Revisió del 08:53, 9 ago 2019 modifica Sangifetge (discussió \| contribucions) 140 edits m →‎Fundació: #viquiMDC Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 16:06, 12 set 2019 modifica desfés Isidre blanc (discussió \| contribucions) Autopatrullats 94.385 edits #viquiMDC Edició següent →
Línia 20: El 8 d'agost de 1936,<ref>{{Ref-web\|url= https://twitter.com/QuimTorraiPla/status/762585890363416576\|títol=1. Avui fa 80 anys, membres de la FAI incendien el monestir de Sixena. Josep Gudiol salva les restes, traslladades\| consulta=08/08/2016\|llengua=Català\| editor=Quim Torra i Pla\|data=08/08/2016}}</ref> en l'ambient anticlerical de la [[Guerra Civil espanyola]], el monestir va ser incendiat i arrasat per una columna de milicians anarquistes que es dirigien al front d'Osca, i se'n salvà solament l'església romànica i el Panteó Reial.<ref name="milicianos">{{Ref-llibre\| editor=Gobierno de Aragón\|url= http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Departamentos/PoliticaTerritorialJusticiaInterior/Documentos/docs/Areas/Información%20territorial/Publicaciones/Coleccion_Territorio/Comarca_Monegros/DOCUMENTOS_BLOQUE_III_DE_LAS_ARTES-2.pdf\|obra=Comarca Monegros\|títol=El Monasterio de Santa Maria de Sixena\|serie=Colección Territorio, Bloque III de las Artes\|nom=Sergio\|cognom=Baches Opi\|pàgina=189}}</ref> Moltes obres d'art van ser destruïdes o saquejades i les tombes dels reis d'Aragó van ser profanades.<ref name="milicianos" /> [[Fitxer:La mare abadessa del monestir de Santa María de Sigena llegint.jpeg\|esquerra\|miniatura\|''La mare abadessa del monestir de Santa María de Sixena llegint~~''. Juli Soler i Santaló~~ (1907)]] === Noves inquilines === Línia 26: == Descripció == [[Fitxer:Santa_Maria_de_Sixena.JPG\|thumb\|Portalada amb 14 arquivoltes]] ~~[[Fitxer:Santa_Maria_de_Sixena.JPG\|thumb\|Portalada amb 14 arquivoltes]]~~Del conjunt medieval originari solament queden en peus el temple i altres dependències. A la plaça del monestir s'aixequen la casa d'hostes, les ruïnes del palau prioral i l'església. A l'exterior d'aquesta última destaca la [[portalada]], d'estil [[Arquitectura romànica\|romànic]], i al seu costat, un [[arcosoli]] avui buit. La torre de senyals va ser edificada al {{segle\|XII}} i al seu costat s'aixeca una sòlida torrassa rectangular, de pedra, de l'antiga fortificació. En la capçalera es poden observar dos absis —el central i el del costat de l'Epístola— i l'exterior del panteó de les religioses, del {{segle\|XVIII}}. L'interior del temple, avui buit, té planta de [[creu llatina]], una nau, un ampli creuer i tres capelles absidials en la capçalera. Es cobreix per [[Volta de canó\|voltes de canó]] apuntades sobre arcs i el [[Creuer (arquitectura)\|creuer]] ho fa amb una [[volta de creueria]]. Queden encara algunes restes de les pintures que van decorar-ne els murs. El panteó reial s'aixeca en el costat esquerre del creuer. De traça romànica, acull les tombes de pedra arenisca de la reina [[Sança de Castella i de Polònia\|Sança de Castella]] (esposa d'Alfons II d'Aragó) i dels seus fills, el rei [[Pere el Catòlic]], la infanta Dolça i la comtessa [[Elionor d'Aragó i de Castella\|Elionor d'Aragó]]. El cor ocupa els tres últims trams del cos de l'església, però ara és al revés, i se separava de la resta del temple per un monumental parament barroc. Linha 44 ⟶ 45: === Tombes reials === [[Fitxer:Pere-II-aragó-tomba-sixena.jpg\|thumb\|Tombes reials de Sixena]] S'hi conserven les tombes de: * [[Sança de Castella i de Polònia\|Sança de Castella]], muller d'[[Alfons el Cast]], comte de Barcelona i rei d'Aragó * [[Pere el Catòlic]], comte de Barcelona i rei d'Aragó

Santa Maria de Sixena: diferència entre les revisions