Cayor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m Algunes correccions |
||
Línia 2:
El '''Regne del Cayor''' o '''Kadior''' fou un antic regne del [[Senegal]] (1566-1886) situat entre els rius [[Senegal]] i Saloum. Els habitants del Cayor, són anomenats com ''adjor'', o ''adior''.
El nom Cayor vindria de les paraules wòlofs ''kadd'' i ''dior'', designant respectivament un arbre i un tipus de sòl molt propi d'aquesta regió del Senegal. La paraula "dior" ha donat les paraules "adior", "Madior", etc. Paul Gaffarel deia (cal prendre aquestes paraules en el seu context perquè s'integren en una gestió que pretenia legitimar l'
== Història ==
Moltes investigacions atribueixen l'origen del nom Cayor a la paraula Ka''dior'' ; aquesta expressió composta de les paraules ''Kadd'' (arbre de la regió entre el riu Senegal i el Saloum) i Dior (que és el nom de la sorra vermella específica d'aquesta regió). La terra en wòlof antic fou anomenada Dior i la « mà dreta » anomenada «
El Kadior era un regne vassall de l'imperi [[Jolof|Djolof]] que es va fer independent l'any [[1549]]. Segons les investigacions històriques, foren els impostos elevats i el sentiment d'humiliació (el Kadior havia de proporcionar la sorra al sobirà del [[Jolof|Djolof]], el que
El Kadior va tenir sovint, després de la seva independència, sotmès a vassallatge al seu veí del sud el Baol o [[Bawol]]. Més d'una desena de vegades es va poder veure al damel-teigne («Teigne » era el títol del sobirà del Baol) oferint tribut. El Kadior fou un dels regnes que més va guerrejar no només amb el [[Jolof|Djolof]] i el Baol, sinó també contra els [[musulmà|maures]], i els marabuts islàmics especialistes de la [[gihad]]. Sota l'[[imam Naser al-Din]] dels berbers de [[Trarza]], es van fer conquestes al Cayor. El ''Monitor du Sénégal'' publica un article de Yoro Diao del regnat del ''damel'' Ditiou-Maram (1681-1683), quan hi va haver una sublevació de musulmans. Yacine Boubou, mare del damel precedent, havia estat desposseïda del seu títol i es va casar amb Ndiaye Sal, cadi del Cayor que amb aquest suport influent es va revoltar al front dels musulmans del país i va derrotar i matar al damel que fou substituït el 1683 per Ma Fali, un nebot de Yacine Boubou però al cap de sis mesos fou assassinat per ordre del cadi per haver begut l'aigua de la vida (alcohol) d'amagat; llavors el bour (príncep) de Saloum Makhouredia-Coumba-Diodio (Amakodou Ndiaye 1654-1689), fils del Damel Massamba-Tako (no identificat) i d'una dona Guedoular (el que li havia permès el seu adveniment al Saloum), va intervenir al Cayor i va derrotar a Ndiaye Sal i es va fer elegir ''damel'' governant el Cayor i el Saloum.
Línia 15:
El regne va tenir també conflictes contra els europeus, amb la colonització. El Kadior era temut, perquè era reputat pel seu exèrcit profesional, la seva organització, i sobretot pel comportament extremadament violent dels seus guerrers. La província del Ndiambour, era l'única província del Cayor on els musulmans eren majoritaris. Aquesta província de Ndiambour més d'una vegada va voler fer-se independent, perquè no donava suport a la religió tradicional que practicaven els sobirans del Kadior; va aconseguir alguns vegades deslligar-se del regne, però el Kadior va aconseguir sempre reprendre la província. Abd al-Kadir, almamy del Futa Toro, un dels protagonistes de la revolució ''Torodo'' del Futa, va voler llançar un gihad contra el Kadior, reagrupar tot el seu exèrcit fins als estanys o marigots de la frontera entre el Kadior i el Waalo. El Ndiambour estava del costat de Abd al-Kadir i creia que amb la [[Gihad|djihad]], la província podria assolir la seva independència de manera definitiva, però el damel de Cayor de l'època, Amari Ndella Coumba Fall, va reunir els seus tiédos (guerrers) quan es va assabentar de les intencions de Abd al-Kadir. Aquest va ser agafat per sorpresa i batut pel Kadior. El damel va agafar l'almamy com ostage i el va retenir a la seva cort durant alguns mesos, on va ser ben tractat de manera a assegurar-se que l'almamy no atacaria més el Kadior. Des de llavors, cap més guerra santa fou llançada contra el Kadior.
[[Fitxer:VillageCayor-1821.jpg|thumb|250x250px|Poble del Cayor (1821)]]
Un altre episodi de la història del Kadior, és el que va oposar el cap de la comunitat lébou de l'època, Dial Diop, i el damel Amari Ndella Coumba Fall. Això era el [[1812]]. El damel es lliurava sovint a exaccions contra els lébous que poblaven la [[Península de Cap Verd|península del Cap-Verd]], vassalls del Kadior. Dial Diop va decidir de rebel·lar-se contra les persecucions i va lliurar diverses batalles contra les tropes del damel ; aquest va acabar per acceptar la secessió dels lébous, de poca importància a la vista de la petita superfície de la península del Cap Verd. La República Lébou es va crear llavors amb l'ajuda dels [[Musulmà|musulmans]] del Diambour, dels quals alguns van abandonar la província per instal·lar-se a la península després de la derrota de Abdul Kadir Kane, del qual havien esperat que islamitzaria el Kadior sencer. Al final del segle <small>XIX</small>, Lat Dior Ngoné Latir Diop va accedir al poder, en lloc de la seva germanastre (fou l'únic damel del patronímic "Diop" contràriament al que preveien les institucions del regne) i per tant no sorgit d'una família dominant de la part del seu pare). Lat Dior Diop fou igualment considerat com l'un dels més grans resistents contra la colonització
El 1865 el regne fou incorporat a la colònia francesa del Senegal, fins al 1871; però després en va quedar fora fins al 1883 quan hi fou altre cop incorporat
== Població ==
Línia 24:
== Les institucions del Kadior ==
El Kadior és un bonic exemple de monarquia electiva, on el sobirà era elegit per un col·legi de representants de cada classe social (
El Kadior estava dirigit pel damel que era un monarca elegit entre un cert nombre de candidats. Set personatges tenien el dret d'escollir els candidats a aquest títol (que no podia ser en cap cas una dona). Formaven un consell convocat i presidit pel Dieuwrigne Mboul o gran Diaraff. Aquest Consell estava compost de:
| |||