Vers alexandrí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ru:Александрийский стих |
Fusionat amb "Alexandrí" + correccions menors |
||
Línia 1:
El '''vers alexandrí''' o '''alexandrí''' és un [[vers]] d'[[art major]] de dicció greu i elevada, molt utilitzat per [[William Shakespeare]], que dóna gran retoricitat a la composició poètica ja que és un vers complex. Com tots els versos d'art major no n'hi ha prou en disposar d'un nombre de [[síl·laba|síl·labes]], sinó que cal una estructura interna del vers per tal de construir-lo.
L'alexandrí té 12 síl·labes i el més habitual és que es reparteixin en dos [[hemistiqui]]s de 6 síl·labes, i cada hemistiqui funciona com un vers, és a dir, que si el primer acaba en [[paraula plana]] o [[Paraula esdrúixola|esdrúixola]] no es comptarà o comptaran la darrera o darreres síl·labes, com si fos un [[hexasíl·lab]]:
{{Cita|Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau.|[[Bonaventura Carles Aribau]]|La pàtria}}
{{Cita|Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera.|[[Miquel Costa i Llobera]]|Lo pi de Formentor}}
També podem trobar alexandrins formats a través de tres hemistiquis de quatre síl·labes, cosa que li dóna un ritme molt sincopat. També hi ha alexandrins que no tenen [[cesura]] i que han d'accentuar obligatòriament la sisena síl·laba. Exemples d'aquests versos els trobariem en poemes de [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] que fou un gran experimentador en els versos; amb tot, són els del primer tipus els que tenen més tradició.
L'alexandrí equivalent en [[castellà]] o en [[italià]] té 14 síl·labes perquè aquestes llengües compten les síl·labes dels versos de manera diferent que el [[català]] o el [[francès]], que en tenen 12.
Va ser introduït a la literatura catalana al [[segle XVIII]] per [[Joan Ramis]] ([[Maó]], 1746-1819). S'utilitza especialment per a poemes llargs o de caràcter narratiu.
[[Categoria:Poesia]]
| |||