López Guerra|2019|p=13}}
Diverses constitucions passaren per una periode més o menys continu de règim constitucionalista: 1837, 1845, 1869 i 1931. El projecte de Constitució de 1856 no arribà a ser aprovat ni el text constitucional redacatat durant la [[Primer República Espanyola]]. El contingut d'aquestes constitucions no variava massa fins la de 1931 perquè seguien els mateixos principis orientadors: sistema territorial centralitzat, poder legislatiu bicameral, pocs drets fonamentals, sistema govern parlamentari i forma d'estat [[monarquia|monàrquica]].{{sfn|López Guerra|2019|p=15}}
Les constitucions "progressistes" (1837 i 1869) defenien la sobirania solament en la nació, restringien o suprimien els poders del rei, el dret al sufragi era més ample i els drets fonamentals eren establerts en la pròpia constitució i les "moderades" (1845 i 1876) atribuien la sobirania a la nació i el rei, concedien més poders al rei, el dret a sufragi era més restringit i deixaven els drets fonamentals a regular pel legislador.{{sfn|López Guerra|2019|p=15}}
== Referències ==
| |||