Exèrcit insurgent ucraïnès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Retoc
Línia 10:
| batalles = [[Segona Guerra Mundial]] (1942-1945)<br/>[[Guerra de guerrilles]] (1945-1956)
}}
L{{'}}'''Exèrcit insurgent ucraïnès''' ({{lang-uk|Українська Повстанська Армія, УПА}}, ''Ukrayins’ka Povstans’ka Armiya'', '''UPA''') fou un exèrcit [[nacionalisme ucraïnès|nacionalista ucraïnès]] [[paramilitar]] i després [[partisà]] que va dur a terme diverses accions de [[guerrilla]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] contra l'[[Alemanya nazi]], la [[Unió Soviètica]], [[Txecoslovàquia]], i també contra l'[[Estat Polonès Clandestí]] i la [[República Popular de Polònia|Polònia comunista]]. El grup també participà en la [[neteja ètnica]] i la matança de polonesos de moltes ciutats i pobles de l'oest d'Ucraïna.<ref>[http://books.google.com.qa/books?id=YIRSwRDVqu4C&printsec=frontcover&dq=The+Soviet+Counterinsurgency+in+the+Western+Borderlands&hl=ca&sa=X&ei=e8GcU4qHD8TA7AbbzIC4Bg&redir_esc=y#v=onepage&q=The%20Soviet%20Counterinsurgency%20in%20the%20Western%20Borderlands&f=false The Soviet Counterinsurgency in the Western Borderlands, per Alexander Statiev, 2010, Cambridge University Press, pp. 85-88]</ref><ref>[Genocide and Rescue in Wolyn: Recollections of the Ukrainian Nationalist Ethnic Cleansing Campaign Against the Poles During World War II, per Tadeusz Piotrowski]</ref> El grup era la branca militar de l'[[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos]] - facció [[Stepan Bandera|Bandera]] o OUN-B), i es formà originalment a [[Volínia]] a la primavera i l'estiu de 1943, tot i que la seva data oficial de la creació és el 14 d'octubre de 1942,<ref>{{ref-web|url=http://www.kyivpost.com/news/ukraine/detail/114845/ |títol=Demotix: 69th anniversary of the Ukrainian Insurgent Army |editor=Kyivpost.com |data= |consulta=2013-10-15}}</ref> dia en què se celebra la [[Intercessió de la Mare de Déu]].
 
L'objectiuOUN immediataspirava declarattornar dea l'OUNestablir era el re-establiment d'un [[estat nació]] independent i unit al territori ètnicament ucraïnès. LaAcceptava la violència va ser acceptada com una eina política contra els enemics forans i interns de la de la seva causa, que haviavolia de ser aconseguidaassolir mitjançant una revolució nacional dirigida per una dictadura que expulsaria les forces d'ocupació i establiria un govern que representés totes les regions i grups socials.<ref name="IEU">Myroslav Yurkevich, Canadian Institute of Ukrainian Studies, [http://www.encyclopediaofukraine.com/display.asp?AddButton=pages\O\R\OrganizationofUkrainianNationalists.htm Organization of Ukrainian Nationalists (Orhanizatsiia ukrainskykh natsionalistiv)] ''Aquest article va aparèixer originalment A l'Enciclopèdia d'Ucraïna, vol. 3 (1993).''</ref> L'organització va començar com un grup de resistència i a poc a poc es va convertircanviar en una [[guerra de guerrilles|guerrilla]].<ref>''Українська Повстанська Армія — Історія нескорених'', Lviv, 2007 p.28 {{uk}}</ref>
 
