Diferència entre revisions de la pàgina «Setge de Girona de 1809»

m
ortografia
m (ortografia)
Les primeres tropes franceses entren a [[Espanya]] per [[Catalunya]] el [[9 de febrer]] de [[1808]], comandades pel general [[Guillaume Philibert Duhesme]]. Posteriorment entrarien les tropes de [[Joseph Chabran]], que ocupen el [[Castell de Sant Ferran]] de [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] després de la [[batalla del Roure]], [[Honoré Charles Reille]] i [[Laurent Gouvion Saint-Cyr]]. El [[13 de febrer]] de [[1808]] entren a [[Barcelona]] amb 5.427 homes i 1.830 cavalls, fent parada de camí a la seva destinació final, [[Cadis]] però el [[29 de febrer]] els francesos ocupaven per sorpresa la [[Ciutadella (arquitectura)|Ciutadella]] i el [[Castell de Montjuïc]]. L'abril de [[1808]] [[Napoleó]] després d'aconseguir l'abdicació de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] a [[Baiona]], va nomenar rei [[Josep I Bonaparte]].
 
Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a [[Manresa]], o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a [[Lleida]]. El [[6 de juny|6]] i [[14 de juny]] es donen els primers incidents bèl·lics importants a la [[batalla del Bruc]], i la [[batalla de BailénBailèn]] el juliol de [[1808]].
 
Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a la [[Batalla de Llinars]] i entren a la capital de Catalunya el [[17 de desembre]] de [[1808]] evitant el [[bloqueig de Barcelona]]. Amb el front estabilitzat fins a la [[batalla de Valls]], el [[25 de febrer]] de [[1809]], la derrota espanyola permet que el [[26 de febrer]] les tropes franceses entrin a [[Reus]], d'on no van marxar fins al [[1814]].
 
[[Fitxer:Terc de Miquelets-Girona.svg|miniatura|esquerra|Bandera del terç de Miquelets]]
Dins de la ciutat, Álvarez comptava amb militars amb experiència com [[Blas de Fournás]], [[Guillermo Minali]] o [[Francesc Satué]], diversos regiments regulars –entre ells el [[regiment d'Ultònia]]–, la milícia dels [[miquelets]], la companyia de Santa Bàrbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris –o forçats– a participar en la defensa de la ciutat, enquadrats dins la ''[[Cruzada Gerundense]]''. En suma, eren unes 5.600 persones més o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a ser 35.000, esplèndidament equipades i proveïdes.
 
Forces que componien la guarnició de Girona, des del 6 de maig de 1809, i fins a la capitulació l'11 de desembre:
Al darrere quedava una ciutat destruïda i uns 5.000 morts que la lluita, la fam o les malalties havien causat. Álvarez de Castro fou traslladat, juntament amb la resta de tropes regulars a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] i després a [[Perpinyà]] per anar al captiveri. Això no obstant, Álvarez fou separat del grup i traslladat de nou a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], on morí a causa de la seva malaltia, o com es digué anys més tard a causa d'un enverinament provocat pels francesos.
 
Després de la caiguda de Girona, el general [[Joseph Souham]] rebé l'ordre de dispersar les desmoralitzades forces patriotes en retirada i els nous contingents que havien resultat d'una lleva en massa decretada per [[Joaquín Blake]] a principis de desembre d'aquell any, i [[Guillaume Philibert Duhesme]] es decidí a fer fora alsels espanyols d'[[Setge d'Hostalric (1810)|Hostalric]],<ref>{{ref-llibre |títol=Guia dels escenaris de la guerra del Francès a Catalunya |pàgines=43 |editorial=Generalitat de Catalunya |any=2008 |url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_36490866_1.pdf}}</ref> [[Setge de Lleida (1810)|Lleida]]<ref>{{ref-llibre|ref=harv |cognom=Smith |nom=Digby |any=1998 |títol=The Napoleonic Wars Data Book |lloc=London |editorial=Greenhill |isbn=1-85367-276-9 |pàgines=p.342}}</ref> i [[Tarragona]].
 
== Referències ==
1.433

modificacions