Tanguts: diferència entre les revisions

 

El fundador fou Tchao Pao-ki, també conegut per Li Ki-ts'ien que el [[1001]] va arrabassar als xinesos la important localitat de Ling-tcheou o Ling-wou prop de [[Ning-hia]]. No gaire lluny d'aquesta, a [[Halatchar]], la dinastia va tenir la seva capital. El fundador va morir el [[1003]].

 

Els tangut de Si-Hia miraven d'expandir-se cap a Occident i el seu rei Tchao Töming ([[1006]]-[[1032]]) va arrabassar als uigurs la seva ciutat principal de Kan-tcheou (Sou-tcheou havia passat als tibetans). El seu fill Tchao Yuan-hao ([[1032]]-[[1048]]) va arrabassar als tibetans les regions a l'entorn de Sou-tcheou i Touen-huang. El [[1044]] va rebutjar un atac dels kitan per la zona de l'Ordos. En el seu regnat els tangut es van dotar d'una escriptura pròpia coneguda com escriptura '''si-hia''', derivada del xinès <ref> una biblioteca de llibres i manuscrits en si-hia fou descoberta per la missió Kozlov a Qara-khoto (antiga Yi-tsi-nai, que [[Marco Polo]] anomena Etzina, al nord del [[Gansu]]) el [[1908]]; aquests documents han estat publicats o comentats per Pelliot amb el títol "L''es documents chinois trouvés par la mission Koslov"'', J. A, maig i juny de 1914; per Ivanov "''Les monuments de l'ecriture tangout''", J.A. [[1920]], Willy Baruch, T''he writing and language of the Si-Hia and K'i-tan'', París 1934, i altres</ref>

 

== Notes ==