Visigots: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «[http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales] el uapo del uri es sexi *[http://www.latorredelvirrey.es/libros/l...». Etiquetes: Substitució editor visual |
rvv |
||
Línia 1:
{{Grup humà}}
[[Fitxer:Visigoth migrations.jpg|thumb|Migracions visigòtiques]]
Segons la historiografia tradicional, els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]], i el seu nom significaria "[[gots]] de l'oest". Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels [[huns]], cap al [[370]]. Serien els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els [[ostrogots]]. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales<ref>[http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales]</ref> i admesa per Fermín Miranda-García,<ref>{{citar ref | cognom =Miranda-García | nom =Fermín | títol =Breve historia de los godos | editorial = Nowtilus| lloc =Madrid | data =2015 | pàgines =17-32 | url = | llengua =castellà | isbn =978-84-9967-736-1}}</ref> defensa que els gots eren d'origen bàltic.
Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la [[Germània (regió)|Germània]], s'hi van establir, fins que a principis del segle III es van instal·lar a la vora del [[mar Negre]], a la zona de [[Crimea]], d'on van ser expulsats pels [[huns]] el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i [[ostrogots]].
== Història==
[[Fitxer:Roman Empire.png|thumb|Mapa de l'[[imperi romà]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc), i [[117]] dC (verd)]]
El poble germànic dels gots va ser anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germània]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Riu Don|Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].
Van integrar la nació dels gots pobles diversos: [[hèruls]], [[rugis]], [[lemovis]], [[escirs]], [[helvecons]], [[sidenis]], [[turcilinges]], [[gèpids]], [[vàndals]] i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.
Els gots pròpiament dits es dividien en ''theruingi'' ([[tervings]]) i ''greuthungi'' ([[greutungs]]). Els primers van poblar el territori entre els [[Carpats]] i el [[Dnièper]] i els segons les estepes ucraïneses a l'oest del [[Dnièper]]. Així aquest riu servia de límit entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas ''west goths'' (visigots) per situar-se a occident (''West'' en germànic), i els greuthungi van ser anomenats ''ost goths'' ([[ostrogots]]) per situar-se a l'est (''Ost'' en germànic).<ref name=Wolfram/> Una altra versió atribueix la denominació visigots a la paraula germànica ''wisgoths'', traduïda per "homes forts".
Durant el [[segle III]] els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperi, destacant les del [[251]] (contra [[Mèsia]] i [[Tràcia]]), la del [[258]]- [[259]] (contra la costa de la [[Mar Negre]], [[Propòntida]], les illes de l'[[Mar Egea|Egeu]], [[Efes]], [[Atenes]] i altres punts) i la del [[269]] (contra [[Creta]], [[Xipre]], [[Tessalònica]] i altres punts). El [[270]] Aurelià va haver d'abandonar el marge esquerre del [[Danubi]] a la [[Dàcia]] cessant llavors les seves incursions, ocupant els gots aquesta província.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Grumeza |nom=Ion |títol=Dacia: Land of Transylvania, Cornerstone of Ancient Eastern Europe |url= http://books.google.cat/books?id=1kOMSQnGm_cC&pg=PA216&dq=270+goths+dacia&hl=ca&sa=X&ei=N2HtUprnM6vY0QW7w4CQBw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=270%20goths%20dacia&f=false |llengua=anglès | editorial=University Press of America |data=2009 |pàgines=216 |isbn=076184466X}}</ref>
A la primavera del [[291]] van formar una aliança especial amb el [[taifals]] per combatre els [[vàndal]]s i [[gèpides]] que duraria fins al [[376]].<ref name=Wolfram>{{en}} [[Herwig Wolfram]], ''History of the Goths''. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988.</ref>
{{Cita|Tervingi, pars alia Gothorum, adiuncta manu Taifalorum, adversum Vandalos Gipedesque concurrunt.<ref>{{en}} Thompson, E. A. ''The Visigoths in the Time of Ulfila''. Oxford: Oxford University Press, 1966 esmenta un [[panegíric]]</ref><ref>[[Herwig Wolfram]] esmenta un [[panegíric]] de l'1 d'abril de 291 on es refereix a teruings i taifals derrotant una coalició Vandal-Gepid.</ref>}}
Un segle després, cap al [[370]], ja havien estat cristianitzats havent optat per l'[[arrianisme]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hernández i Cardona |nom=Francesc Xavier |enllaçautor=Francesc Xavier Hernández Cardona |títol=Barcelona, història d'una ciutat |url= |llengua= |editorial=Llibres de l'Index |data=1993 |pàgines=45 |isbn=848756139X}}</ref> (que a mitjans del [[segle IV]] va comptar amb el favor imperial a l'orient), i estaven governats per un rei anomenat [[Hermanric]], el primer rei històric de la dinastia dels [[amals]], qui va haver d'enfrontar-se als [[huns]] dirigits per Balamir el [[375]]. Hermanric, ja ancià, va ser greument ferit en un atemptat i es va suïcidar abans d'una imminent derrota, succeint-lo Witimir o Winithar, l'intent del qual de resistir als [[huns]] no va tenir èxit i ell mateix va resultar mort.
