Via Egnàcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
La '''Via Egnatia''' o '''Via Egnàcia''' (en [[albanès]] ''Rruga Egnatia'', en [[macedònic]] Виа Игнација ''Via Ignacija'', en [[grec]] Εγνατία Οδός ''Egnatia Odós'') era una [[via romana|via]] construïda pels [[antiga Roma|romans]] al voltant del [[146 aC]]. Fou dita així per [[Gai Egnaci]], [[procònsol]] de Macedònia, qui ordenà la seua construcció. La via s'estén des de l'antiga [[Il·líria]], [[Macedònia (província romana)|Macedònia]] i [[Tràcia]], travessant les modernes [[Albània]], [[Macedònia del Nord]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Fou traçada per a unir les diferents colònies romanes des del [[mar Adriàtic]] fins a [[Bizanci]].
Des d'[[Apol·lònia d'Il·líria]] es va a Macedònia per la Via Egnatia, que es dirigix a l'est i té [[mil·liari]]s fins a [[Cipsela]] (l'actual ''Ipsala'' turca) i el riu [[Maritsa|Hebre]], cosa que comprèn un espai de 535 milles. Si es gradua la milla en huit estadis, sumarà 4.280 [[estadis]]; però, segons el càlcul de [[Polibi]], que afegix dos [[pletre]]s, és a dir, un terç d'estadi a cada milla, cal afegir a la suma ja dita 178 estadis. Els que partixen d'[[Durrës|Epidamne]] i els que ixen d'Apol·lònia, després de recórrer una mateixa distància, es troben a la meitat de la via. Tota ella porta el nom d'Egnatia, però a la primera part li deien a més camí de Candàvia, que és una muntanya d'Il·líria, on conduïx este camí, entre la ciutat de [[Licnidus]] i un lloc anomenat Piló, que separa Il·líria de Macedònia. Des d'allí passa pròxima a Barenus i va per [[Heraclea Lincestis]], [[Lincestis]] i els Eorli, a la ciutat d'[[Edessa (Turquia)|Edessa]], a la de [[Pel·la (Macedònia)|Pel·la]] i fins a [[Salònica]].
Als [[península balcànica|Balcans]] hi ha una íntima connexió entre l'[[exèrcit romà]] i la vida de les províncies, de manera que la romanització és, sobretot, obra de l'exèrcit, que construïa calçades, ponts i campaments amb els seus ravals de comerciants que podien transformar-se en municipis o colònies quan la legió partia; també l'exèrcit deixava al seu pas veterans que s'instal·laven en grups, formant colònies. A Macedònia, l'eix estratègic de la província, la ruta d'Àsia per a les [[legions romanes|legions]] i fins a l'era moderna la principal via de comunicació terrestre de la península, va ser la Via Egnatia, anomenada pels [[aromanesos]] ''Calea Mare'' ("via gran"). Des de la seua construcció (entre [[146 aC|146]]-[[125 aC]] fins al [[segle VII]], açò és, més de huit segles), va ser una vertadera ruta de [[romanització]], la connexió més curta entre [[Roma]] i [[Constantinoble]].
| |||