Al-Àndalus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
Entre els anys [[711]] i [[716]], els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses [[Cantàbria|càntabres]] i [[Pirineus|pirinenques]]. Aquesta conquesta, encara que va tenir alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències. Així, per exemple, l'establiment dels àrabs a l'est peninsular començà propiciada pel pacte d'[[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]] amb [[Teodomir (visigot)|Teodomir]], una espècie de delegat del govern del [[regne de Toledo|Regne visigot de Toledo]], que canviava terra per privilegis. D'aquesta manera no hi hagué invasió com a tal, simplement els àrabs s'hi instal·laren i no hi va haver majors problemes.
Concretament, l'entrada a la península dels musulmans es produí en el desembarcament de [[Gibraltar]] el [[27
L{{'}}''[[Akhbar Majmua]]'' és una crònica anònima curta que relata la conquesta d'al-Àndalus pels àrabs; el descobriment del ''[[Múqtabis]]'' d'[[Ibn Hayyan]], que relata els mateixos fets més àmpliament, li van fer perdre interès.
|