Exèrcit insurgent ucraïnès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Retoc |
|||
Línia 49:
La lluita de l'UPA contra les forces soviètiques va començar quan es va enfrontar als [[partisans soviètics]], a final 1942.<ref>op. cit. A. Fedorov (1966).</ref> A principi de 1943, el cap dels partisans comunistes, [[Sídir Kovpak]], es va establir a Ucraïna. Durant l'estiu de 1943, gràcies a les armes lliurades en aeròdroms secrets, va llançar un atac de diversos milers d'homes (només un terç dels quals eren ucraïnesos) als [[Carpats]]. Però els atacs de les forces terrestres i aèries alemanyes obligaren Kopvak a dividir les seves forces en unitats més petites; En la seva majoria foren destruïdes per l'UPA als [[Carpats]]. El [[1944]], l'agent d'intel·ligència soviètic [[Nikolai Ivànovitx Kuznetsov|Nikolai Kuznetsov]] va ser capturat i executat per l'UPA, després d'entrar, sense saber-ho, al seu campament amb uniforme de la [[Wehrmacht]].
La lluita entre l'UPA i les [[Exèrcit Roig|forces militars soviètiques]] realment va començar quan les unitats de l'Exèrcit Roig, que avançava a l'oest d'Ucraïna, van entrar al territori controlat per la resistència. L'UPA va tractar d'evitar enfrontaments directes amb les unitats regulars de l'exèrcit soviètic, perquè en bona part estaven formades per ucraïnesos, considerats com a potencials reclutes per a l'UPA. En lloc d'això, es va centrar en atacs contra unitats de l'[[NKVD]] i contra funcionaris soviètics de tots els nivells, des l'oficial d'alt rang de l'[[NKVD]] i l'Exèrcit Roig al mestre i al simple empleat de correus, considerats com a agents del poder soviètic a Ucraïna. L'UPA també va interrompre els esforços per col·lectivitzar les terres de conreu. Al març de 1944, els insurgents de l'UPA feriren de mort [[Nikolai Vatutin]], comandant de la [[Batalla de Kursk]], que havia participat en l'alliberament de Kíev. Diverses setmanes més tard, un batalló de l'[[NKVD]] va ser derrotat per l'UPA prop [[Rivne]]. Era el preludi de la lluita a gran escala, que va tenir lloc durant l'[[estiu]] de [[1944]] i enfrontà 30.000 soldats soviètics amb l'UPA a [[Volínia]]. Va acabar en grans pèrdues en ambdós bàndols. Al final de l'[[estiu]] de [[1945]],
Al novembre de 1944, [[Nikita Khrusxov|Krusxov]] va llançar el primer de molts grans atacs soviètics contra l'UPA
Durant l'última fase de la
== La propaganda soviètica ==
El Govern soviètic va acusar l'UPA de ser una organització terrorista i criminal. El president dels Veterans de la Segona Guerra Mundial de tota Ucraïna, [[Íhor Iukhnovski]], va declarar el novembre del [[2007]] que les acusacions de crims contra l'UPA són
El [[Servei de Seguretat d'Ucraïna]] (SBU) té documents que demostren que aquesta propaganda es basava en operacions de la [[NKVD]] (organització predecessora del [[KGB]]) per desacreditar l'UPA.<ref name="SBU"> [http://www.korrespondent.net/main/217970 El SBU explicarà la veritat sobre l'UPA] {{ru}}</ref> Per exemple, destacaments de l'NKVD es vestien com a membres de l'UPA per assassinar civils, fets usats immediatament per la propaganda soviètica contra l'UPA. Per aquesta causa, el Tribunal Suprem d'Ucraïna va reobrir el [[29 de novembre]] de [[2007]] la investigació contra els membres de la [[NKVD]] acusats de cometre crims contra civils, per tal de desacreditar l'UPA<ref name="SBU2"> [http://www.korrespondent.net/main/218613/ El Tribunal Suprem d'Ucraïna reobre expedient criminal contra membres de l'NKVD] {{ru}}</ref>
Línia 63:
== Després de la independència d'Ucraïna ==
Després de la independència d'Ucraïna
El paper històric de l'UPA segueix sent un tema controvertit per a la societat ucraïnesa, encara que s'obre pas el reconeixement al seu paper en la independència nacional. El [[2006]] l'administració de la ciutat de [[Lviv]] va anunciar el trasllat de les tombes de [[Stepan Bandera]], [[Andrí Mèlnik]], [[Ievhèn Konovàlets]] i altres líders de la [[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos|OUN]] i l'UPA a una nova àrea del Cementiri de Litxakivski, dedicada especialment als herois de la lluita per a la independència. El [[13 d'octubre]] de [[2007]] es va inaugurar a [[Lviv]] un nou monument de bronze a [[Stepan Bandera]].
El [[12 d'octubre]] de [[2007]] el cap de l'UPA, [[Roman Xukhèvitx]], va rebre pòstumament el títol d'[[Heroi d'Ucraïna]] pel president [[Víktor Iúsxenko]], i el [[14 d'octubre]] del mateix any [[Ucraïna]] va celebrar el 65 aniversari de l'UPA com a festa nacional.
|