Eichmann a Jerusalem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 29:
* Arendt també assenyala la complicitat de certs jueus. Líders de consells jueus que van col·laborar plenament a l'hora d'enviar jueus als camps d'extermini<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>'' (en español). [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-264-1345-1|{{ISBN|978-84-264-1345-1}}]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-84-264-1345-1" id="cxCITAREFArendt" tabindex="0"> </span></ref>
Aquesta visió distanciada del judici, quan moltes persones esperaven d'ella una adhesió incondicional a les tesis de la fiscalia, li va valer un gran nombre de crítiques<ref>Zgustova, Monika «[http://elpais.com/elpais/2013/07/25/opinion/1374764105_218903.html El malentendido sobre Hannah Arend]». ''El Pais'', 09-08-2013. «El problema es que muy pocos de sus detractores lo han leído»</ref>, en què ella posà de pobra víctima de l'estretor mental dels altres.
== Film ==
Línia 39:
Cesarani també presenta una àmplia evidència que suggereix que Eichmann era en realitat molt antisemita i que aquests sentiments són motivadors importants de les seves accions. Per tant, al·lega que les reclamacions de Arendt que els seus motius eren ''banals'' i no ideològics i que havia renunciat a la seva autonomia de decisió, obeint les ordres d'Hitler, sens dubte pot estar basat sobre basis frèvols.<ref>Cesarani, ''Becoming Eichmann'', página 346 </ref>
L'estudi monogràfic de Bettina Stangneth ''Eichmann before Jerusalem: the unexamined life of a massa murder'' (2004)<ref>Ressenya en: Wolin, Richard."The banality of evil: the demise of a legend". "Jewish review of books'', Fall 2014.</ref> documenta àmpliament el fanatisme nazi i la voluntat furiosament assassina d'Eichmann, que n'estigué orgullós tota la vida, si bé féu una pantomima en el judici. Així mateix, Strangneth demostra que Arendt arribà a Jerusalem judici carregada amb tota mena de prejudicis, incloent-ne el supremacimse euroalemany. Per exemple, sabem per la seva correspondència amb Karl Jaspers, ara disponible, que sentia un menyspreu enorme pels israelians ("massa oriental, com si fossis a Istanbul o algun altre país semiasiàtic", "gent que no sap llengües"). La tesi central d'Arendt sobre la "banalitat del mal", doncs, equivalia a la banalització del nazisme, per difuminació de la culpabilitat.
| |||