Els magnats [[ostrogots]] van elegir un nou rei per al seu poble (la dinastia legítima ostrogoda dels [[Amals]] preconitzava el manteniment de la unitat de tots els grups [[gots]], sota la seva direcció) i es van sotmetre als [[huns]]. Però els visigots, que eren uns dos-cents mil, es van reunir a la riba nord del [[Danubi]] i van demanar a l'[[Imperi Romà]], contra el que havien combatut uns anys abans, que els acceptessin en els seus territoris i se'ls atorguessin terres on assentar-se. Una part dels [[ostrogots]], al capdavant dels quals figurava el rei nen [[Videric]], de la dinastia legítima dels [[Amals]], va marxar amb els visigots, i un dels seus descendents va enllaçar anys després amb la dinastia ostrogoda (en temps de [[Teodoric el Gran]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wolfram |nom=Herwig |cognom2=Dunlap |nom2=Thomas J. |títol=History of the Goths |url= https://books.google.es/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA256&dq=videric+ostrogoth&hl=ca&sa=X&ei=-AZFVd2xHsaP7AaPlICIAQ&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=videric%20ostrogoth&f=false |llengua=anglès | editorial=University of California Press |data=1990 |pàgines=256 |isbn=0520069838}}</ref>
El regne dels visigost es formà per una unitat de reis per un pacte econimic i beneficios per a tot el seu territori.{{CN}}
== Cristianització ==
L'any 332 van celebrar un tractat amb els romans que va perdurar uns 35 anys, data en què el bisbe i cap dels gots [[Úlfila]] va traduir la [[Bíblia]] al gòtic i va promoure la conversió dels [[gots]] a l'[[arrianisme]], una confessió oriental del [[cristianisme]] que a Occident va ser declarada [[heretgia]] l'any 325 ([[Primer Concili de Nicea]]).
== El visigots com a federats a l'Imperi (376-475) ==
[[Fitxer:AlaricTheGoth.jpg|thumb|dreta|220px|[[Alaric I]], el primer en governar a tots els visigots, fou un important incursor a l'[[Imperi Romà]] ]]
[[Fitxer:Ataúlfo 01.jpg|miniatura|Estàtua d'[[Ataülf]]. Va pactar amb [[Flavi Honori]] la sortida d'Itàlia a canvi de la concessió del govern de la [[Gàl·lia]] ]]
{{AP|Visigots federats}}
En grup (essencialment formats per visigots) se'ls va permetre assentar-se en la riba sud del [[Danubi]] i els [[Balcans]] ([[Tràcia]] i [[Moesia]]). Molts dels que es van assentar a Mesia es van convertir en camperols i van ser coneguts com a mesogots. Sembla que existia un cap o jutge anomenat Atanaric, però va ser suplantat per Fritigern, que era arrià i comptava amb ajuda de l'emperador Valent (també arrià). Però les explotacions a les quals van ser sotmesos pels funcionaris imperials i per caps militars romans va crear una situació insostenible. Fritigern i els magnats visigots presentarien queixes i el general romà Lucipi va intentar assassinar a Fritigern durant un banquet, l'intent fracassa i Lucipi resulta mort. Fritigern i els visigots es van rebel·lar (377) a Marcianòpolis (Moesia Inferior), vencent a les Forces imperials a Adrianòpolis (9 d'agost de 378) en el combat va morir l'emperador Valent. El seu successor, Teodosi, després de combatre'ls algun temps, ajusta amb ells la pau (381), però va haver d'assentar-se més fermament en l'Imperi i tenir un paper important a l'exèrcit.
