Cayor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
m Algunes correccions
Línia 2:
El '''Regne del Cayor''' o '''Kadior''' fou un antic regne del [[Senegal]] (1566-1886) situat entre els rius [[Senegal]] i Saloum. Els habitants del Cayor, són anomenats com ''adjor'', o ''adior''.
 
El nom Cayor vindria de les paraules wòlofs ''kadd'' i ''dior'', designant respectivament un arbre i un tipus de sòl molt propi d'aquesta regió del Senegal. La paraula "dior" ha donat les paraules "adior", "Madior", etc. Paul Gaffarel deia (cal prendre aquestes paraules en el seu context perquè s'integren en una gestió que pretenia legitimar l'impérialismeimperialisme francès i la destrucció de la cultura i de les institucions d'un país) d'aquest país que era "força estrany". Segons ell: "Es diria que era com un  principat feudal de l'Europa a l'edat mitjana. Governat per un sobirà absolut, però del qual la pujada al tron era sovint marcada per sagnants revolucions; oprimit per una aristocràcia inquiete, els "tiédos", enemics de tot treball altre que la guerra; habitat per poblacions ferotges i fanatitzades, el Cayor, per la seva posició geogràfica entre les nostres dues metròpolis senegaleses podia esdevenir un veí perillós. Era d'altra banda un país desconegut. No estava regat més que per llacs i maresmes, i cobert de boscos que l'exuberant vegetació dels tròpics fa poc a prop impenetrables. També, a través d'aquests folrats espais faltaria l'aigua i els queviures, en aquest laberint inextricable on era fàcil preparar emboscades, i la lluita, si es començava, podia perllongar-se indefinidament." (Descripció del Kadior pels colonitzadors francesos)
 
== Història ==
Moltes investigacions atribueixen l'origen del nom Cayor a la paraula Ka''dior'' ; aquesta expressió composta de les paraules ''Kadd'' (arbre de la regió entre el riu Senegal i el Saloum) i Dior (que és el nom de la sorra vermella específica d'aquesta regió). La terra en wòlof antic fou anomenada Dior i la « mà dreta » anomenada « loxo ndeye ''dior'' » que vol dir « la mà que alimenta, com la nostra mare la terra » ; els [[wòlofs]] mengen amb la mà dreta,  i la terra, en una societat agrícola, simbolitza la mare, i la font de totes riqueses. Els habitants són així anomenats ''adiors'' i les famílies regnants adopten el qualificatiu de ''Maadior'' que significa « el que està  per sobre dels Kadior ».
 
El Kadior era un regne vassall de l'imperi [[Jolof|Djolof]] que es va fer independent l'any [[1549]]. Segons les investigacions històriques, foren els impostos elevats i el sentiment d'humiliació (el Kadior havia de proporcionar la sorra al sobirà del [[Jolof|Djolof]], el que&nbsp; augmentava el sentiment de còlera de l'aristocràcia del Cayor) els que van provocar la separació. Però la principal causa seria el greuge personal, que el "bourba" Lélé Fouli Fak Ndiaye, havia infringit al Lamane Amary Ngoné Sobel Fall, el qual va desembocar en la gran batalla de Danki, gràcies a la qual&nbsp; el regne va poder assolir la seva independència. A continuació&nbsp; el sobirà del Kadior va agafar el títol de «&nbsp;Damel&nbsp;» (el que trenca [els llaços de vassalitévassallatge amb el Djolof]). Viatgers europeus i àrabs van relatar aquesta independència. El venecià [[Alvise Cadamosto]] va informar dels fets en el moment del seu viatge a les costes del Senegal al final del segle <small>XVI</small>. El Kadior, després de la seva independència va esdevenir a poc a poc un dels regnes més poderosos del Senegal, esdevenint més pròsper économicamenteconòmicament que el [[Jolof|Djolof]].
 
