Paraula esdrúixola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
sípia i història són cultismes ? crec que caldria referenciar aquesta afirmació |
llevo afirmació no sustentada |
||
Línia 1:
Una '''paraula esdrúixola''' té l'[[accent prosòdic|accent tònic]] a l'antepenúltima síl·laba (exemple: ''magnètiques'') o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la [[síl·laba tònica]] és l'antepenúltima o alguna anterior. També s'anomenen mots proparoxítons. Les paraules esdrúixoles són poc freqüents en català
Sovint un mot pla o agut esdevé esdrúixol per derivació, com és el cas dels adverbis de manera acabats en ''-ment''. En aquest cas hi pot haver dues síl·labes tòniques, la principal que és la de la paraula primitiva i la força secundària que recau en aquesta partícula ''-ment''. Igualment, les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per fer-ne possible la pronunciació, però no afecten l'ortografia del mot.
|