Triennal de Milà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaços. |
No era Josep Maria Coderch. Era Josep Antoni Coderch |
||
Línia 26:
La Triennal de Milà va néixer l’any 1923 amb el subtítol de ''I Biennale delle arti decorative''. L’estat feixista va promoure l’esdeveniment amb la voluntat de fer gala de la tradició artística i artesana del país. A l’any 1933 es va traslladar al ''Palazzo dell Arte'' de Milà. L’edifici fou projectat per l’arquitecte Giovanni Muzio i construït entre els anys 1931 i 1933. Durant els primers anys es va convertir en l’aparador de la modernitat i del disseny més innovador d’Europa. Després d’algunes edicions, l’estat espanyol va ser convidat a la IX edició del Certamen. La participació espanyola es va allargar dues edicions més, fins l’any 1957. La Direcció General de Relacions Culturals, organisme depenent del Ministeri d’Assumptes Exteriors, va al·ludir problemes de gestió i de costos de producció per renunciar a les successives edicions. Tanmateix, amb els anys la Triennal va derivar cap a una fira de mostres i la modalitat de presentació espanyola, dedicada únicament a l’art d’innovació i als objectes decoratius, s’allunyava del caràcter més industrial de l’esdeveniment, que apostava per la voluntat de fusionar les arts amb el disseny i els béns de consum més moderns.
El projecte i la realització del pavelló espanyol a la IX Triennal de Milà, a l'any 1951, fou obra de l’arquitecte català [[Josep
A l’any 1954, a la X Triennal de Milà, la realització del pavelló espanyol va anar a càrrec del col·lectiu MoGaMO, format per l’arquitecte Ramon Vázquez Molezún, el pintor Manuel Suárez Molezún i l’escultor, Amadeo Gabino Ubeda. S’hi van exposar dotze escultures en ferro d’[[Eduardo Chillida Juantegui|Eduardo Chillida]], una representació de joies de [[Salvador Dalí i Domènech|Salvador Dalí]] i objectes de manufactura tradicional: ventalls, espardenyes, barrets de palla, porrons, garrafes de vidre, etc.
| |||