Exèrcit insurgent ucraïnès: diferència entre les revisions

La lluita entre l'UPA i les [[Exèrcit Roig|forces militars soviètiques]] realment va començar quan les unitats de l'Exèrcit Roig, que avançava a l'oest d'Ucraïna, van entrar al territori controlat per la resistència. L'UPA va tractar d'evitar enfrontaments directes amb les unitats regulars de l'exèrcit soviètic, perquè en bona part estaven formades per ucraïnesos, considerats com a potencials reclutes per a l'UPA. En lloc d'això, es va centrar en atacs contra unitats de l'[[NKVD]] i contra funcionaris soviètics de tots els nivells, des l'oficial d'alt rang de l'[[NKVD]] i l'Exèrcit Roig al mestre i al simple empleat de correus, considerats com a agents del poder soviètic a Ucraïna. L'UPA també va interrompre els esforços per col·lectivitzar les terres de conreu. Al març de 1944, els insurgents de l'UPA feriren de mort [[Nikolai Vatutin]], comandant de la [[Batalla de Kursk]], que havia participat en l'alliberament de Kíev. Diverses setmanes més tard, un batalló de l'[[NKVD]] va ser derrotat per l'UPA prop [[Rivne]]. Era el preludi de la lluita a gran escala, que va tenir lloc durant l'[[estiu]] de [[1944]] i enfrontà 30.000 soldats soviètics amb l'UPA a [[Volínia]]. Va acabar en grans pèrdues en ambdós bàndols. Al final de l'[[estiu]] de [[1945]], molts dels grans batallons de l'UPA continuaven controlant i administrant vastes regions a l'oest d'Ucraïna.

Al novembre de 1944, [[Nikita Khrusxov|Krusxov]] va llançar el primer de molts grans atacs soviètics contra l'UPA ena tot l'oest d'Ucraïna amb la participació d'almenys vint divisions de combat de l'[[NKVD]], amb el suport d'unitats d'artilleria i blindats. Bloquejaren les carreteres i pobles i cremaren alguns dels boscos dels voltants. La investigació en elsals arxius de l'NKVD a Ucraïna, disponible des de la [[dècadadels delanys 1990]] mostra que les unitats de [[NKVD]] van ser disfressades de soldats de l'UPA i cometeren atrocitats per desmoralitzar la població civil. Les regions controlades per l'UPA foren despoblades. despoblar. S'estima que entre 182.543 a 500.000 ucraïnesos van ser deportats al [[Gulag]] entre 1944 i 1952. Tot i que els soviètics no van poder destruir l'UPA, aquest va patir grans pèrdues i es va veure obligat a dividir-se en petites unitats compostes per 100cent homes (''[[sòtnia|sòtnies]]''). Molts dels seus membres es van desmobilitzar i van tornar a casa seva. Per aquesta raó, el 1946, l'UPA es va reduir a un grup de 5 a 10.000 combatents i les activitats importants de l'UPA es desenvoluparen des de llavors prop de la frontera polonès-soviètica. El 1947, hauria assassinat el viceministre comunista polonès de defensa, general [[Karol Świerczewski]].

Durant l'última fase de la seva lluita, l'UPA va rebre ajuda de la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]] i de la intel·ligència britànica i francesa, tot i que l'operació va ser destapada pel doble agent [[Kim Philby]].<ref>{{ref-web|url=http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|títol=Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army|editor= Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciència d'Ucraïna|consulta=26 de maig del 2013|urlarxiu=//web.archive.org/web/20080411143934/http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|dataarxiu=2008-04-11}}{{uk}}</ref> No va ser fins a 1947-1948 que la resistència de l'UPA es va trencar prou per permetre l'aplicació de la [[Col·lectivització a la Unió Soviètica|col·lectivització soviètica]] a gran escala a l'oest d'Ucraïna. Les incursions esporàdiques de l'UPA vavan continuar fins a mitjansmitjan dels [[dècada del 1950|anys 1950]], després de la mort del general [[Roman Xukhèvitx]], que fou mort en una emboscada prop de [[Lviv]] el març del 1950.

El Govern soviètic va acusar l'UPA de ser una organització terrorista i criminal. El president dels Veterans de la Segona Guerra Mundial de tota Ucraïna, [[Íhor Iukhnovski]], va declarar el novembre del [[2007]] que les acusacions de crims contra l'UPA són "«mites de la propaganda soviètica"».<ref name="propaganda"> [http://www.korrespondent.net/main/215105President de veterans de la SGM: els suposats crims de l'UPA són un mite soviètic] {{ru}} </ref>

Després de la independència d'Ucraïna ael [[1991]], el nou poder va rehabilitar l'UPA, en considerar-lo un combatent legítim. Els intents d'aconseguirobtenir per a ells el mateix tractament quant a pensions que els veterans de guerra de l'[[Exèrcit Roig]] troben per ara la resistència de certs sectors de la població russa al país. Va fracassar un intent de dur a terme una desfilada conjunta entre nacionalistes i comunistes a [[Kíev]] al maig de [[2005]] per commemorar els 60 anys delde la finalfi de la [[Segona Guerra Mundial]].

El paper històric de l'UPA segueix sent un tema controvertit per a la societat ucraïnesa, encara que s'obre pas el reconeixement al seu paper en la independència nacional. El [[2006]] l'administració de la ciutat de [[Lviv]] va anunciar el trasllat de les tombes de [[Stepan Bandera]], [[Andrí Mèlnik]], [[Ievhèn Konovàlets]] i altres líders de la [[Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos|OUN]] i l'UPA a una nova àrea del Cementiri de Litxakivski, dedicada especialment als herois de la lluita per a la independència. El [[13 d'octubre]] de [[2007]] es va inaugurar a [[Lviv]] un nou monument de bronze a [[Stepan Bandera]].