Festival de la Cançó d'Eurovisió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 5:
{{Infotaula esdeveniment
|logo=Eurovision Song Contest logo.svg}}
El '''Festival de la Cançó d'Eurovisió''' és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l'any [[1956]], i que està produït per la [[UER|Unió Europea de Ràdio i Televisió]] (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització. En elAl festival hi participen els països d'Europa, Austràlia i Israel. El 2019 va tenir lloc a Tel Aviv del 16 al 18 de maig, i va guanyar [[Duncan Laurence]] dedels Països Baixos.
 
Cada [[televisió]] escull un [[artista]] o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període per tal que els [[teleespectador]]s votin la seva actuació preferida; des de [[2009]] els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada [[país]] de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.
Línia 34:
Originàriament, el Festival constava d'una única gala on competien de l'ordre d'entre deu i vint països, segons les edicions. Però des de la integració dels països de l'antic bloc comunista a la [[UER]], la creixent demanda de les seves televisions per participar-hi va fer impossible que tots els països participessin en una única gala.
 
Així doncs, des del [[2004]] es van implementar les semifinals com a rondes de classificació per a la gran final. Des de l'any [[2008]] se celebren dues semifinals: una en dimarts i l'altra en dijous. Excepte els països del "Big Five" ([[Alemanya al Festival d'Eurovisió|Alemanya]], [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia al Festival de la Cançó d'Eurovisió|Itàlia]] i el [[Regne Unit]]) i el país amfitrió, la resta de participants es divideix per sorteig entre les dues semifinals. De cada semifinal es classifiquen deu països per a la final, on s'incorporen els membres del "Big Five" i el país amfitrió. La final sempre té lloc en dissabte, durant el mes de maig.
 
El sorteig de la composició de les semifinals té lloc al gener previ al Festival, un cop es coneix la llista definitiva de participants. La [[UER]] agrupa els semifinalistes en diversos pots segons els seus patrons de vot, per evitar la creació de blocs geopolítics dins de cada semifinal que poguessin afavorir excessivament determinats països.
 
== Història del Festival ==
El Festival va néixer el [[1956]] inspirat en [[Festival de la cançó de Sanremo]] italià, de gran èxit. Els fundadors varen ser [[Suïssa]], que el va organitzar a [[Lugano]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], [[Bèlgica]], els [[Països Baixos]] i [[Luxemburg]]. La suïssa [[Lys Assia]] va ser la primera guanyadora amb la cançó ''Refrain''. Als anys següents, se'n varen anar afegint els països del bloc occidental europeu: el [[Regne Unit]], [[Dinamarca]] i [[Àustria]] varen debutar el [[1957]]; [[Mònaco]] el [[1959]]; [[Suècia]] i [[Noruega]] el [[1960]]; [[Espanya]], [[Finlàndia]] i [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] (l'únic país del bloc comunista que hi va participar) el [[1961]]; [[Portugal]] el [[1964]] i [[Irlanda]] el [[1965]], assolint la xifra de 18 països participants.
 
Durant la dècada de [[1960]] s'assagen diversos sistemes de puntuació, que no acaben de convèncer als responsables del Festival. Així, al Festival de [[1969]] celebrat a [[Madrid]], es donarà la circumstància de què quatre països empaten en primera posició, i sense mecanismes de desempat, s'atorga el premi ''ex-aequo'' a [[Espanya]], [[França]], el [[Regne Unit]] i els [[Països Baixos al festival d'Eurovisió|Països Baixos]]. Aquest fet provoca la protesta dels països escandinaus i [[Portugal]], que no participaran en elal Festival de [[1970]]. Mentrestant, el Festival, que des de [[1968]] ja s'emetia en color per als països que disposaven d'aquesta tecnologia, havia donat a llum a les seves primeres estrelles, per exemple, la italiana [[Gigliola Cinquetti]], guanyadora el [[1964]], o la britànica [[Sandie Shaw]] que s'havia endut el primer lloc al Festival de [[1967]].
 
La dècada de [[1970]] coneixerà ja la maduresa del Festival. Retornats els països que protestaren pel sistema de puntuació, el [[1973]] s'aboleix la regla instaurada la dècada anterior sobre l'obligatorietat de cantar en un idioma oficial del país que es representa. D'aquesta manera, el [[1974]] el Festival coneix el seu primer gran èxit de la mà del grup suec [[ABBA]] que guanya cantant en anglès ''Waterloo''. El [[1975]] s'implanta l'actual sistema de votacions d'1-8, 10 i 12 punts i el [[1977]] es restaura l'obligatorietat de cantar en un dels idiomes oficials del país representat. Nous països, de l'àrea mediterrània, s'incorporen durant aquesta dècada: [[República de Malta|Malta]] el [[1971]], [[Israel]] el [[1973]], [[Grècia]] el [[1974]] i [[Turquia]] el [[1975]]. Així, el [[1978]] amb el retorn de [[Dinamarca]] després d'una dotzena d'anys de retirada, s'assoleix per primer cop la vintena de participants. [[Mònaco]], però, se'n retira el [[1979]] per un període de 25 anys.
Línia 69:
Pel Festival de [[2010]], que va tindre lloc a [[Oslo]], el [[Grup de Referència]] de la [[UER]] va anunciar el [[2009]] la implantació de dues mesures demanades els darrers anys per moltes televisions: la primera, que s'estendria el sistema de vot de la final (50% jurat/50% televot) també a les semifinals; i la segona, que es podria votar des de l'inici de cada gala, tant de les semifinals com de la final, i no només durant el recordatori al final dels shows (el que es tradueix en majors ingressos per increment del temps hàbil pel televot). Tot i això, la xifra de participants va minvar de 42 a 39 donat que les televisions públiques de [[República Txeca]], [[Hongria]], [[Montenegro]] i [[Andorra]] van anunciar la seva retirada per falta d'interès (cas dels txecs) o problemes financers (en els altres casos). [[Geòrgia]] en canvi va retornar al Festival.
 
Pel Festival de [[2011]], la [[UER]] va optar per no introduir cap nou canvi (a part de determinar l'ordre de votació a la final en funció del vot previ del jurat) i consolidar la fórmula establerta. Com a gran novetat, la [[RAI]] italiana va anunciar el seu retorn després de tretze edicions d'absència i la [[UER]] li va atorgar un lloc directe a la Final juntament amb [[Alemanya]], [[Espanya]], [[França]] i el [[Regne Unit]], conformant així l'anomenat 'Big Five'. Altres tres països van anunciar també el seu retorn: [[Àustria]], [[Hongria]] i [[San Marino]], igualant així el rècord de 43 participants del Festival de [[2008]].
 
La [[UER]] va decidir que pel Festival de [[2012]] revocaria la decisió del [[2010]] de permetre el televot des de l'inici de les gales i tornar a les tradicionals finestres de votació al final de cada gala. Quant a participacions, [[Montenegro]] va anunciar el seu retorn després de dos edicions absent, mentre que [[Polònia]] va decidir no participar degut als problemes financers del seu ens televisiu i [[Armènia]] se'n va enretirar a darrera hora a causa del seu contenciós polític amb l'amfitrió [[Azerbaidjan]].