Al-Àndalus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
Entre els anys [[711]] i [[716]], els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses [[Cantàbria|càntabres]] i [[Pirineus|pirinenques]]. Aquesta conquesta, encara que va tenir alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències. Així, per exemple, l'establiment dels àrabs a l'est peninsular començà propiciada pel pacte d'[[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]] amb [[Teodomir (visigot)|Teodomir]], una espècie de delegat del govern del [[regne de Toledo|Regne visigot de Toledo]], que canviava terra per privilegis. D'aquesta manera no hi hagué invasió com a tal, simplement els àrabs s'hi instal·laren i no hi va haver majors problemes.
 
Concretament, l'entrada a la península dels musulmans es produí en el desembarcament de [[Gibraltar]] el [[27 d'abril|25 d'abril]] de [[711|122]], sota el comandament del cabdill [[Tàriq ibn Ziyad]],<ref name="gral"/> i el seu cap [[Mussa ibn Nussayr]]. I poc després, el [[19 de juliol]], els visigots foren derrotats, i el seu rei [[Roderic]] fou mort en la [[Batalla de Guadalete]].
 
L{{'}}''[[Akhbar Majmua]]'' és una crònica anònima curta que relata la conquesta d'al-Àndalus pels àrabs; el descobriment del ''[[Múqtabis]]'' d'[[Ibn Hayyan]], que relata els mateixos fets més àmpliament, li van fer perdre interès.