Ferrocarril: diferència entre les revisions

Des de llavors es van començar a construir les grans línies ferroviàries de [[Ample ferroviari ibèric|via ampla]] que unien els centres productors industrials amb els mercats [[Catalunya|catalans]], [[Espanya|espanyols]] i [[Europa|europeus]]. Es van desplegar les grans vies fèrries a l'entorn de Barcelona ([[Barcelona]]-[[Granollers]], [[Barcelona]]-[[Martorell]] i [[Barcelona]]-[[Terrassa]]); la [[Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona|línia de Reus a Tarragona i Lleida]] (que l'any [[1865]] havia arribat a [[Vimbodí]]); i es va prolongar la línia de [[Martorell]] fins a [[Tarragona]] i posteriorment fins a [[Tortosa]].

 

 

En les últimes dècades del segle es va reprendre la construcció dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar línies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França (''[[Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França|Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia]]''), que va completar la línia de [[Girona]] a [[França]]. Es va posar en explotació la línia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la [[Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona|línia de Reus a Tarragona i Lleida]]. L'única línia nova va ser la de Barcelona a [[Vilanova i la Geltrú]] i a [[Valls]], que va enllaçar amb la de Barcelona a Tarragona. Del [[1887]] al [[1898]] es va prolongar el ramal de la línia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enllaç amb la inacabada línia de Saragossa a La Puebla de Híjar. En finalitzar el segle s'havien construït 1.834 quilòmetres.

En certs Reglaments de Circulació, es consideren estacions als baixadors, llocs de bloqueig, llocs de banalització i bifurcacions, així com els llocs de circulació, quan intervinguen en el [[Bloqueig (ferrocarril)|bloqueig]].

 

 

=== Explotació ferroviària ===