Salvador Vilaseca i Anguera: diferència entre les revisions

'''Salvador Vilaseca i Anguera''' va néixer a [[Reus]] el [[17 d'abril]] de [[1896]]. Estudià a Reus, i mes tard a les universitats de [[Madrid]] i [[Barcelona]]. De jove fou membre destacat de l'[[Agrupació Excursionista de Catalunya|Agrupació Excursionista de Reus]] i s’interessa molt especialment per la geologia i per les ciències naturals, carrera que va començar a estudiar, a Madrid, però que finalment va canviar per la de metge, temes sobre es que va publicar alguns treballs ([[1915]]-[[1923]]). Va militar a la [[Joventut Nacionalista]] de Reus ([[1918]]). Al acabar la carrera de metge es va casar amb, Lluïsa, filla del metge reusenc Eduard Borràs ([[1922]]) enllaç del que va néixer Lluïsa Vilaseca, arqueòloga (i mare de Lluïsa Palleja, també arqueòloga). Va exercir a [[Montbrió del Camp]] per uns mesos i desprès a Reus, i el [[1923]] fou nomenat forense substitut del Jutjat de primera instancia local, passant mes tard a altres jutjats. Va ser membre -entre d’altres– de l' [[Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria]] ([[1925]]), de la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] ([[1927]]), de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, de Madrid ([[1931]]), i, a nivell internacional, de l'Institut International d'Anthropologie, de París ([[1928]]). També va ser vocal del Patronat del [[Museu d'Arqueologia de Barcelona]] ([[1932]]-[[1936]]). Fou redactor en cap de la Revista del [[Centre de Lectura]] (des [[1926]] a 1929). Les seves recerques per la Catalunya meridional li van donar un gran prestigi científic, alhora que li van permetre la formació d’una important col•lecció arqueològica (exposada el [[1932]] al Centre de Lectura i visitada pel president Francesc Macià i pel conseller Ventura i Gassol) i que mes tard va incrementar (per acabar constituint a la seva mort el '''Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus'''). El [[1933]] va fundar junt amb altres el Museu de Reus (que es va anomenar Prim-Rull), inaugurat el [[14 d'abril]] de [[1934]], del que va ser el primer director, càrrec que va exercir fins a la mort. Va cofundar el [[1936]] el Col•legi de metges forenses de l’Audiencia de Barcelona. El [[1938]] fou metge de la presó preventiva de Reus, càrrec en el que va continuar desprès de la guerra però va haver de fer front a un expedient de depuració polític, que va ser sobresegut el [[1941]], i aquest mateix any Martínez Santa Olalla el va nomenar Comisario Provincial de Excavaciones (posició que va mantenir fins el gener del [[1970]]), càrrec honorari però efectiu per a la investigació. El [[1939]], per l’exili del Dr. Francesc Abelló, va assumir la direcció del Institut Pere Mata, manicomi local, càrrec pel que fou nomenat en ferm l’any següent. El [[1942]] va guanyar plaça com a forense titular a Reus. Es va jubilar al [[Institut Pere Mata]] el [[1960]] i al Jutjat al [[1968]]. El [[1971]] es va encarregar del trasllat de les restes de [[Joan Prim]] a Reus. Fou membre de dotzenes d’entitats culturals i reconegut per universitats i Acadèmies. Va rebre tanmateix molts premis. Va publicar tres centenars de llibres, monografies, articles i opuscles. Pòstumament va rebre la medalla d’or de la ciutat ([[1975]]) i el seu retrat va ser inclòs a la Galeria de fills Il•lustres de Reus. Va morir el [[13 d'abril]] de [[1975]]. A mes del Museu ja esmentat que avui porta el seu nom, te també dedicat un carrer a la seva ciutat natal (l'Avinguda del Dr. Vilaseca)