Edat mitjana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 5.225.154.41. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{història universal}}
L’'''edat mitjana''' o '''edat medieval''' és el període intermedi de la [[història d'Europa]] enmig de l'[[edat antiga]] i l'[[edat moderna]]. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al [[segle V]] amb la [[caiguda de l'Imperi Romà]], l'any [[
Actualment, els historiadors del període prefereixen [[tesi de la continuïtat|matisar aquesta ruptura]] entre l'[[edat antiga]] i l'edat mitjana, de manera que entre els segles [[segle III|III]] i [[segle VIII|VIII]] se sol parlar d'[[antiguitat tardana]], que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'àmbit econòmic, per la substitució del [[Esclavitud#L'esclavatge a la Roma i Grècia clàssiques|sistema esclavista]] pel [[feudalisme]]; en l'àmbit social, per la desaparició del concepte de [[ciutadania romana]] i la consolidació dels [[estaments]] medievals; en l'àmbit polític, per la descomposició de les estructures centralitzades de l'imperi que donà pas a una dispersió del poder; i en l'àmbit ideològic i cultural, per l'absorció i substitució de la [[cultura clàssica]] per les [[teocentrisme|teocèntriques]] cultures [[crist]]ianes o [[islam|islàmica]] (cadascuna en el seu espai).<ref>Anderson, Perry. ''Transiciones de la Antigüedad al Feudalismo''. Madrid: Siglo XXI. 1979. {{ISBN|84-323-0355-0}}</ref>
Línia 12:
En aquest llarg període de mil anys, hi hagué fets i processos molt diferents, diferenciats temporalment i geogràfica, que responien tant a influències mútues amb altres civilitzacions i territoris com a dinàmiques internes. Algunes en tingueren una gran projecció cap al futur i foren les bases de l'expansió europea posterior i del desenvolupament d'una incipient vida urbana i una [[burgesia]] que, amb el temps, desenvoluparien el [[capitalisme]].<ref name="Hilton">Hilton, Rodney (ed., artículos de Maurice Dobb, Karl Polanyi, R. H. Tawney, Paul Sweezy, Kohachiro Takahashi, Christopher Hill, Georges Lefebvre, Giuliano Procacci, Eric Hobsbawm y John Merrington). ''La transición del feudalismo al capitalismo''. Barcelona: Crítica. 1977 {{ISBN|84-7423-017-9}}. </ref> També sorgiren formes polítiques noves: el [[califat]] islàmic, els poders universals de la cristiandat llatina ([[pontificat]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic|Sacre Imperi]]), l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els regnes [[eslaus]] integrats en la [[cristiandat oriental]]; i en menor escala, tota mena de [[Ciutat estat|ciutats estat]], des de les petites [[ciutat imperial lliure|ciutats imperials lliures]] fins a repúbliques italianes que van mantenir imperis marítims ([[República de Venècia]]); i les monarquies feudals que, transformades en un model de [[monarquia autoritària]], prefiguren l'[[estat]] modern.
[[Fitxer:Hommage au Moyen Age - miniature.jpg|miniatura|Miniatura medieval d'un acte d'homenatge. ''Archives Départementales de Perpignan''. Un acte de [[vassallatge]] designa un [[noble]] de categoria inferior que demana protecció a un noble de categoria superior, el seu [[senyor]]. Li jura fidelitat, li dóna assistència i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la terra i la població del seu [[feu]] o [[senyoriu]]. El contracte de vassallatge es basa en obligacions mútues, que es van anar institucionalitzant en [[Imperi Carolingi|època carolíngia]], partint tant de l'evolució d'institucions del [[Baix Imperi Romà|baix imperi]] com, sobretot, del [[dret consuetudinari]] germànic]]
== Demografia ==
| |||