Pel·lícula de 35 mm: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎El Color: canvis menors, replaced: : → : AWB
mCap resum de modificació
Línia 3:
La ''' pel·lícula de 35 [[mil·límetre|mm]]''' és el format de [[negatiu]] o [[pel·lícula fotogràfica]] més utilitzat, tant en [[cinema]] com a [[fotografia]] analògica, que va predominar, pràcticament sense canvis, des de la seva introducció en [[1892]] per [[William Dickson]] i [[Thomas Edison]] (que van usar material fotogràfic proporcionat per [[George Eastman]]) fins a l'establiment de la [[fotografia digital]] i [[cinema digital]]. El seu nom ve del fet que el [[negatiu]] és tallat en tires que mesuren 35&nbsp;mm d'ample<ref name="dicksonsmpte">1.377 polzades és dimensió especificada per la SMPTE, o 34.975 mm. La mida va ser creat per Dickson en col·laboració conEastm, i hauria estat estàndard, sense unitats mètriques. Un compte d'això és donat en un article de Dickson el 1993 a la revista del SMPTE [http://www.subclub.org/shop/halframe.htm '' Half Frame Cameras '']. Consultat el 12 d'agost de 2006. Aquesta mida és també exactament la meitat de rotllo de pel·lícula '' Tipus A '' de 2 3/4 polzades (68.85 mm), que va ser l'estàndard de Eastman en aquest temps [http://www.eastman.org/fm/mees/htmlsrc/mE12900002_ful.html 'Enhancing the Illusion: The Process and Origins of Photography ''], George Eastman House. Consultat el 12 agost 2006</ref><ref name="smpte139">ANSI/SMPTE 139-1996. '' SMPTE STANDARD for Motion Picture Film (35 mm) - Perforated KS. '' Society of Motion Picture and Television Engineers. White Plains, NY.</ref> i, segons la norma, ha de portar quatre perforacions per quadre o [[fotograma]] en ambdós costats (en el cas de la fotografia, vuit perforacions), perquè la pel·lícula es reprodueixi a 24 [[fotograma|fotogrames]] per segon.<ref name = "ACM">Hummel, Rob (ed). '' American Cinematographer Manual '', 8th edition. ASC Press: Hollywood, 2001</ref>
 
Una gran varietat de calibres (pas de pel·lícula), majoritàriament patentats, van ser usats en nombroses càmeres i sistemes de projecció desenvolupats independentment aal finalscanvi del [[{{segle|xix}} XIX]]al i principis del [[segle XX]]{{versaleta|xx}}, des dels 13&nbsp;mm als 75&nbsp;mm.<ref name="gauges">Horak, Jan-Christopher. [[UCLA]] Film and Television Archive, [http://web.archive.org/20041018220717/www.cinema.ucla.edu/tank/GaugesHorak.htm '' Introduction to Film gauge '']. Retrieved August 11, 2006</ref> La pel·lícula de 35&nbsp;mm va ser finalment reconeguda com la mesura estàndard internacional el 1909<ref name="alsobrook">Alsobrook, Russ T. International Cinematographers Guild, [http://www.cameraguild.com/interviews/chat_alsobrook/alsobrook_machines1.htm '' Machines That Made the Movies, part 1 '']. Retrieved August 11, 2006.</ref> i s'ha mantingut llargament com el format de pel·lícula dominant per a la creació i projecció d'imatges, tot i les amenaces de passos més petits i més grans, i de formats nous, perquè la seva mida permet una relativament bona relació entre el cost del material fotogràfic i la qualitat de la imatge capturada. Addicionalment, l'àmplia disponibilitat dels projectors de 35&nbsp;mm a les sales comercials fa que sigui l'únic format de pel·lícula que pot ser reproduït en gairebé qualsevol cinema en el món. Tot i això, el format de 35&nbsp;mm està sent substituït progressivament pel [[Digital Cinema Package]],
 
Aquest pas és extraordinàriament versàtil en les seves aplicacions. En els últims cent anys s'ha modificat per incloure-hi so, redissenyat per crear una base de pel·lícula més segura, formulat per capturar color; ha contingut multitud de formats de pantalla ampla ('' widescreen '') i incorporat informació de so digital en gairebé totes les seves àrees que no tenen marcs. Des del començament del [[segle XXI]], la fabricació de la pel·lícula de 35&nbsp;mm s'ha convertit en un [[duopoli]] entre [[Eastman Kodak]] i [[Fujifilm]].