Durant la seva existència, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès va lluitar contra els polonesos i soviètics com els seus principals oponents, tot i que l'organització també va lluitar contra els alemanys a partir de febrer de 1943. Des de final de primavera de 1944, l'UPA i l'[[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos]] (OUN-B) –fent front a l'avenç soviètic– també van cooperar temporalment amb les forces alemanyes contra els soviètics i polonesos, amb l'esperança de crear un estat independent d'Ucraïna.<ref>Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de kes Ciències d'Ucraïna, ''Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos i l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès'' capítol 4 pàgs 193-199 Capítol 5</ref>
L'exèrcit també va tenir un paper substancial en la [[Massacre de polonesos a Volínia|neteja ètnica de la població polonesa]] de [[Volínia]] i [[Galítsia]],<ref name="DAVIES">Norman Davies. (1996). ''Europe: a History''. Oxford: [[Oxford University Press]]</ref><ref>Aleksander V. Prusin. ''Ethnic Cleansing: Poles from Western Ukraine''. A: Matthew J. Gibney, Randall Hansen. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Vol. 1. ABC-CLIO. 2005. pàgs. 204-205.</ref><ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. pp. 169-170, 176</ref><ref>John Paul Himka. [http://www.viaevrasia.com/documents/celebration_jph_march28.pdf''Interventions: Challenging the Myths of Twentieth-Century Ukrainian History'']. Universitat d'Alberta. 2011. p.4.</ref><ref>Grzegorz Rossoliński Liebe. ''"The Ukrainian National Revolution" of 1941. Discourse and Practice of a Fascist Movement''. Kritika: Explorations in Russian and Eurasian History. Vol. 12/No. 1 (hivern del 2011). p. 83.</ref> així com la posterior defensa de la població d'Ucraïna a Polònia des de les accions similars, i la prevenció de la [[expulsió dels ucraïnesos de Polònia a la Unió Soviètica|deportació dels ucraïnesos]] al sud-est de Polònia.<ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. p. 192.</ref>
 
L'exèrcit també va tenir un paper substancial en la [[Massacre de polonesos a Volínia|neteja ètnica de la població polonesa]] de [[Volínia]] i [[Galítsia]],<ref name="DAVIES">Norman Davies. (1996). ''Europe: a History''. Oxford: [[Oxford University Press]]</ref><ref>Aleksander V. Prusin. ''Ethnic Cleansing: Poles from Western Ukraine''. A: Matthew J. Gibney, Randall Hansen. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Vol. 1. ABC-CLIO. 2005. pàgs. 204-205.</ref><ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. pp. 169-170, 176</ref><ref>John Paul Himka. [http://www.viaevrasia.com/documents/celebration_jph_march28.pdf ''Interventions: Challenging the Myths of Twentieth-Century Ukrainian History'']. Universitat d'Alberta. 2011. p.4.</ref><ref>Grzegorz Rossoliński Liebe. ''"The Ukrainian National Revolution" of 1941. Discourse and Practice of a Fascist Movement''. Kritika: Explorations in Russian and Eurasian History. Vol. 12/No. 1 (hivern del 2011). p. 83.</ref> així com la posterior defensa de la població d'Ucraïna a Polònia des de les accions similars, i la prevenció de la [[expulsió dels ucraïnesos de Polònia a la Unió Soviètica|deportació dels ucraïnesos]] al sud-est de Polònia.<ref>Timothy Snyder. ''The reconstruction of nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569-1999''. Yale University Press. 2003. p. 192.</ref>
Després del final de [[Segona Guerra Mundial]], l'exèrcit comunista polonès - [[Exèrcit Popular de Polònia]] - va lluitar-extensament contra l'UPA. L'UPA es va mantenir actiu i va lluitar contra la [[República Popular de Polònia]] fins al 1947, i contra la [[Unió Soviètica]] fins al 1949. La lluita fou particularment dura als [[Carpats]], la totalitat de Galítsia i a Volínia - en l'actual [[Ucraïna Occidental]]. A final de la [[dècada del 1940]], la taxa de mortalitat dels soldats soviètics que lluitaven contra els insurgents ucraïnesos a l'oest d'Ucraïna fou més alta que la taxa de mortalitat de les tropes soviètiques durant l'[[Guerra afganosoviètica|ocupació soviètica de l'Afganistan]].<ref>http://blogs.voanews.com/russia-watch/2014/01/29/dont-underestimate-ukraine/</ref><ref>http://www.politico.com/magazine/story/2014/05/ukraine-young-partisans-106411.html#.U2sXmOZdVqv</ref> Entre els moviments de resistència anti-nazi, fou únic, ja que no tenia cap suport extern significatiu. El seu creixement i la força eren un reflex de la popularitat que gaudia entre la població d'Ucraïna occidental.<ref name="Subtelny474">Subtelny, p. 474 {{ref-llibre|títol= Ukraine: A History
 