El Kadior va tenir sovint, després de la seva independència, sotmès a vassallatge al seu veí del sud el Baol o [[Bawol]]. Més d'una desena de vegades es va poder veure al damel-teigne («Teigne » era el títol del sobirà del Baol) oferint tribut. El Kadior fou un dels regnes que més va guerrejar no només amb el [[Jolof|Djolof]] i el Baol, sinó també contra els [[musulmà|maures]], i els marabuts islàmics especialistes de la [[gihad]]. Sota l'[[imam Naser al-Din]] dels berbers de [[Trarza]], es van fer conquestes al Cayor. El ''Monitor du Sénégal'' publica un article de Yoro Diao del regnat del ''damel'' Ditiou-Maram (1681-1683), quan hi va haver una sublevació de musulmans. Yacine Boubou, mare del damel precedent, havia estat desposseïda del seu títol i es va casar amb Ndiaye Sal, cadi del Cayor que amb aquest suport influent es va revoltar al front dels musulmans del país i va derrotar i matar al damel que fou substituït el 1683 per Ma Fali, un nebot de Yacine Boubou però al cap de sis mesos fou assassinat per ordre del cadi per haver begut l'aigua de la vida (alcohol) d'amagat; llavors el bour (príncep) de Saloum Makhouredia-Coumba-Diodio (Amakodou Ndiaye 1654-1689), fils del Damel Massamba-Tako (no identificat) i d'una dona Guedoular (el que li havia permès el seu adveniment al Saloum), va intervenir al Cayor i va derrotar a Ndiaye Sal i es va fer elegir ''damel'' governant el Cayor i el Saloum.
Línia 15:
El regne va tenir també conflictes contra els europeus, amb la colonització. El Kadior era temut, perquè era reputat pel seu exèrcit profesional, la seva organització, i sobretot pel comportament extremadament violent dels seus guerrers. La província del Ndiambour, era l'única província del Cayor on els musulmans eren majoritaris. Aquesta província de Ndiambour més d'una vegada va voler fer-se independent, perquè no donava suport a la religió tradicional que practicaven els sobirans del Kadior; va aconseguir alguns vegades deslligar-se del regne, però el Kadior va aconseguir sempre reprendre la província. Abd al-Kadir, almamy del Futa Toro, un dels protagonistes de la revolució ''Torodo'' del Futa, va voler llançar un gihad contra el Kadior, reagrupar tot el seu exèrcit fins als estanys o marigots de la frontera entre el Kadior i el Waalo. El Ndiambour estava del costat de Abd al-Kadir i creia que amb la [[Gihad|djihad]], la província podria assolir la seva independència de manera definitiva, però el damel de Cayor de l'època, Amari Ndella Coumba Fall, va reunir els seus tiédos (guerrers) quan es va assabentar de les intencions de Abd al-Kadir. Aquest va ser agafat per sorpresa i batut pel Kadior. El damel&nbsp; va agafar l'almamy com ostage i el va retenir a la seva cort durant alguns mesos, on va ser ben tractat de manera a assegurar-se que l'almamy no atacaria més el Kadior. Des de llavors, cap més guerra santa fou llançada contra el Kadior.
[[Fitxer:VillageCayor-1821.jpg|thumb|250x250px|Poble del Cayor (1821)]]
Un altre episodi de la història del Kadior, és el que va oposar el cap de la comunitat lébou de l'època, Dial Diop, i el damel Amari Ndella Coumba Fall. Això era el [[1812]]. El damel es lliurava sovint a exaccions contra els lébous que poblaven la [[Península de Cap Verd|península del Cap-Verd]], vassalls del Kadior. Dial Diop va decidir de rebel·lar-se contra les persecucions i va lliurar diverses batalles contra les tropes del damel ; aquest va acabar per acceptar la secessió dels lébous, de poca importància a la vista de la petita superfície de la península del Cap Verd. La República Lébou es va crear llavors amb l'ajuda dels [[Musulmà|musulmans]] del Diambour, dels quals alguns van abandonar la província per instal·lar-se a la península&nbsp; després de la derrota de Abdul Kadir Kane, del qual havien esperat que islamitzaria el Kadior sencer. Al final del segle <small>XIX</small>, Lat Dior Ngoné Latir Diop va accedir al poder, en lloc de la seva germanastre (fou l'únic damel del patronímic "Diop" contràriament al que preveien les institucions del regne) i per tant no sorgit d'una família dominant de la part del seu pare). Lat Dior Diop fou igualment considerat com l'un dels més grans resistents contra la colonització francesesafrancesa al Senegal, al mateix títol que Alboury Ndiaye, [[Al-Hadjdj Umar|El Hadjdj Omar Tall]] o Sidya Ndaté Yalla Diop.
 
El 1865 el regne fou incorporat a la colònia francesa del Senegal, fins al 1871; però després en va quedar fora fins al 1883 quan hi fou altre cop incorporat arrelarran de l'imminent repartiment d'Àfrica concretat al [[Congrés de Berlín]] del 1884 i 1885. El 6 d'octubre de 1886 l'estat fou abolit pels francesos.
 
== Població ==
Línia 24:
 
== Les institucions del Kadior ==
El Kadior és un bonic exemple de monarquia electiva, on el sobirà era elegit per un col·legi de representants de cada classe social (hi compresos els esclaus de la corona). Una societat fortament jerarquitzada, un estat fort, estable (una sola dinastiedinastia al poder des de la dislocació de l'imperi Jolof), organitzat, amb una descentralització ben feta, una economia prospera, un exèrcit temut... el Kadior disposava d'institucions de qualitat, de les quals la més important era el damel.
 
El Kadior estava dirigit pel damel que era un monarca elegit entre un cert nombre de candidats. Set personatges tenien el dret d'escollir els candidats a aquest títol (que no podia ser en cap cas una dona). Formaven un consell convocat i presidit pel Dieuwrigne Mboul o gran Diaraff. Aquest Consell estava compost de: