|
.ESTOY DORAMION
== Història ==
El 1965 [[Faroukh Bulsara]] ([[Freddie Mercury]]), cantant del grup Ibex, coneix [[Tim Staffell]], que està cantant i tocant el baix amb [[Brian May]] i [[Roger Taylor]] en el grup [[Smile]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Gun|nom=Jacky|títol=Queen|url=|edició=Madrid : Cátedra, cop. 2000|llengua=Castellà|data=2000|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=p. 7|isbn=843761208X}}</ref> Un any després, Smile fitxa per Mercury Records i gravaba un [[Senzill|single]] sense èxit. Tot i això realitza concerts importants compartint escenari amb Pink Floyd o Free. Uns quants anys més tard, aquest single i alguna altra demo de Smile apareixeran publicades en CD.
JODEROS
Durant l'any 1969, Faroukh (més conegut com a Freddie) i [[Roger Taylor]] obren una parada de roba al mercat de [[Kensington]] (Londres), això els porta a conèixer l'àmbit més modern i informal de la zona, agafant referències pels seus temes.{{sfn|Hodkinson|2009|p=101}} El 1970 Tim Stafell abandona Smile,<ref name=":0" /> però [[Brian May]], [[Roger Taylor]] i [[Faroukh Bulsara]] decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop, en 1971, després d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, se'ls afegeix [[John Deacon]],{{sfn|Hodkinson|2009|p=132}} completant el grup, que va restar igual durant vint anys.<ref name=":2" />
El 1972 treballen en el primer àlbum, i el 1973 apareix el primer single, «Keep yourself alive». Abans de la publicació definitiva del disc, sorgeix un intent per llençar Freddie Mercury en solitari sota el nom de [[Larry Lurex]] i es publica un single de dues versions amb aquest nom. La idea fracassa perquè Larry Lurex representa una paròdia del rocker Gary Glitter, que el públic no accepta de bon grat.
El primer àlbum, titulat simplement ''[[Queen (àlbum)|Queen]]'', surt a la venda el 1973, després d'haver estat gravat aprofitant espais de temps en què a l'estudi de gravació no hi anava a gravar ningú. Primera gira a [[Anglaterra]], com a teloners de [[Mott the Hoople]]. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi (en millors condicions) i graven el seu segon disc ''Queen II''. «Seven Seas Of Rhye», escrita per Freddie, dóna a Queen el seu primer gran [[single]], seguit per una reeixida gira amb record de vendes que acaba al [[London's Rainbow Theatre]]. Primera gira a Europa i primera gira a [[Amèrica]] (aquesta última, telonejant Moot the Hoople, juntament amb Aerosmith). Primera gira per Austràlia.
El 1974 surt a la venda el seu tercer disc ''Sheer heart attack''. Per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició a les llistes amb «Killer queen», que va ser nominada per a un [[premi Ivor Novello]]. Primera gira al Japó. Ja en aquella època, els concerts finalitzaven amb la sintonia d'una primitiva versió de l'himne d'Anglaterra, «[[God save the Queen]]», que havien enregistrat especialment pels directes.
Fitxen per EMI, passat un any de la sortida a venda del seu tercer disc, i es disposen a gravar el disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single que es publicarà d'aquest disc serà «[[Bohemian Rhapsody]]», amb el qual aconsegueixen el seu primer número 1 a les llistes, i [[Freddie Mercury]], el seu autor, guanya un nou Premi Ivor Novello. El 21 de novembre d'aquell mateix any sortiria a la venda el quart disc de Queen, ''[[A Night At The Opera (àlbum de Queen)|A night at the opera]]''. El disc acaba amb una versió actualitzada de «God save the Queen»'. Des d'aquell moment és la que s'utilitzaria a l'hora de finalitzar tots els concerts. El 1976 recolzat pel single «Tie your mother down», editen el seu cinquè disc ''A day at the races''. Queen toquen al [[Hyde Park]] de [[Londres]] el major concert que s'hi havia fet fins ara.
El 1977 treuen el seu sisè disc, ''News of the world''. Les cançons «[[We Are the Champions]]» i «[[We Will Rock You]]» es col·loquen primeres a les llistes dels [[Estats Units]]. Des de llavors, tots els concerts s'acabarien amb Queen tocant aquestes dues cançons, just abans de posar l'himne. «[[Bohemian Rhapsody]]» és votada el millor single britànic dels últims 25 anys als [[premis Britannia]]. Queen comença la major gira fins ara als [[Estats Units]], fent ple tres nits al [[Los Angeles Forum]].
1978 Queen publica el seu setè disc, ''Jazz'', amb els singles «Fat bottomed girls» i «Bycicle race».
1979 Primer disc en directe ''Live killers'', extret de la seva darrera gira europea.
1980 «[[Crazy Little Thing Called Love]]», número 1 arreu del món. «[[Another One Bites the Dust]]» es transforma en el major èxit de Queen als [[Estats Units]]. Reben el premi «Millor grup» per Dick Clarke. Fins ara, han venut 45 milions d'àlbums. Treuen a la venda el seu vuitè disc ''The game'' amb el qual mostren un canvi musical força radical en allunyar-se per primera vegada del rock dur que fins a la data els havia caracteritzat. També per primera vegada utilitzen sintetitzadors a l'estudi. La gravació de ''The game'', va ser alternada amb l'enregistrament per encàrrec de la grup sonora de la pel·lícula futurista ''[[Flash Gordon (pel·lícula)|Flash Gordon]]'' que apareixeria a l'any següent com el seu novè disc.
1981 Queen actua a [[Sud-amèrica]], amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre prefereix. També actuen a Montreal, d'on en trauran el vídeo ''We will rock you''. Aquesta gravació es reeditarà l'any 2007 en format CD i DVD remasteritzada i rebatejada com ''Rock in Montreal''. Durant el transcurs d'aquests concerts presentarien un tema nou, «Under pressure», que a l'estudi haurien compost i enregistrat juntament amb David Bowie. Apareix el seu primer recopilatori, ''Greatest hits''. Freddie Mercury grava diverses cançons entre 1981 i 1983 amb [[Michael Jackson]], inclosa una demostració de "State of Shock", "Victory" i "There Must Be More to Life Than This".<ref>{{ref-web|url=http://www.ultimatequeen.co.uk/songs/collabfreddie.htm|títol=Freddie Mercury – Collaborations: Michael Jackson|editor=Ultimatequeen.co.uk|llengua=anglès|consulta=26 agost 2019}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://www.rollingstone.com/music/lists/freddie-mercury-10-things-you-didnt-know-queen-singer-did-w451918|títol=Freddie Mercury: 10 Things You Didn't Know Queen Singer Did|editor=Rolling Stone|llengua=anglès|consulta=26 agost 2019}}</ref> En cap moment, no es va publicar oficialment cap d'aquestes col·laboracions, tot i que encara existeixen enregistraments [[bootleg]]. Jackson va gravar el single "State of Shock" amb [[Mick Jagger]] per a l'àlbum de ''Victory'' dels Jacksons.<ref>{{ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=BVC9zltjf-EC&pg=PA90|pàgines=90|títol=Michael Jackson: the king of pop |isbn=9780828319577|cognom=Campbell|nom=Lisa D.|data=gener 1993|llengua= anglès}}</ref> Mercury va incloure la versió en solitari de "There must be more to life than this" en el seu àlbum "''[[Mr. Bad Guy]]''".<ref>{{ref-web|url= http://www.ultimatequeen.co.uk/songs/mrbadguy.htm#there|títol=There Must Be More To Life Than This|editor=Ultimatequeen.co.uk|llengua=anglès|consulta=26 agost 2019}}</ref> "''There Must Be More to Life Than This''" va ser reelaborada i publicada per Queen en el seu àlbum de recopilació ''[[Queen Forever]]'' el 2014.<ref>{{ref-web|url= https://www.allmusic.com/album/queen-forever-mw0002766073|títol=Queen Forever – Queen {{!}} Songs, Reviews, Credits {{!}} AllMusic |editor=AllMusic|llengua=anglès|consulta=26 agost 2019}}</ref>
1982 Queen publica el seu desè disc ''Hot space'', que és considerat com el disc més criticat pel públic que els venia seguint des de sempre; per a l'ocasió s'havien inclinat gairebé en la seva totalitat pel pop més discotequer. Durant la següent gira toquen al camp Elland Road a [[Leeds]], Milton Keynes Bowl (dels quals el 2006 se n'editarà un CD i DVD sota el títol de ''Queen on fire - Live at the Bowl'') a Bedfordshire i Seibu Lions a [[Tòquio]]. Roger Taylor treu el seu primer disc en solitari ''Fun in space''. Mercury i Taylor van cantar a la pista del títol del disc d'estudi de [[Billy Squier]], "''Emotions in Motion''" (1982). Posteriorment van contribuir amb dos temes al disc de Squier de 1986 "''Enough Is Enough''", amb veus a "''Love is the Hero''" i arranjaments musicals a "''Lady With a Tenor Sax''".<ref>{{ref-web|url= http://www.queenvault.com/freddieplus.html|títol=QueenVault.com – Freddie +|cognom=Unger|nom=Adam |editor=Queenvaultom|llengua=anglès|consulta=26 agost 2019}}</ref>
1983 Queen decideix fer un any sabàtic. Brian May enregistra un single de tres temes juntament amb Eddie Van Halen que apareixerà sota el nom de ''Star fleer project''. Roger Taylor treu el seu segon disc en solitari ''Strange Frontier''.
1984 ''The works'' és el nom del seu 11è disc. Com a singles destacats publiquen «It's a hard life», «I want to break free», «Hammer to fall» i «Radio Ga Ga». Per el videoclip de «I want to break free», es mostra tot el grup vestit de dones com a paròdia d'una telenovel·la anglesa. A [[Europa]] fa molta gràcia, però a Amèrica no ho troben tant graciós. Freddie contribueix amb la cançó «Love kills» a la restauració de la pel·lícula ''[[Metropolis]]'' i en cedeix els drets a canvi dels drets sobre els decorats de la pel·lícula. Aquests decorats són utilitzats per a l'enregistrament del videoclip de «Radio Ga Ga» i per decorar l'escenari de la seva propera gira mundial.
1985 Comença l'any fent doblet al ''Rock in Rio'', on compartiran escenari amb [[Iron Maiden]], [[AC/DC]], Scorpions, o Judas Priest. Freddie Mercury treu el seu primer disc en solitari, ''Mr. Bad Guy''.
1985 Queen toca a [[Sud-àfrica]] només per a espectadors no segregats (era l'època de l'[[apartheid]]) i dóna els beneficis a l'escola Kutlawanong per a sords. Continua la gira mundial tocant per última vegada a la seva història al Japó. Finalitza la gira en el transcurs del ''Live Aid'' que se celebra simultàniament als Estats Units i Anglaterra, on l'esdeveniment té lloc a l'Estadi de Wembley de Londres. La raó del festival és recaptar diners per a Etiòpia. Van compartir escenari amb [[Phil Collins]], [[Bob Geldof]], [[David Bowie]], i Status Quo entre altres.
1985 A final d'any, Queen edita el primer single del seu futur nou treball ''One vision'' i passa també a formar part de la [[banda sonora]] de ''Iron Eagle''.
1986 Surt a la venda el seu 12è disc ''A kind of magic''. Gran part de les cançons d'aquest disc haurien estat requerides com a banda sonora de la pel·lícula ''Highlanders''. Queen pren la seva última gira «Magic Tour» que recorreria per a tot Europa, i que en principi s'havia d'acabar amb dues nits a l'[[Wembley Stadium (antic)|Estadi de Wembley]]. La gira es va allargar amb alguns concerts de més, entre els quals es destaca el Nepstadion de Budapest, el primer i únic concert que Queen realitza al bloc oriental del teló d'acer. La gira finalitza a [[Knebworth House]], a Anglaterra, amb una audiència de 180.000 persones, el que va ser l'últim concert de la història de Queen. L'àudiència de Capital Radio va votar «[[Bohemian Rhapsody]]» el millor [[single]] de la història. A final d'any es publica el segón disc en directe del grup Live Magic que recull alguns retalls dels concerts realitzats a l'Estadi de Wembley i el Knebworth Park de Londres, i el Nepstadion de Budapest. Queen annuncia que es prenen un descans. Alguns mitjans ho anunciaran com una dissolució.