Després delde final dela [[Segona Guerra Mundial]], l'exèrcit comunista polonès - [[Exèrcit Popular de Polònia]] - va lluitar- extensament contra l'UPA. L'UPA es va mantenir actiu i va lluitar contra la [[República Popular de Polònia]] fins al 1947, i contra la [[Unió Soviètica]] fins al 1949. La lluita fou particularment dura als [[Carpats]], la totalitat de Galítsia i a Volínia, - ena l'actual [[Ucraïna Occidental]]. A final de la [[dècada deldels 1940]], la taxa de mortalitat dels soldats soviètics que lluitaven contra els insurgents ucraïnesos a l'oest d'Ucraïna fou més alta que la taxa de mortalitat de les tropes soviètiques durant l'[[Guerra afganosoviètica|ocupació soviètica de l'Afganistan]].<ref>http://blogs.voanews.com/russia-watch/2014/01/29/dont-underestimate-ukraine/</ref><ref>http://www.politico.com/magazine/story/2014/05/ukraine-young-partisans-106411.html#.U2sXmOZdVqv</ref> Entre els moviments de resistència anti-naziantinazi, fou únic, ja que no tenia cap suport extern significatiu. El seu creixement i la força eren un reflex de la popularitat que gaudia entre la població d'Ucraïna occidental.<ref name="Subtelny474">Subtelny, p. 474 {{ref-llibre|títol= Ukraine: A History
|cognom= Subtelny
|nom= Orest
Linha 26 ⟶ 27:
|isbn= 0-8020-8390-0
|pàgina= 800
}}</ref><ref>[http://www.wumag.kiev.ua/index2.php?param=pgs20071/80 Interview with historian Viktor Korol] "El mateix fet que a diferència de pràcticament tots els altres moviments de resistència als països ocupats durant la Segona Guerra Mundial per l'Alemanya nazi, el moviment de resistència d'Ucraïna no estava rebent cap ajuda externa, i el fet que pogués seguir lluitant primer contra els alemanys i després contra els soviètics feia palès que l'UPA tenia un suport molt important de la població ucraïnesa local."</ref> Fora dUcraïna occidental, el suport no va ser significatiUsignificatiu, i la majoria de la població de la Ucraïna (oriental) soviètica, influenciada per la propaganda estalinista considerava, i de vegades encara veia, l'OUN /i l'UPA sobretot com a col·laboracionistes dels alemanys.<ref>Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciències d'Ucraïna, [http://history.org.ua/oun_upa/upa/13.pdf ''Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army'', capítol 4], pàg. 180</ref><ref name="kpsvobodabandera">{{ref-notícia|cognom=Miller|nom=Christopher|títol=Svoboda’s rise inspires some, frightens many others|url=http://www.kyivpost.com/content/politics/svobodas-rise-inspires-some-frightens-many-others-335107.html|consulta=5 de febrer del 2014|obra=Kyiv Post|data=17 de gener del 2014}}</ref>
 
L'UPA va funcionar fins a 1953, quan les seves accions es van aturar, tot i que van subsistir alguns focus de resistència durant els [[dècada del 1950|anys 1950]] i [[Dècada del 1960|1960]]. De 1943-1950 el comandant en cap de l'UPA fou el general [[Roman Xukhèvitx]], i de 1950 a 1954 ho fou [[Vassil Kuk]]
 
== La lluita contra l'Alemanya nazi ==
L'UPA es va formar a final de 1942 per tres raons: per servir com una base per al futur exèrcit ucraïnès, per defensar els vilatans ucraïnesos indefensos contra la repressió alemanya i per evitar que els partisans comunistes soviètics, que havien començat a establir-se al nord-oest d'Ucraïna, es convertissin en ''protectors de facto del poble ucraïnès.'' Després de la seva creació, l'exèrcit es va estendre contínuament tant en grandària com en la seva esfera d'influència. EnA un moment donat, les sevesconduïa accions abastavena gran part de l'oest d'Ucraïna, i va ser capaç d'enviar petits grups de ''saquejadors'' a l'est d'Ucraïna.
 
