Batalla de Lepant (1571): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 43:
L'any [[1570]], després d'uns anys de tranquil·litat, els [[Imperi Otomà|turcs]] van iniciar una nova expansió i ataquen diversos ports venecians del [[Mediterrani]] Oriental. [[Setge de Xipre|Ataquen Xipre]] amb 300 naus i assetgen [[Nicòsia]]. La [[República de Venècia]] demana ajuda a les potències cristianes, però només el Papa [[Pius V]] els respon. El Papa aconsegueix convèncer [[Felip II de Castella]] perquè també hi ajudi, i es forma una armada per enfrontar-se als turcs. Aquesta armada es reuneix en el port de Suda, a l'illa de Candia ([[Creta]]).
Per part de [[República de Venècia|Venècia]] s'aporten 136 galeres, 11 galiasses i 14 naus, sota el comandament de Jerònim Zanne, Antoni de Canale i Jacob Celsi. Les forces pontifícies són 12 galeres sota el control de [[Marc Antoni Colonna]]. Felip II de Castella aporta 50 galeres enviades per
Mentre els generals cristians discuteixen la forma de fer front a la situació, el [[9 de setembre]] els otomans conquereixen [[Nicòsia]]. Gianandrea Doria, quan veu que no hi ha acord possible entre les forces cristianes, i vist el mal estat de les dotacions i de l'armament de les galeres de Venècia, decideix tornar a [[Sicília]] el [[5 d'octubre]]. El Papa i [[República de Venècia|Venècia]] culpen l'almirall espanyol del fracàs de l'operació.
| |||