Encara que l'[[arrianisme]] va ser condemnat per l'Església des del 381, els visigots es van conservar fidels a aquesta doctrina. Els [[gots]] van tenir com a primer bisbe a Úlfila, que va traduir la [[Bíblia]] al [[Llengua gòtica|gòtic]]. Els visigots van obtenir una participació financera destacada en les guerres civils del 388 (contra Magne Clement Màxim) i 394 (contra el pagà Eugeni). Quan va morir Teodosi (17 de gener de 395) els visigots van aparèixer governats per Alaric I, fill de Badengaud, Alaric va ser el primer que governà sobre la totalitat dels visigots, amb ell es va restaurar plenament la dinastia dels [[balts]]. Alaric atacà [[Constantinoble]] i va assolar [[Grècia]] (395 i 396). El general [[Estilicó]] va expulsar-los de Grècia, però l'emperador, temorós del poder del general, designà Alaric governador d'Il·líria, aconseguint amb això cinc anys de pau (396-401).
===Saqueig de Roma ===
El 401 Alaric marxà contra [[Itàlia]] però va ser vençut a prop de [[Pollentia (Ligúria)|Pollentia]] (6 d'abril de 402) i després a [[Verona]]. Probablement [[Estilicó]] negocià amb Alaric l'ajuda contra altres bàrbars, i es creu que la confirmació com a ''[[Magister Militum]]'' i governador d'[[Il·líria]], amb uns límits que entraven en contradiccions amb les reivindicacions territorials d'Orient. El partit nacionalista romà, tal vegada instigat pel govern de [[Constantinoble]], acusà Estilicó de preparar el lliurament de l'Imperi a Alaric i va ordir un complot. Va esclatar una revolta de tropes que obligà a Estilicó a refugiar-se en una església, sent assassinat en el moment de sortir. Alaric retornà a Itàlia i va obtenir noves concessions d'Honori que havia establert a [[Ravena]], però una vegada que es van retirar els visigots, Honori no va mantenir les promeses. Els visigots van marxar cap a [[Roma]] i van recolzar la proclamació d'un usurpador anomenat [[Prisc Àtal]] (409), que era d'origen jònic i probablement arrià, el qual va concedir a [[Alaric I]] el títol de ''Magister Militum''. Però Àtal no va poder complir les seves promeses i el rei visigot va tornar a [[Roma]] posant-la setge, per primera vegada en la història des de la invasió dels [[gals]] Roma va caure davant un rei estranger, després de ser presa per Alaric, aquest va deposar l'usurpador (24 d'agost de 410) i els seus homes van saquejar la Ciutat Eterna durant tres dies, després d'això la van abandonar emportant-se'n a Àtal i [[Gal·la Placídia]], germana d'Honori. De [[Roma]] van passar al sud devastant la [[Campània]], [[Pulla]] i [[Calàbria]]. Alaric va morir en el lloc de Cosenza (410) i el va succeir [[Ataülf]]. Aquest pactà amb [[Flavi Honori]] la sortida d'Itàlia a canvi de la concessió del Govern de les Gàl·lies (territoris que escapaven del control de [[Roma]], ja que s'havien sotmès a Constantí). La caiguda de Roma va ser un cop molt dur per a tots els romans d'aquesta època, perquè a la Ciutat Eterna se la creia inexpugnable.
=== Assentament a la Gàl·lia ===
Els visigots sota [[Ataülf]] van deixar Itàlia (412) i van anar al sud de la [[Gàl·lia]] i al nord d'[[Hispània]]. Les llargues i complexes lluites d'Ataülf per dominar el sud de les Gàl·lies li van ocupar diversos anys (411-414). En el 414 el rei Ataülf, que després d'una aliança amb [[Flavi Honori]] i amb el [[Magister Militum]] [[Constanci]], havia tornat a actuar pel seu compte, es va casar amb [[Gal·la Placídia]], germana d'Honori que havia estat raptada per [[Alaric I]]. Constanci va ser enviat a la zona i els visigots van ser derrotats a [[Narbona]]. Constanci va aconseguir desviar a Ataülf cap a Hispània (el que li permetia conservar el sud de la [[Gàl·lia]]), i els visigots van entrar a la [[Tarraconense]] el 415.