Una estimació alemanya indicà que l'UPA tenia un màxim de 100.000 soldats (altres estimacions donen xifres que van de 20.000 a 200.000 homes). Els seus homes van atacar centenars d'estacions de policia i combois militars alemanys. Des de la fi de 1943 i a l'inici de 1944, l'UPA controlava la major part del territori de [[Volínia]], fora de les grans ciutats, i va ser capaç d'organitzar els serveis bàsics per als habitants del poble, com ara escoles, hospitals i la impressió de diaris. A la [[Província de Jitòmir|regió de Jitòmir]], alliberada dels nazis per l'[[Exèrcit Roig]] al novembre de 1943 - gener 1944 (un fort grup de partisans soviètics es va instal·lar allà al febrer i març de 1943), el general-''komissar'' alemany Leyser - estimà que els combatents de l'UPA controlaven més del 80% dels boscos i el 60% de les terres agrícoles.
 
Una estimació alemanya indicà que l'UPA tenia un màxim de 100.000 soldats (altres estimacions donen xifres que van de 20.000 a 200.000 homes). Els seus homes van atacar centenars d'estacions de policia i combois militars alemanys. Des de la fi de 1943 i a l'inici de 1944, l'UPA controlava la major part del territori de [[Volínia]], fora de les grans ciutats, i va ser capaç d'organitzar els serveis bàsics per als habitants deldels poblepobles, com ara escoles, hospitals i la impressió de diaris. A la [[Província de Jitòmir|regió de Jitòmir]], alliberada dels nazis per l'[[Exèrcit Roig]] alentre novembre de 1943 -i gener 1944 (un fort grup de partisans soviètics es va instal·lar allà al febrer i març de 1943), el general-''komissar'' alemany Leyser - estimà que els combatents de l'UPA controlaven més del 80% dels boscos i el 60% de les terres agrícoles.
Al juny de 1943, les tropes alemanyes de les SS i les forces de policia, sota el comandament del general [[Erich von dem Bach-Zelewski|von dem Bach Zalewski]], considerat un expert en la lluita contra la guerrilla, va tractar de destruir l'UPA del Nord a la regió de Volínia en l'operació «&nbsp;BB&nbsp;» (Bandenbekämpfung) "BB" (literalment, "control de volum". Aquest general havia estat triat especialment per [[Heinrich Himmler|Himmler]] per destruir l'UPA durant aquesta operació. Durant l'operació de "BB" [[Erich von dem Bach-Zelewski|Bach - Zalewski]] tenia sota les seves ordres 10 batallons motoritzats de tropes de les SS, 10.000 homes de les forces de policia alemanya, dos regiments dels exèrcits polonès i hongarès, i tres batallons de cosacs reclutats d'entre els presoners de guerra soviètics. A l'agost, l'operació va resultar un fracàs militar. Durant aquesta campanya, el 19 i 20 d'agost, les unitats militars de l'UPA va capturar el centre de [[Kamin Kaixirski]], tot superant diversos batallons alemanys i confiscant grans quantitats d'armes i municions. El general [[Erich von dem Bach-Zelewski|Bach-Zalewski]] va ser rellevat del seu comandament i reemplaçat pel general Prutzmann.
 
Al juny de 1943, les tropes alemanyes de les SS i les forces de policia, sota el comandament del general [[Erich von dem Bach-Zelewski|von dem Bach Zalewski]], considerat un expert en la lluita contra la guerrilla, va tractar de destruir l'UPA del Nord a la regió de Volínia en l'operació «&nbsp;BB&nbsp;» (Bandenbekämpfung) "BB" (literalment, "control de volum". Aquest general havia estat triat especialment per [[Heinrich Himmler|Himmler]] per destruir l'UPA durant aquesta operació. Durant l'operació de "BB" [[Erich von dem Bach-Zelewski|Bach - Zalewski]] tenia sota les seves ordres 10deu batallons motoritzats de tropes de les SS, 10.000 homes de les forces de policia alemanya, dos regiments dels exèrcits polonès i hongarès, i tres batallons de cosacs reclutats d'entre els presoners de guerra soviètics. A l'agost, l'operació va resultar un fracàs militar. Durant aquesta campanya, el 19 i 20 d'agost, les unitats militars de l'UPA vavan capturar el centre de [[Kamin Kaixirski]], tot superant diversos batallons alemanys i confiscant grans quantitats d'armes i municions. El general [[Erich von dem Bach-Zelewski|Bach-Zalewski]] va ser rellevat del seu comandament i reemplaçat pel general Prutzmann.
Si bé és cert que, en última instància, les forces alemanyes no van aconseguir destruir l'UPA i restablir el control dels camps de [[Volínia]], sí que van aconseguir, almenys, reduir significativament les accions anti-alemanyes de l'UPA.
 
