Història del Regne Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 134:
Vers el final del segle XX, nous historiadors, com ara Steven Faning, tornen a posar en dubte les pararules de Frank Steton. En tot cas, sembla que és debat força recurrent i de forma comuna s'entén que l'ús de bretwalda com a instrument per a legitimar l'existència d'una única monarquia anglosaxona, és una construcció artificial volguda, a voltes, pel nacionalisme; oimés, per la monarquia anglesa mateixa.</blockquote>
==== La
L'esdeveniment pel qual els set o vuit regnes de la Gran Bretanya es convertixen al cristianisme és d'allò més important perquè connecta el continent europeu amb les illes i al mateix temps aporta algunes llums sobre les relacions que els francs mantingueren amb els anglosaxons. El rei Etelbert I de Kent fou qui obrí les primeres relacions amb la monarquia franca. Casà la seua filla amb un pretendent franc, la qual cosa connectà les dues corones, així com l'Església vaticana amb la comunitat cristiana anglosaxona.
Semblaria ser que la unió es produí després que el papa Greogori I els animés a posar en pràctica la concepció de cristiandat. Efectivament a l'Edat Mitjana la religió cristiana pren un lloc que abans d'això mai havia tingut. Esdevé religió d'Estat mercès a la caiguda de Roma, es propagada fàcilment mercès als missioners i finalment, les ambicions territorials franques, l'expandixen fins a esdevenir religió d'Estat. El cisma de l'any 1053 fa constatar aleshores que el cristianisme ja no és qüestió espiritual, sinó política. El catolicisme posseïx el seu propi Estat, amb capital a Roma, la resta són corrents cismàtics.
La monarquia franca pretengué efectivament fer-se amb el territori que altres de les tribus germàniques anaren conquerint fins a bastir els seus propis regnes. Tot tenint en consideració que les ocupacions germàniques es feren sobre un sòl amb unes religions ja anteriors, sobretot les elits que practicaven el cristianisme, era necessari tenir un cert suport popular, sobre el qual assentar les polítiques expansionistes.
En base a retòriques religioses, els francs absorbixen pràcticament tota Europa. Sobre aquesta mateixa retòrica els historiadors britànics pensen que hi hagué unió entre el regne de Kent amb els francs. El fet que el papat incentivés la unió per tenir sota un mateix territori a tot de cristians, fa pensar que hi havia una vertadera política d'expansió catòlica duta a terme per Roma. El mateix monarca, abans practicant de l'arianisme, es convertí al cristianisme anys abans del casament de la seua filla amb la monarquia merovíngia dels francs. Després d'això, menà una política virulent contra tota mostra de divergència religiosa. Si alguns dels regnes veïns eren arians, no trigaren doncs a convertir-se.
A banda, com a la resta de regnes germànics europeus, el monarca de Kent implantà el seu propi codi de Lleis que constituïx en l'actualitat el primer i únic codi legislatiu escrit en llengua germànica de què tinguem constància. Es tracta d'una primera iniciativa per a construir un cos legislatiu que s'aplique per a tothom de la mateixa manera. S'ha arribat a comparar a la Lex Salica romana però en aquella època els escrits garantixen que s'havia redactat com a emulació de les Lleis de Roma. Sent així, tindríem un intent de posar a la pràctica un Estat centralitzat o, si més no, d'intentar emular algunes de les pràctiques d'aparell d'Estat pròpies de Roma.
=== Les colonitzacions víkings ===
| |||