Català septentrional de transició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
Les excursions filològiques d'[[Antoni Maria Alcover|Alcover]] i de [[Bernhard Schädel|Schädel]] van permetre d'evidenciar certes característiques peculiars d'aquesta àrea. A conseqüència, a la seva divisió dialectal del català ([[1919]]), [[Pere Barnils i Giol|Pere Barnils]] batejà aquesta zona amb el nom "empordanès". [[Antoni Griera]] el [[1930]] el denominà "català de Girona" i fou finalment [[Joan Coromines]] qui li donà, el [[1958]], el seu nom actual.
 
Les darreres edicions dels ''Parlars catalans'' de [[Joan Veny]] situen aquesta varietat a dintre del [[català central]]. Montserrat Adam Aulinas va evidenciar a la seva tesi ''El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia'' la reculada de les peculiaritats d'aquesta àrea.
Montserrat Adam Aulinas va evidenciar a la seva tesi ''El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia'' la reculada de les peculiaritats d'aquesta àrea.
 
== Trets específics <ref>[https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1685/ECJ_TESI.pdf?sequence=1&isAllowed=y Campmany Jané, Elisenda: "Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional]</ref>==
== Trets específics ==
* Vocalisme tònic característic de certs mots, que canvien [[Vocal semioberta posterior arrodonida|/ɔ/]] per [[Vocal semitancada posterior arrodonida|/o/]] (fl'''o'''r, h'''o'''ra) i [[Vocal semioberta anterior no arrodonida|/ɛ/]] per [[Vocal semitancada anterior no arrodonida|/e/]] (paci'''è'''ncia, '''e'''s, '''e'''ll).
* Elisió de -s final del plural en posició prenominal (''el'' comerciants, ''el'' moros, ''tot'' dos).
* Ús de la forma masculina del possessiu en mots femenins (casa ''meu'', la ''meu'' mare) i alguns canvis de gènere (''la'' fred).
* Ús d'[ut] o [uk] en primera persona singular del present d'indicatiu (''càntut'', ''càntuc'' enlloc de ''canto'').
* Ús de ''soms'' (som), ''sous'' (sou) i ''érems'' (érem), ''diguem'' (diem), ''siguem'' (som), ''trobs'' (trobes), ''iré'' (aniré), ''correvem'' (correm), ''correvia'' (corria).
* Tancament de les vocals o a u: ''No sé c'''u'''m anar-hi'' (com), ''a '''u'''n vas?'' (on).
* Pèrdua de /d/ en els grups N'R i L'R: te'''nr'''e (tendre), ce'''nr'''es (cendres), ca'''lr'''e (caldre).
* Ús de l'auxiliar ''ser'' en lloc d'''haver'' (''quan és pentinat'', ''després de quan és sembrat'').
* Ús de la forma ''pas'' en construccions negatives (no fan ''pas'' res més que això, no m'agrada ''pas'').
* Ús de ''tabé'' (també) i ''al cim de'' (sobre).
 
== Referències ==
Al present d'indicatiu el verb ''ser'' dóna: ''som, ets, ès, soms, sous, són''. S'usa sovint com a auxiliar en el pretèrit perfet de verbs de moviment i altres intransitius: ''som anats''.
<references />
 
== Enllaços externs ==