Si bé és cert que, en última instància, les forces alemanyes no van aconseguirreeixir destruir l'UPA i restablir el control dels camps de [[Volínia]], sí que van aconseguir, almenys, reduir significativament les accions anti-alemanyes de l'UPA.
A la zona dels [[Carpats]] es van produir alguns dels combats més intensos entre l'UPA i les forces alemanyes a final de 1943 i principi de 1944, quan l'UPA tractava de de mantenir d'alguna manera el control de diversos passos a les muntanyes. Al novembre de 1943, els batallons Bosc Negre i Makivka de l'UPA van derrotar dotze batallons alemanys recolzats per la força aèria alemanya en una batalla pel control del territori en poder de l'UPA.
 
A la zona dels [[Carpats]] es van produir alguns dels combats més intensos entre l'UPA i les forces alemanyes a final de 1943 i principi de 1944, quan l'UPA tractava de de mantenir d'alguna manera el control de diversos passosports ade les muntanyesmuntanya. Al novembre de 1943, els batallons Bosc Negre i Makivka de l'UPA van derrotar dotze batallons alemanys recolzats per la força aèria alemanya en una batalla pel control del territori en poder de l'UPA.
El maig del 1944 l'[[Organització dels nacionalistes ucraïnesos|OUN]] envià una instrucció per «fer un canvi radical, i passar de lluitar contra els alemanys a lluitar de totes totes contra la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]&nbsp;».<ref>{{ref-web |url= http://warhistory.ukrlife.org/5_6_02_3.htm |títol= УКРАЇНСЬКА ПОВСТАНСЬКА АРМІЯ ТА ЗБРОЙНІ ФОРМУВАННЯ ОУН У ДРУГІЙ СВІТОВІЙ ВІЙНИ (Les milícies de l'Exèrcit insurgent ucraïnès i l'OUN en la Segona Guerra Mundial) |consulta=27 juny 2014 |obra= Revista d'Història Militar |editor= |data= 5-6-2002 |llengua= ucraïnès }}</ref>
 
El maig del 1944 l'[[Organització dels nacionalistes ucraïnesos|OUN]] envià una instrucció per «fer un canvi radical, i passar de lluitar contra els alemanys a lluitar de totes totes contra la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]]&nbsp;».<ref>{{ref-web |url= http://warhistory.ukrlife.org/5_6_02_3.htm |títol= УКРАЇНСЬКА ПОВСТАНСЬКА АРМІЯ ТА ЗБРОЙНІ ФОРМУВАННЯ ОУН У ДРУГІЙ СВІТОВІЙ ВІЙНИ (Les milícies de l'Exèrcit insurgent ucraïnès i l'OUN en la Segona Guerra Mundial) |consulta=27 juny 2014 |obra= Revista d'Història Militar |editor= |data= 5-6-2002 |llengua= ucraïnès }}</ref> Al maig i juliol de 1944, dues temptatives, per part dels alemanys, de captura dels ports de muntanya dels [[Carpats]] van ser rebutjades. El 26 juliol de 1944, prop del poble de Nedilna l'UPA va derrotar una altra divisió alemanya, i va capturar la totalitat de la seva columna de subministrament, molts oficials i soldats.
 
EnA un informe de les autoritats nord-americanes el 1948, un comitè d'antics comandants alemanys del Front Oriental va declarar que "«el moviment nacionalista ucraïnès va formar el moviment de resistència més fort actiu a l'est, amb l'excepció de la Rússia comunista"».
 
== La lluita contra la Unió Soviètica ==
Linha 87 ⟶ 86:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Exercit Insurgent Ucraines}} <!--ORDENA generat per bot-->Die
[[Categoria:Història d'Ucraïna]]
[[Categoria:Exèrcit|Ucraïna]]