Festival de la Cançó d'Eurovisió: diferència entre les revisions

El Festival va néixer el [[1956]] inspirat en [[Festival de la cançó de Sanremo]] italià, de gran èxit. Els fundadors varen ser [[Suïssa]], que el va organitzar a [[Lugano]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] i [[Luxemburg]]. La suïssa [[Lys Assia]] va ser la primera guanyadora amb la cançó ''Refrain''. Als anys següents, se'n varen anar afegint els països del bloc occidental europeu: [[Regne Unit]], [[Dinamarca]] i [[Àustria]] varen debutar el [[1957]]; [[Mònaco]] el [[1959]]; [[Suècia]] i [[Noruega]] el [[1960]]; [[Espanya]], [[Finlàndia]] i [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] (l'únic país del bloc comunista que hi va participar) el [[1961]]; [[Portugal]] el [[1964]] i [[Irlanda]] el [[1965]], assolint la xifra de 18 països participants.

 

 

La dècada de [[1970]] coneixerà ja la maduresa del Festival. Retornats els països que protestaren pel sistema de puntuació, el [[1973]] s'aboleix la regla instaurada la dècada anterior sobre l'obligatorietat de cantar en un idioma oficial del país que es representa. D'aquesta manera, el [[1974]] el Festival coneix el seu primer gran èxit de la mà del grup suec [[ABBA]] que guanya cantant en anglès ''Waterloo''. El [[1975]] s'implanta l'actual sistema de votacions d'1-8, 10 i 12 punts i el [[1977]] es restaura l'obligatorietat de cantar en un dels idiomes oficials del país representat. Nous països, de l'àrea mediterrània, s'incorporen durant aquesta dècada: [[República de Malta|Malta]] el [[1971]], [[Israel]] el [[1973]], [[Grècia]] el [[1974]] i [[Turquia]] el [[1975]]. Així, el [[1978]] amb el retorn de [[Dinamarca]] després d'una dotzena d'anys de retirada, s'assoleix per primer cop la vintena de participants. [[Mònaco]], però, se'n retira el [[1979]] per un període de 25 anys.