Zurna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 13:
La zurna té set forats a la part davantera i un forat per al polze, que proporcionen un rang de més d'una octava, incloent-hi una certa transposició, és similar al [[mizmar]]. El so que produeix és semblant al d'un oboè, per tant la necessitat de l'alta pressió l'aire per fer-la sonar la fa adequada per tocar sense parar, utilitzant la respiració circular. La combinació del ''forte'' constant i el tocar sense parar fan que la zurna no sigui adequada per emfatitzar el ritme.
Les zurnes s'utilitzen en la música tradicional de molts països, especialment a l'Iran, Azerbaidjan, Armènia, Iraq, Síria, Turquia, Grècia, Bulgària,
La zurna és probablement el predecessor immediat de la [[xeremia]] i està relacionada amb el ''suona'' xinès, que encara es fa servir avui en casaments, temples i música funerària. La ''charumera'' japonesa, o ''charamera'', tradicionalment associada amb venedors itinerants de fideus, és una petita zurna, el seu nom derivat de la ''[[chirimiya]]'' portuguesa. Pocs venedors de fideus segueixen aquesta tradició, i els que ho fan utilitzen un altaveu que reprodueix una ''charumera'' gravada.<ref name=":0">{{Ref-web|url= http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/31073|títol=Surnāy| consulta=|llengua=| editor=Christian Poché and Razia Sultanova|data=}}</ref>
| |||