Història del papat: diferència entre les revisions

 

L'atmosfera relativament oberta del pontificat de Lleó XIII afavorí l'aparició d'un catolicisme social, orientat a cercar solucions pels problemes que la nova societat industrial obria, i que no dubtava en anomenar-se [[Democràcia cristiana]]. Pius X aquests moviments serien implacablement esclafats: profondament hostil a qualsevol tipus d'intel·lectualisme, es considerava [[heretgia]] i traïció qualsevol intent de liberalització de la teologia.<ref name="Duffy 249">Duffy 1998, p. 249</ref> En conseqüència, en condemnar el [[Modernisme (filosofia)|modernisme]], Pius X es veia a si mateix exercint la responsabilitat tradicional del papat de vigilar en nom de l'Església llançant una advertència contra la direcció desastrosament errònia que molts teòlegs estaven conduint els fidels.<ref group="n."> L'impacte de la crisi modernista sobre la vida intel·lectual catòlica fou catastròfic i s'estengué durant molt de temps. El jurament antimodernista es mantingué vigent fins a la [[dècada del 1960]], constituint una facció de la formació intel·lectual de tots els sacerdots catòlics, creant una atmosfera asfixiant d'hiperortodòxia recelosa i injust, i desalentant qualsevol mostra d'originalitat. Els filòsofs i teòlegs catòlics es veieren obligats a mantenir silenci o a repetir sense discussió la línia oficial, i l'obediència, no l'esperit de recerca, es convertí en el distintiu del pensament catòlic. – Duffy 1998, p. 251.</ref><ref name="Duffy 250">Duffy 1998, p. 250</ref>

[[Fitxer:Papa Benedetto XV.jpg|miniatura|150px|El [[Papa Benet XV]]]]

L'elecció de [[Benet XV]] (1914-1922) representà la reacció més explícita contra el règim anterior. El [[conclave de 1914|conclave]] se celebrà un mes després que esclatés la [[Primera Guerra Mundial]], i amb el resultat es feia palès que una intransigència cega no serviria de res.<ref name="Duffy 253">Duffy 1998, p. 253</ref>Benet XV consagrà tots els seus esforços a convèncer els combatents que assolissin una pau negociada, negant-se a decantar-se per un [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|bàndol]] o [[Potències Centrals|altre]], considerant que el Papat només seria escoltat si mantenia una estricta [[neutralitat]]. En acabar la guerra, tot i mostrar-se decebut en veure's exclòs de les negociacions de pau, es mostrà summament crític davant el [[Tractat de Versalles]], que considerava venjatiu.<ref name="Duffy 254"/>