Expedició d'exploració dels Estats Units: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
[[Fitxer:Charles wilkes part1.png|miniatura|alt=text alternatiu|Primera part de l'expedició]]
== L'Expedició ==
L'expedició va salpar de [[Norfolk]] el 18 d'agost de 1838, rumb a [[Madeira]], amb la intenció d'aprofitar els vents que portarien l'esquadra a [[Río de Janeiro]], on l'expedició va estudiar la fauna local i i va realitzar experiments de magnetisme. Seguidament, l'expedició va navegar en direcció a [[Patagònia]], on a més de realitzar noves observacions científiques esperaven creuar exitosament el [[Cap d'Hornos]]. A Patagònia, l'expedició va estudiar la topografia de la boca del [[Río Negro]]. Des de Patagònia, l'expedició va navegar cap al Sud, amb la intenció de superar el record de navegació meridional, establert per [[James Cook]] el 1774, que havia arribat a la latitud 71° 10' sud abans de topar amb un camp de gel infranquejable. L'expedició no ho va aconseguir, tot i que es va apropar a uns 177 quilòmetres de l'Antàrtida. L'expedició després es va encarar al Nord, parant a [[Xile]] i [[Perú]]. En aquest temps,
[[Fitxer:Commodore Charles Wilkes, commander of the United States Exploring Expedition 1838 - 1842.jpg|miniatura|alt=text alternatiu|Charles Wilkes]]
Després de tres mesos cartografiant illes, els vaixells de l'expedició es van reunir a [[Macuata]], i després van salpar cap a les [[Illes Hawaii]]. De camí van visitar l'[[atol Palmyra]]. Les observacions de diversos [[atols]] del Pacífic realitzades pels científics de l'expedició van donar més credibilitat a la teoria de [[Charles Darwin]] sobre la formació d'[[esculls de corall]], concebuda pel naturalista anglès durant el segon viatge del [[HMS Beagle|HMS ''Beagle'']]. Un cop a les [[Illes Hawaii]], l'expedició va mesurar i cartografiar les illes de [[Kauai]], [[Oahu]] i [[Hawaii]]. A Hawaii, el comandant Charles Wilkes va liderar una expedició terrestre al cràter de Mauna Loa, on va realitzar experiments de magnetisme. El mes de novembre, el USS ''Porpoise'' va ser enviat a les Illes Tuamotu per fer més investigacions en solitari. El 5 d'abril de 1841, el ''Vincennes'' i el ''Porpoise''van salpar cap al [[Nord-oest del Pacífic]], on els Estats Units i el Regne Unit es disputaven territori, mentre que el ''Peacock'' i el ''Flying Fish'' van investigar [[Samoa]], a més d'altres illes que avistàren de camí. Al Nord-oest del Pacífic, el ''Vincennes'' i el ''Porpoise'' van mesurar i cartografiar els complicats canals i estrets de la regió, contactant en el procés amb la [[Companyia de la Badia de Hudson]], que operava en aquella regió. Les tripulacions també van comerciar amb els pobles [[Clatsop]] i [[Chinook]]. Finalment, el 21 de juny, el ''Peacock'' i el ''Flying Fish'' salparen cap al Nord-oest del Pacífic per reunir-se amb la resta de l'expedició i realitzar una de les missions més perilloses encomanades a l'esquadra: la investigació de les tumultuoses i violentes aigües de la boca del [[riu Columbia]]. El 17 de juliol, el ''Peacock'' va xocar contra uns esculls a la boca del Columbia, essent abandonat per la tripulació sense pèrdues humanes. Subseqüentment l'expedició va comprar el bergantí ''Thomas H. Perkins'', el qual reanomenaren USS ''Oregon'', en substitució del ''Peacock.'' Seguidament, l'expedició navegà cap al Sud, cartografiant la costa de [[Califòrnia]] i la badia de [[San Francisco]]. L'expedició emprengué el viatge de retorn en direcció Oest, creuant el [[Cap de Bona Esperança]] i arribant a [[Nova York]] el 10 de juny de 1842.<ref>{{ref-llibre |cognom=Philbrick |nom=Nathaniel |títol=Sea of Glory. The U.S. Exploring Expedition |editorial=Viking |any=2003 |isbn=0-670-03231-X}}</ref>
|