Aquest mateix any, Ataülf va establir-se a [[Barcelona]], que en aquella època era una ciutat petita però molt ben defensada, amb unes muralles que servirien fins al segle XI. Però les divergències entre els mateixos visigots, amb una facció favorable a la [[romanització]], liderada per Ataülf, i una altra decidida a conservar els caràcters gots, va acabar amb l'assassinat del rei visigot a Barcelona.<ref>Història Medieval de Catalunya, Curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona</ref> Walia, el seu successor després del breu regnat d'una setmana de [[Sigeric]], tractà d'establir al seu poble a l'[[Àfrica]], però una tempesta va acabar amb les seves intencions. Els visigots, mancats de queviures, proposaren una aliança amb l'[[Imperi romà]], en nom del qual s'encarregaria de combatre als [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] que ocupaven les províncies d'[[Hispània]], excepte la [[Tarraconense]] i a lliurar [[Gal·la Placídia]], a canvi [[Flavi Honori]] els enviaria subministraments. Així, els visigots acabaren amb els [[vàndals]] de la [[Bètica]] i els [[alans]] de la [[Lusitània]], però Honori canvià de plans i va tornar a instal·lar els visigots a la [[Gàl·lia]] l'any 413 van derrotar als [[sueus]] el 456 a la [[batalla del riu Órbigo]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thompson |nom=E. A. |títol=The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism |url= |llengua=anglès |editorial=Oxford: Oxford University Press |data=1980 |pàgines=163 |isbn=0-19-822543-1}}</ref>
==Regne de Tolosa (476-507) ==
{{AP|Regne de Tolosa}}
La cúspide del poder visigot va ser aconseguida durant el regnat d'[[Euric]] (466-484), qui va completar la conquesta d'[[Hispània]] en una expedició el [[472]], en la que només va trobar certa resistència entre els aristòcrates romans de [[Tarraco]] i [[Dertosa]] i va acabar amb la submissió de les últimes possessions hispanes de l’agonitzant [[Imperi Romà d'Occident]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=la fi del món romà i el període visigot (segles IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> excepte la Gallaecia (en poder dels [[sueus]] fins al 586, any que la va conquerir Leovigild).
L'any 507 Alaric II fou derrotat a la [[batalla de Vouillé]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wolfram |nom=Herwig |títol=History of the Goths |url= http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false |llengua=anglès | editorial=University of California Press |data=1990 |pàgines=243 |isbn=0520069838}}</ref> pels [[francs]] de [[Clodoveu I]], perdent totes les seves possessions al nord dels [[Pirineus]] excepte la [[Septimània]] o la [[Gàl·lia]] Narbonense (de població galoromana). Aquesta província, de vital importància pel comerç de l'època, es va mantenir fins al final en poder del Regne Visigot d'[[Hispània]]. Les ciutats de [[Narbona]] i [[Toledo]] (la capital d'Hispània) van constituir els pols de la política visigoda.
[[Teodoric el Gran]] va donar suport a [[Amalaric]] com a rei dels visigots, i va enviar [[Ibba]] a combatre [[Gesaleic]], prenent [[Carcasona]] i [[Narbona]] en [[509]], obligant-lo a refugiar-se a [[Barcino]], on [[Batalla de Barcelona (510)|fou atacat]] i deposat en [[510]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arnold |nom=Jonathan J. |títol=Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire |url= https://books.google.es/books?id=_I7Hk-bqPTIC&pg=PA248&lpg=PA248&dq=tuluin+narbonne&source=bl&ots=0VGkSCQ5BA&sig=vcJz_nCqypWc1JnJqnQZb1CgRek&hl=ca&sa=X&ei=eiGOVeP2KYqyUcLSqsgG&ved=0CCIQ6AEwAA#v=onepage&q=tuluin%20narbonne&f=false |llengua=anglès | editorial=ProQuest |data=2008 |pàgines=248 |isbn=0549818022}}</ref>
==Regne de Toledo (507-725) ==
[[Fitxer:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|thumb|dreta|250px|Conversió de Recared I de l'[[arrianisme]] al [[catolicisme]], pel pintor Muñoz Degrain.]]
[[Fitxer:Reyes visigodos Codex Vigilanus.jpg|thumb|dreta|250px|Reis visigots]]
{{AP|Regne de Toledo}}
El Regne Visigot va conquerir la [[península Ibèrica]] l'any 415 en l'època de transició de l'[[edat antiga]] a l'[[edat mitjana]].
Van entrar a la península amb l'encàrrec de sotmetre a altres [[pobles germànics]] a canvi de terres. Van arraconar als [[sueus]] a la Galleacia, van acabar amb els [[alans]] i van obligar als [[vàndals]] a traslladar-se a l'[[Àfrica]].
