Història del Regne Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 196:
==== Conquesta i crisi successòria normanda ====
{{VT|Batalla de Hastings|Crisi successòria d'Anglaterra}}
L'empremta víking cal dibuixar-la més enllà de les fronteres britàniques. Les ràtzies víkings penetraren igualment sòl francès. Tota la regió francesa actual de Normandia fou conquerida pels víkings, tot i la resistència de la dinastia francesa dels Capet. França veié durant les ràtzies víkings una crisi interna propiciada per la mort de Carlemany, la qual cosa portà al poder una nova i molt ambiciosa dinastia al poder: els Capet.
En aquest context, el 5 de gener de 1066, mor Eduard el Confessor, deixant vacant el tron del regne d'Anglaterra. En absència de successor clar i designat, tres pretendents al tron s'afronten, amb conseqüències que van més enllà de les fronteres angleses. Harold Godwinson, comte d'East-Anglie, de Wessex i d'Hereford, pretén fer-se amb el tron, no sense la mateixa pretensió per part del rei de Noruega, Harald el Sever i, alhora del duc de Normandia, Guillem el Bastard, d'origen normand.
La guerra és vençuda finalment per aquest darrer qui marca els esdeveniments posteriors a França per la filiació entre la dinastia francesa dels Capet amb la nova dinastia anglesa dels Plantagenets. La crisi successòria és àmpliament recordada per un brodatge que és objecte d'estudi al camp de les humanitats i de les arts. El famós Tapís de Bayeux pretén ser una mostra iconogràfica, probablement de les primeres polítiques, de la victòria de Guillem sobre els seus rivals a Hastings.
==== Guerra de Cent Anys ====
| |||