Història del Regne Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 217:
Diversos regnes europeus decidixen contribuir en aquesta crida papal i a Jerusalem s'hi veurà el desplegament de tropes suïsses, flamenques, angleses, etc. França aprofità l'ocasió per desestabilitzar el tron anglès en territori propi i aliè. Fora i dins, des de Jerusalem a Europa.
==== Segona Guerra de Cent Anys ====
Entre el 1337 i el 1453, el tron anglès i francès, després d'una primera guerra, tornaren a trobar motius per a fer vessar sang en una segona guerra, aquesta vegada de més de cent anys, la qual deixà els dos regnes i el centre del continent europeu exhausts. Una llarga crisi econòmica seguí a aquest període en detriment del protagonisme abans ostentant que es traslladà a Portugal i la península ibèrica des d'on s'iniciaren les expedicions al continent americà i africà.
A principis de segle, tres eixos afavorixen les tensions:
* la gran depressió medieval, teoritzada per Guy Bois
* els constants afrontaments entre Plantagenets i Capets sobre les possessions de la primera guerra
* els conflictes dinàstiques de la corona Francesa després de la mort de Carles IV
Anglaterra reivindica el tron de França a la mort de Carles IV de la dinastia Capet. Una filiació familiar amb la corona francesa li permet pretextar que té legitimitat per a ostentar el tro. A França, dues branques familiars es disputen llavors la legitimitat de poder substituir el difunt. Les dues branques s'avenen i sobre fons anglès, Anglaterra i França tornen durant 100 anys més a fer-se la guerra.
Aquest coneix diverses fases. Anglaterra aconseguix les primeres victòries abans que no la nova dinastia francesa, la dels Valois, emprengui el camí perdut. La Guerra civil entre partidaris del nou monarca francès explica l'avançament inicial per part anglesa. Així i tot, França dibuixà una victòria flagrant l'any 1429 mercès a l'aparició de la figura de Joana d'Arc qui, per bé que aconseguí desfer-se dels anglesos, caigué en mans seues i fou cremada com a forma de venjança per la pèrdua de la batalla.
La guerra tingué conseqüències per als Estats fronterers amb França. Des d'un punt de vista demogràfic, les batalles no feren moltes víctimes, llevat de la pròpia noblesa, però els pillatges tingueren conseqüències nefastes per a la població civil. Des d'un punt de vista militar, la guerra marcà una ruptura amb el declivi de la cavalleria en profit de la infanteria i l'aparició de l'artilleria.
Després de la guerra, una llarga crisi s'abat sobre França i Anglaterra amb conseqüències col·laterals per als Estats fronterers. Políticament i religiosament, els dos regnes contribuïxen a estendre una llarga crisi que provocà conseqüències majors per a regnes com el Sacre Imperi Romà. França perd la preponderància d'antuvi així com l'Església catòlica que es veure futurament qüestionades. El centre de gravetat es trasllada progressivament de la península ibèrica al Sacre Imperi Romà el qual rivalitza d'ençà contra França. La rivalitat entre el regne francès i anglès esdevé llavors més que una simple disputa dinàstica, una vertadera batalla que avui encara perdura.
== Alta Edat Moderna ==
| |||