Æthelflæd: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 31:
A partir del 888 Æthelflæd i el seu marit van començar a fortificar pobles i a reconstruir esglésies. A Gloucester van construir un palau fora-murs de la ciutat i també hi van fundar l'església de St. Paul malgrat estar exposada als atacs víkings.<ref name=":0" />
 
A la mort del seu pare l'any 899 i amb el seu marit amb una malaltia debilitant des del 902, Æthelflæd es va convertir en la governant ''[[De facto|''de facto]]'']] del regne de Mèrcia<ref name=":0" /> i va establir guarnicions de soldats a [[Hereford]] i [[Gloucester]]. Mentre el seu germà Eduard regentava [[Wessex]] i [[Ànglia de l'Est]] ella consolidava el seu poder en els seus dominis, expulsant als [[Nòrdics]] de [[Chester]] el 905<ref name=":0" /> i reparant els seus murs cap el 907.{{sfn|Stenton|1971|p=326}}
 
Després de la mort Æthelred durant la [[batalla de Tettenhall]] el 911, Æthelflæd va ser oficialment reconeguda com la "senyora de Mèrcia". Æthelflæd va demostrar ser una dirigent militar formidable i va governar durant vuit anys.{{sfn|Stenton|1971|p=324}} Va ordenar construir una sèrie de fortaleses per tot el seu regne per mantindre a ratlla els danesos i els gal·lesos, deu de les quals poden ser identificades: Bridgnorth (912); [[Tamworth]] (913); [[Stafford (Anglaterra)|Stafford]] (913); Eddisbury (914); Warwick (914); Chirbury (915); [[Runcorn]] (915). Les tres restants, a Bremesburh, Scergeat i Weardbyrig, encara han de ser localitzades.{{sfn|Stenton|1971|p=326–7}}