Després d'un període de dominació ostrogoda, Amalric restableix la independència del regne i estableix la capital a [[Narbona]], fins que els [[francs]] penetren en la [[Narbonense]] i fuig a [[Barcelona]]. Com havia fet anteriorment Ataülf, Amalric va pensar que les muralles de Barcelona el protegirien de la pressió franca, però com el seu antecessor no va pensar que el perill podia venir de dins. Amalric estava casat amb la filla del rei franc [[Clodoveu I]], [[Clotilde (filla de Clodoveu)|Clotilde]]; Clodoveu havia estat el primer rei franc en convertir-se a la fe catòlica, i la seva filla ho era. En canvi, Amalric era [[arrianisme|arrià]]. Aquest fet, sumat a la ràbia que sentia Amalric envers els francs per les derrotes infligides, van portar al rei visigot a maltractar a la seva muller. Sembla que, quan Clotilde anava a missa a la catedral catòlica de Barcelona, la noblesa visigoda arriana li llençava excrements i la insultava. Cansada d'aquesta situació, Clotilde va enviar un mocador tacat de sang al seu germà, rei franc, que va enviar un mercenari que assassinà Amalric. Va ser l'últim rei visigot en viure a Barcelona<ref>Història Medieval de Catalunya, curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona</ref> i, posteriorment, [[Toledo]] arribaria a constituir-se en la nova capital visigoda d'[[Hispània]].
La [[Conquesta de Spania per l'Imperi Romà d'Orient|presència bizantina a la península]] comença el 552 quan un exèrcit arriba de Constantinoble donar suport a [[Atanagild]], revoltat al sud contra el rei [[Àkhila I]], en el marc de l'expansió de l'Imperi per la Mediterrània occidental, en el regnat de l'emperador [[Justinià I|Justinià]], amb l'ambiciós objectiu de reconstruir el domini de l'Imperi Romà.<ref name=thompson>{{ref-llibre|cognom=Thompson|nom=E.A.|títol=Los Godos en España|pàgines=365-383|lloc=Madrid| editorial=Alianza Editorial|any=1971|isbn=84-206-1321-5}}</ref> En algun moment entre el 552 i el 565 (mort de l'emperador [[Justinià I|Justinià]]) Atanagild va signar un tractat delimitant la frontera entre el seu regne i la província bizantina.<ref name=thompson/> Després de diferents avenços i retrocessos, els '''visigots''' del [[Regne de Toledo]] acabarien expulsant els bizantins en temps de [[Suintila]] entre el 621<ref name=thompson/> i el [[625]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Palao Vicente |nom=Juan José |títol=Militares y civiles en la antigua Roma: dos mundos diferentes, dos mundos unidos |url= http://books.google.cat/books?id=GB0ikVsJ3d0C&pg=PA247&dq=625+bizantinos+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=2aDuUveyE8va0QW0soGYCQ&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=625%20bizantinos%20espa%C3%B1a&f=false |llengua=castellà | editorial=Universidad de Salamanca |data=2010 |pàgines=247 |isbn=8478001867}}</ref> Durant el regnat de Leovigild es consolida l'estat visigot al que s'incorpora el regne sueu. El seu successor Recared es converteix al [[catolicisme]] i sota el seu regnat té lloc el [[III Concili de Toledo]].
El rei Recesvint va imposar (cap al 654) la llei visigoda comuna a ambdós súbdits [[gots]] i [[romans]], que fins llavors havien viscut sota diferents codis legals. Els Concilis de Toledo es van convertir en la força principal de l'estat visigot, a conseqüència del debilitament de la monarquia.
Amb Leovigild es va produir la unificació territorial de la [[península Ibèrica]], permetent els matrimonis amb hispanoromans. Amb Recared es va produir la unificació religiosa. Es va abandonar l'[[arrianisme]] i el regne es va convertir oficialment al [[catolicisme]], iniciant-se el distanciament de l'Església de Roma (favorable a Bizanci, en tant que hereva de l'[[Imperi romà]]). A partir de llavors, es van dissoldre les diferències etnogràfiques entre [[gots]] i hispanoromans, abandonant diverses costums godes. Amb Recesvint, es va produir la unitat legislativa sota un únic Codi de Dret, el [[Liber Iudiciorum]].
== Final del Regne Visigot d'Hispània ==
[[Fitxer:Juan Antonio Ribera - Wamba renunciando a la corona, 1819.jpg|thumb|dreta|250px|''[[Wamba]] renunciant a la corona''. Quadre de [[1819]] per Juan Antonio Ribera.]]
