Necrofàgia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 46:
Als anys setanta, Lewis Binford va suggerir que els humans primerencs obtenien carn principalment mitjançant la necrofàgia, no mitjançant la caça.<ref>{{cite journal |last=Binford |first=Lewis R. |title=Human ancestors: Changing views of their behavior |journal=Journal of Anthropological Archaeology |volume=4 |issue=4 |year=1985 |doi=10.1016/0278-4165(85)90009-1 |pages=292–327}}</ref> El [[2010]], Dennis Bramble i Daniel Lieberman van proposar que els avantpassats humans carnívors desenvolupessin posteriorment comportaments de córrer a llarga distància fent que milloressin la capacitat d’atacar i caçar: podrien arribar a llocs de carronyeria més ràpidament i també perseguir un sol animal fins que es pogués matar amb seguretat a rang proper degut a l'esgotament i hipertermia.<ref>{{cite conference |url=http://nrs.harvard.edu/urn-3:HUL.InstRepos:3716644 |title=The Evolution of Marathon Running: Capabilities in Humans |last1=Lieberman |first1=Daniel |last2=Bramble |first2=Dennis |year=2007 |publisher=Adis Data Information BV |doi=10.2165/00007256-200737040-00004 |page=288 |access-date=2017-03-15 |quote=Human endurance running performance capabilities compare favourably with those of other mammals and probably emerged sometime around 2 million years ago in order to help meat-eating hominids compete with other carnivores. [...] [S]mall teeth, larger bodies and archaeological remains suggest that hominids started to incorporate meat and other animal tissues in the diet at least 2.5Ma, probably by hunting as well as scavenging. [...] [Endurance running] might have enabled hominids to scavenge carcasses from lions after they were abandoned but before hyenas arrived, as modern hunter-gatherers still do in East Africa.}}</ref>
En els humans moderns, la necrofàgia (menjar carn morta/cadàver) es produeix rarament a la majoria de les societats. Aquesta és probablement una adaptació al risc de malalties, a causa dels humans que tenen nivells més baixs d’àcids protectors al tracte digestiu, en comparació amb les espècies dedicades a la carronyeria.<ref>{{cite journal |title=Evolution of stomach acidity |journal=PLOS ONE |volume=10 |issue=7 |pages=e0134116 |pmc=4519257 |year=2015 |last1=Beasley |first1=D. E. |last2=Koltz |first2=A. M. |last3=Lambert |first3=J. E. |last4=Fierer |first4=N. |last5=Dunn |first5=R. R. |doi=10.1371/journal.pone.0134116 |pmid=26222383 |bibcode=2015PLoSO..1034116B}}</ref> Molts casos han tingut lloc a la història, sobretot en temps de guerra, on la
==Referències==
| |||