Æthelflæd: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegides dades i referència |
Afegides dades i referència |
||
Línia 29:
El rei Alfred va rebre una oferta d'[[Æthelred]], [[ealdorman]] de Mèrcia, per unir les seves forces en la lluita contra els Víkings. Per tal de segellar el pacte Alfred li va oferir casar-se amb Æthelflæd, qui tenia tan sols 14 anys en el moment del seu casament l'any 884 i amb qui el 888 va tenir una filla, [[Ælfwynn]] a qui, igual que va fer el seu pare amb ella, va formar en estratègia militar<ref name=":0" />. [[Etelstan]], el fill d'[[Eduard el Vell|Eduard ''el Vell'']] i el nét d'Alfred, també fou educat en la seva cort.{{sfn|Cook|1906|p=37}}{{sfn|Wood|1999|p=158}}
A partir del 888 Æthelflæd i el seu marit van començar a fortificar pobles i a reconstruir esglésies. A Gloucester van construir un palau fora-murs de la ciutat i també hi van fundar l'església de St. Paul malgrat estar
A la mort del seu pare l'any 899 i amb el seu marit amb una malaltia debilitant des del 902, Æthelflæd es va convertir en la governant [[De facto|''de facto'']] del regne de Mèrcia<ref name=":0" /> i va establir guarnicions de soldats a [[Hereford]] i [[Gloucester]]. Mentre el seu germà Eduard regentava [[Wessex]] i [[Ànglia de l'Est]] ella consolidava el seu poder en els seus dominis, expulsant als [[Nòrdics]] de [[Chester]] el 905<ref name=":0" /> i reparant els seus murs cap el 907.{{sfn|Stenton|1971|p=326}}
Després de la mort Æthelred durant la [[batalla de Tettenhall]] el 911, Æthelflæd va ser oficialment reconeguda com la "senyora de Mèrcia". Æthelflæd va demostrar ser una dirigent militar formidable i va governar durant vuit anys.{{sfn|Stenton|1971|p=324}} Va ordenar construir una sèrie de fortaleses per tot el seu regne per mantindre a ratlla els danesos i els gal·lesos, deu de les quals poden ser identificades: Bridgnorth (912); [[Tamworth]] (913); [[Stafford (Anglaterra)|Stafford]] (913); Eddisbury (914); Warwick (914); Chirbury (915); [[Runcorn]] (915). Les tres restants, a Bremesburh, Scergeat i Weardbyrig, encara han de ser localitzades.{{sfn|Stenton|1971|p=326–7}}
Durant el seu regnat va conduir els seus exèrcits en tres importants batalla, expulsant les forces vikingues que atacaven [[Gal·les]] des del [[canal de Bristol]] l'any 915, envaint Gal·les i [[Regne de Powys|Powys]] en resposta a l'assassinat d'un abat anglès l'any 916 i recapturant, el 917, la ciutat de [[Derby]] dels danesos<ref name=":0" />. Æthelflæd es va aliar amb el seu germà [[Eduard el Vell|Eduard ''el Vell'']], rei de gran part d'Anglaterra. Segons l'historiador Frank Stenton, Eduard fou capaç d'aconseguir expulsar els ocupants danesos del sud d'Anglaterra en gran part perquè podia confiar en les bones defenses d'Æthelflæd al nord.{{sfn|Stenton|1971|p=324}}
== Mort i llegat ==
[[Fitxer:Aethelfleda_Monument,_Tamworth_-_geograph.org.uk_-_1740828.jpg|thumb|Estàtua d'Æthelflæd amb el seu nebot [[Etelstan]] a [[Tamworth]].]]
El 918, la regió al voltant de [[York]] ([[Jòrvik]]) va prometre lleialtat a Æthelflæd, probablement per tal d'aconseguir el suport militar de la dama contra saquejadors d'[[illa d'Irlanda|Irlanda]], però Æthelflæd va morir el 12 de juny de 918, menys de dues setmanes abans que la ciutat li retés homenatge.{{sfn|Stenton|1971|p= 329}} Va ser succeïda per la seva filla, Ælfwynn amb qui portava anys co-regnant, però sis mesos més tard el seu oncle Eduard la va deposar i va agafar Mèrcia sota el seu control
Æthelflæd va morir a [[Tamworth]] ([[Staffordshire]]) i va ser enterrada amb el seu marit al priorat de Sant Oswald (Gloucester). Una estàtua seva va ser aixecada al castell de Tamworth el 1913 per commemorar el mil·lenni de la construcció de la fortalesa.<ref>[http://www.tamworthcastlefriends.org/tam-dates.htm "Tamworth dateline - a chronological history"]. </ref>
| |||