Sistema operatiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
redacció i enllaços |
|||
Línia 28:
* Multiprocessador. En els monoprocessadors, dos programes poden ser executats de manera simultània i, potencialment, poden interferir-se entre si, concretament en l'acció de les lectures i escriptures en memòria. Hi ha dues arquitectures que resolen aquests problemes: l'arquitectura NUMA –on cada processador té accés i control exclusiu a una part de la memòria–, i l'arquitectura SMP, on tots els processadors comparteixen tota la memòria. Cada microprocessador té la seva pròpia memòria cau local. Perquè un multiprocessador operi correctament necessita un sistema operatiu especialment dissenyat per a això. La majoria dels sistemes operatius actuals tenen aquesta capacitat.
Els sistemes operatius desenvolupats en aquest període, a més de l'Atles Supervisor i l'OS/360, a mitjans dels 60 apareix Multics, sistema operatiu multiusuari i multitasca desenvolupat pels [[laboratoris Bell]] d'AT&T i Unix, convertint-lo en un dels pocs SO escrits en un llenguatge d'alt nivell. En el camp de la programació lògica es va donar a llum la primera implementació de Prolog, i en la revolucionària orientació a objectes, [[Smalltalk]]
El sistema operatiu SCOPE de procés per lots (Batch) es va usar en aplicacions científiques. Posteriorment va aparèixer el KRONOS (posteriorment NOS, acrònim en anglès per sistema operatiu per xarxes) desenvolupat per Control Data i la Universitat de Minnesota a la dècada dels 70 suportant temps compartit i per lots simultàniament. El sistema operatiu [[PLATO]] va ser àmpliament usat als EUA en tasques de simulació gràfica per entrenament i ensenyament.
| |||