Emili Vendrell i Ibars: diferència entre les revisions

Vendrell va incloure excepcionalment en la seva carrera el paper protagonista de ''[[Lohengrin]]'' de [[Richard Wagner]], en la versió catalana de [[Joaquim Pena]], que va interpretar al Teatre Tívoli de Barcelona entre 12 i el 20 de juliol de 1924, secundat pels cèlebres artistes [[Conxita Callao]], [[Conxita Corominas]], [[Ricard Fusté]], [[Canut Sabat]], Josep Fernàndez, sota la direcció del Mestremestre [[Antoni Capdevila]], cinquanta professors de l'Orquestra del Sindicat Musical de Catalunya, quaranta coristes, banda, nombrosa comparseria i decorats i vestuari del [[Gran Teatre del Liceu]].<ref name="Muns">{{ref-web|cognom=Muns|nom=Eva|url=http://www.archivowagner.com/118-indice-de-autores/m/muns-eva-1948/325-centenario-de-emili-vendrell-un-lohengrin-desconocido|consulta=7 abril 2016|títol=EMILI VENDRELL: Un Lohengrin desconocido|editor=Archivo Richard Wagner|llengua=castellà}}</ref>

Pel seu catalanisme, Emili Vendrell, quan finalitzà la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], Emili Vendrell fou empresonat pel fet d'haver sigut contractat per la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], juntament amb el ballarí [[Joan Magriñà]] i d'altres artistes, per tal de divulgar, amb el seu art, la cultura catalana per diversos països europeus.<ref name="Casademont">{{ref-web|cognom=Casademont|nom=Emili|url=http://www.diaridegirona.cat/opinio/2009/07/26/rojo-separatista-emili-vendrell/346225.html|consulta=6 abril 2016|títol=El ´rojo-separatista´ emili vendrell|editor=Diari de Girona|data=26 juliol 2009}}</ref> Va ser acusat de «rojo», «propagandista», «masón» i «separatista» durant un consell de guerra. La primera sentència va ser de mort. Després de dues apel·lacions, la pena aplicada va ser viure desterrat a [[València]] durant cinc anys. Fins i tot el seu advocat li va recomanar no venir per a l'enterrament del seu pare. Després de dos anys i

A la seva mort l'1 d'agost de 1962 es va pretendre traslladar les restes per a la vetlla al [[Palau de la Música Catalana|Palau de la Música]] però les autoritats no van permetre aquest acte per por que s'iniciessin manifestacions i actes de protesta ciutadans. Per tant només es va poder celebrar un homenatge al desaparegut [[cinema Padró]] amb la participació de gairebé tot el barri del Raval i actuacions de [[Mary Santpere]] i [[Ramon Calduch]]. I és que el cinema Padró es trobava al número 31 del carrer de la Cera i Emili havia nascut i viscut al 33. També es va col·locar una placa a la façana d'aquesta finca que diu: «Emili Vendrell Ibars, cantant de Catalunya, va néixer en aquesta casa el dia 13 de gener de 1893». La placa va ser col·locada després de la mort de [[Franco]], ja que d'altra manera no s'haguéshauria permès una placa dedicada a un «vermell, separatista i maçó»<ref name="Rutas">{{ref-web|títol=Biografia|url=http://www.barcelonarutas.com/vendrell-rojo-y-separatista/|consulta=7 abril 2016|editor=Barcelona Rutas|llengua=castellà}}</ref>