Olor: diferència entre les revisions

{{millorar format}}

L''''olor''' és una propietat intrínseca de la [[matèria]] i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estimulo pel sistema sensorial olfativo. El terme “olor” es refereix a una barreja complexa de gasos, vapors, i pols, on la composició de la barreja influïx directament en l'olor percebuda per un mateix receptor. Allò que manca d'olor es denomina inodor. L'olor és l'objecte de percepció del sentit de l'olfacte. El terme fragancia o aroma és usat principalment per la indústria d'aliments o cosmètics per a descriure una olor agradable, i és comunament usada per a referir-se a perfums. Les olors corresponen al fenomen objectiu dels químics dissolts en l'aire, encara que, com en altres sentits, diversos factors psicològics poden ocupar cert paper en la percepció dels mateixos. Existeixen nombroses activitats industrials (indústries químiques, abocadors, depuradores d'aigües residuals, indústries alimentàries, ramaderes, etc.) que emeten una sèrie de substàncies oloroses i generen molèsties en l'entorn. Les dolentes olors poden ser molests, causa de rebot, i afectar a la qualitat de vida de les persones i animals del mitjà, pel que poden ser considerats com una forma de contaminació ambiental. A causa del component subjectiu de les olors, a la dificultat per a destriar entre les olors “agradables” i els “desagradables”, és dificil determinar quan es traspassa el llindar del tolerable i en quin punt se situa el jurídicament permissible a l'hora d'establir uns màxims de tolerància, en aquest sentit, la olfatometría es presenta com una eina molt eficaç per a l'estudi i control d'olors. Encara que encara no s'ha desenvolupat cap legislació nacional que reguli el problema de les dolentes olors, l'entrada en vigor Norma UNEIX-EN 13725 "Qualitat de l'aire. Determinació de la concentració d'olor per olfatometría dinàmica", al febrer de 2004, permet abordar de forma objectiva el problema de la contaminació ambiental per olors.