Poesia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 56:
A l'Índia la poesia s'expressà en tot moment dins la tradició dels texts dits històrics. Són texts de caire religiós però nodrits de fets històrics no sempre comprovables. Dins d'aquest cicle, cal posar èmfasi en el Mahabharata. Es tracta d'un poema èpic lligat a la tradició dels Itihāsa. Els texts hinduistes són probablement relats orals molt anteriors a la primera escriptura egípcia o mesopotàmia però en haver-se posat per escrit molt més tard, perden el rang de primers texts poètics i literaris de la història. Constituïxen, nogensmenys, les bases de la cultura que es desenvolupà durant segles a l'Índia clàssica.
Els [[Veda|Vedes]]
▲Els [[Veda|Vedes]], llibres sagrats de l'[[hinduisme]], també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al [[segle III aC]]. Per aquests i altres textos antics se suposa justificadament que els pobles componien cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven la feina, d'altres eren per invocar les divinitats o a celebracions, i d'altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a [[Homer]] i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'[[Instrument musical|instruments musicals]]. Homer esmenta en la seva obra la figura de l<nowiki>'</nowiki>''Aedo'' (cantaire), que narrava successos en [[vers]] al compàs de la [[lira (instrument musical)|lira]]. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar els [[sentit]]s, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat. [[Fitxer:Chassériau,_Théodore_-_Sappho_Leaping_into_the_Sea_from_the_Leucadian_Promontory_-_c._1840.jpg|thumb|''Sapho se précipitant du Rocher de Leucate'', per Théodore Chassériau, c. 1840 ]]
A Europa els poemes cabdals i fundadors de la cultura literària són dos cants: ''[[La Ilíada]]'' i ''[[L'Odissea]];'' composicions que s'atribuïxen a [[Homer]] i que daten de vuit segles abans de l'[[era cristiana]]. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a [[Homer]] i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament d'[[Instrument musical|instruments musicals]]. Homer esmenta a la seva obra la figura de l<nowiki>'</nowiki>''Aedo'' (cantaire), que narrava successos en [[vers]] al compàs de la [[lira (instrument musical)|lira]]. El ritme dels texts no només tenia la finalitat d'agradar els [[sentit]]s, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat.
==== Poesia europea ====
La poesia lírica va tenir expressions destacades a l'[[antiga Grècia]]. El primer poeta que va escollir els seus motius de la vida quotidiana, en el període posterior a la vida d'Homer, va ser [[Hesíode]], amb la seva obra ''Els treballs i els dies''. A uns 600 anys abans de Crist es remunta la poesia de [[Safo de Lesbos|Safo]], poeta nascuda a l'illa de [[Lesbos]], autora d'odes celebradores i cançons nupcials (epitalamis), de les que es conserven fragments. [[Anacreont]], nascut un segle després, va escriure breus peces, en general dedicades a celebrar el [[vi]] i la [[joventut]], de les que van sobreviure unes poques. [[Cal·lí d'Efes]] i [[Arquíloc de Paros|Arquíloc]] de Paros varen crear el gènere [[elegia|elegíac]], per cantar als difunts. Aquíloc va ser el primer a utilitzar el [[vers iàmbic]] (construït amb «peus» d'una síl·laba curta i una altra llarga). També va escriure [[sàtira|sàtires]]. Al [[segle V aC]] va assolir el seu cim la lírica coral, amb [[Píndar]]. Es tractava de cançons destinades als vencedors dels [[jocs olímpics]].
Linha 74 ⟶ 73:
==== Poesia japonesa ====
La poesia lírica [[Japó|japonesa]], de gran influència a [[Europa]]
== Tècnica poètica ==
| |||