|
L''''autoestima''' o '''estima de si''' és el [[sentiment]] [[subjectiu]] del propi [[jo]] que acompanya a la valoració global que una [[persona]] fa d'ella mateixa.<ref name="lrm">''La autoestima'', Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, 2007. {{es}} {{ISBN|978 84 670 2465 4}}</ref> La majoriaMajor part de les persones sanes s'[[amor|estimen]] a ellselles mateixosmateixes, és a dir, tenen una autoestima saludable i positiva, i a més creuen tenir majoruna més gran autoestima de la mitjana.<ref name=lrm/> Una autoestima deficient és indesitjable, però també ho és una autoestima massa elevada, que pot induir al narcisismenarcissisme, abús de poder, violència, tirania, etc.<ref name=lrm/> Es tracta d'un tret de la [[personalitat]] modificable segons les pròpies vivènciesexperiències de vida, l'evolució de la personalitat, l'avaluació de persones que importen aper la persona, elsles reeixides èxits aconseguitsaconseguides, els missatges rebuts i altres factors. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través deamb qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, japuix que és una percepció subjectiva.
La capacitat d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament a comptar de la [[infantesa]].
La capacitatconsideració d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament des de la [[infantesa]]. El concepte d'unhom mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d'una persona. Segons Kenneth Kendler, aproximadament el 30% de l'autoestima d'una persona està determinada [[gen]]èticament a través deper la personalitat, que anirà creixent i es modificarà segons l'entorn. AAl lcap d'un any i mig un nen comença a poder comportar-se com a serésser social i també a ser conscient de les seves capacitats i limitacions. Cap alsa dos anys comença a tenir en compte les reaccions dels adults frontde cara als comportaments, si percep que estan orgullosos d'ell es fomenta una autoestima saludable mentre que la vergonya i la culpa esvan relacionenlligades amb perdre valor i dret ade ser estimat. Cap alsa quatre anys el nen reforça la seva identitat i comença a seleccionar i guardar el que consideri records importants. Entre els set i vuit anys comencen a tenir conflictes interns, a viure la diferència entre el que voldrien ser o fer i el que pensen que han de fer i que haurien de ser. Poc més tard comencen a adonar-se que existeixen actes mentals com dominar-se, criticar-se o autoenganyar-se.<ref name=lrm/>
L'autoestima o estimació de la pròpia persona està estretament lligada amb la satisfacció subjectiva i personal amb la vida en general ([[felicitat]]). És causa i conseqüència de bones relacions afectives, que al seu torn aporten [[Resiliència psicològica|resiliència]], la capacitat per a resistir i superar agressions continuades. L'altra font de la quequal es pot obtenir majoruna més gran autoestima saludable són les ocupacions remunerades o no, que poden ser esportives, creatives, físiques, lúdiques, de voluntariat, intel·lectuals o d'altra mena. Els majorsmés grans destructors d'una autoestima saludable són el narcisismenarcissisme i la depressió.<ref name=lrm/>
== Autoestima saludable i no saludable ==
|