A finals del segle VII dC, les lluites internes pel poder entre dues grans branques de la noblesa i el clergat són contínues. A més de la crisi social i econòmica, van portar al regne visigot a una situació límit. El rei [[Wamba]], successor de Recesvint, combatia els [[vascons]] al nord de la Península quan va sorgir una nova rebel·lió en la [[Septimània]] i encara que va aconseguir apaivagar-la, va ser deposat en estranyes circumstàncies. Les conteses es van generalitzar durant els regnats d'[[Ègica]] i [[Witiza]]. Quan Roderic, va aconseguir el tron, els seus rivals van reclamar ajut al líder musulmà nord-africà [[Tàriq ibn Ziyad]], qui, amb la seva victòria (711) en la [[batalla de Guadalete]], a prop de [[Medina Sidonia]], inicia la conquesta del regne. Als territoris del nord-est de la Península encara governaren dos reis visigots més: [[Àkhila II|Àkhila]] o Àquila II ([[710]]-[[713]]) i [[Ardó]] ([[710|714]]-[[713|720]]). De fet, fou entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la [[Septimània]], última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.
== Societat ==
Les primeres tribus visigodes seguien els costums generals dels [[pobles germànics]], d'arrel al [[neolític]]. Com a poble medieval van distingir-se pel seu poder militar i per la seva tolerància religiosa. Van instaurar un ritu de la missa propi, una escriptura que va competir amb la carolíngia imperant i una tendència artística que barrejava els trets del [[romànic]] amb influències [[àrab]]s. En el camp del dret, van recopilar les lleis tradicionals hispàniques al famós ''[[Liber Iudiciorum]]''.
== Curiositats ==
Durant molt segles, a la península ibèrica els [[gots]] (i concretament els visigots) eren garantia d'una "sang neta", és a dir, cristiana. Les proves contradiuen aquest prestigi: la barreja ètnica i religiosa va ser una constant a la [[península Ibèrica]] i durant molts anys el ritu practicat pels nobles visigots ratllava l'[[heretgia]] segons el [[catolicisme]] per la seva proximitat a l'[[arrianisme]].
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
[[Fitxer:Inauguració Sales romànic juny 2011 -Vas litúrgic d'època visigòtica.JPG|thumb|dreta|Vas [[litúrgia|litúrgic]] d'època visigòtica, al [[MNAC]] ]]
* [[Regnes germànics]]
* [[Període visigòtic a Catalunya]]
* [[Període visigot al País Valencià]]
== Bibliografia ==
* J. N. Hillgarth, The Visigoths in History and Legend. Turnhout: Brepols Publishers, 2010, {{ISBN|978-0-88844-166-9}}
* Amory, Patrick. People and Identity in Ostrogothic Italy, 489–554. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. {{ISBN|0 52152 635 3}}.
* Bachrach, Bernard S. "A Reassessment of Visigothic Jewish Policy, 589-711." American Historical Review 78, no. 1 (1973): 11-34.
* Collins, Roger. The Arab Conquest of Spain, 710-797. Oxford: Blackwell Publishers, 1989. Reprinted 1998.
* Collins, Roger. Law, Culture, and Regionalism in Early Medieval Spain. Great Yarmouth: Variorum, 1992. {{ISBN|0 86078 308 1}}.
* Collins, Roger. Visigothic Spain, 409–711. Oxford: Blackwell Publishing, 2004. {{ISBN|0 631 18185 7}}.
* Constable, Olivia Remie. "A Muslim-Christian Treaty: The Treaty of Tudmir (713)." In Medieval Iberia: Readings from Christian, Muslim, and Jewish Sources, ed. Olivia Remie Constable, 37-38. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1997.
* Constable, Olivia Remie, and Jeremy duQ. Adams. "Visigothic Legislation Concerning the Jews." In Medieval Iberia: Readings from Christian, Muslim, and Jewish Sources, ed. Olivia Remie Constable, 21-23. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1997.
* Garcia Moreno, Luis A. "Spanish Gothic consciousness among the Mozarabs in al-Andalus (VIII-Xth centuries." In The Visigoths. Studies in Culture and Society, ed. Alberto Ferreiro, 303-323. Leiden-Boston-Köln: Brill, 1999.
* Glick, Thomas F. Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages: Comparative Perspectives on Social and Cultural Formation. Princeton: Princeton University Press, 1979.
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Category:Visigoths|Visigots}}
* [http://lacuestionarriana.wordpress.com La qüestió arriana]
* [http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales]
* [http://www.latorredelvirrey.es/libros/libros_verano09/pdf/124.pdf L'idioma que van parlar els gots de Jurate Rosales]
{{Caixa Visigots}}
| |||