1987 Freddie coneix una de les seves heroïnes, [[Montserrat Caballé]] a [[Barcelona]], i decideixen treballar plegats.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Gunn|nom=Jacky|títol=Queen|url=|edició=|llengua=Castellà|data=1993|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=p. 60|isbn=843761208X}}</ref> Brian May comença a treballar en el seu disc en solitari. Alguns temes que en principi haurien d'anar al seu disc acabaran en cançons de Queen. Roger Taylor crea un grup paral·lel, The Cross i treu el seu primer disc ''Shove it''. Brian May produeix el disc de l'actriu Anita Dobson, qui des de llavors es convertiria en la seva companya sentimental.
1988 ''Barcelona'', l'àlbum de Freddie Mercury i Montserrat Caballé surt a la venda. Com a single hi apareix la cançó homònima del disc, que des de llavors va ser considerada cançó oficial dels [[Jocs Olímpics del 92]], a Barcelona. Comencen a sorgir els primers rumors sobre la possibilitat que Freddie Mercury sigui portador del virus de la SIDA.
1989 Surt a la venda ''[[The Miracle]]''. Com a singles destacats hi apareixen «I want it all», «The miracle», «The invisble man», i «Breakthru». Queen annuncia que després del disc no hi haurà gira. Això fa que cobrin més força els rumors sobre la seva malaltia.
1990 Reben el premi a grup més popular dels 80. Brian May continua treballant en el seu disc en solitari. Roger Taylor amb el seu grup paral·lel The Cross treu el seu segón disc ''Mad, Bad and Dangerous to Know''.
1991 Surt a la venda ''[[Innuendo]]'', el single, del mateix nom, i l'àlbum es col·loquen primers a les llistes britàniques. També com a singles destacables hi apareixen «Headlong», «I'm going slightly mad», «These are the days of our lives», i «The show must go on». Al videoclip de «I'm going slightly mad» Freddie Mercury apareix amb una quantitat de maquillatge que continua donant força als rumors sobre la SIDA. «These are the days of our lives», significa l'última vegada que Freddie Mercury grava un videoclip. La premsa sensacionalista assetja a Queen i en particular a Freddie Mercury cada vegada més.
1991 Brian May participa en el festival ''Las leyendas de la Guitarra'' de Sevilla, amb motiu dels actes previs a la Expo'92, juntament amb guitarristes i altres músics consagrats com Steve Vai, Joe Satriani, Nuno Bettencourt i Gary Cherone (Extreme), Joe Walsh, Paul Rodgers, o Cozy Powell entre d'altres. Surt a la venda el segón recopilatori de Queen, ''Greatest Hits II''.
1991 Apareix «Driven by you», primer single de Brian May en solitari. És l'adaptació rockera d'una cançó orquestrada que havia compost per encàrrec, per una campanya publicitaria de la marca automovilística Ford (concretament, pel Ford Mondeo).
1991 El 24 de Novembre, mor [[Freddie Mercury]] a casa seva, a Londres, degut a una bronco-pneumònia provocada per la [[sida]], als 45 anys. Fins al dia abans, no va fer públic de manera oficial la realitat sobre la seva malaltia.
1992 A l'abril d'aquest any se celebra el concert d'homenatge a [[Freddie Mercury]], on hi participen [[Guns N' Roses]], [[Elton John]], Robert Plant (Led Zeppelin), Tony Iommi (Black Sabbath), Def Leppard, Extreme, George Michael o Lisa Stansfield, entre altres. A partir dels beneficis del concert es crea l'organització Freddie Mercury Phoenix Trust, que des de llavors es dedica a combatre la SIDA arreu del món. Brian May treu finalment el seu primer disc en solitari, ''Back to the light''. Va aconseguir la seva posició més alta a les llistes amb el single ''Too much love will kill you'', cançó que ja havia estat gravada per a les sessions de ''The miracle'' (i no publicada finalment al disc per qüestions editorials) i que ell va regrabar pel seu disc en solitari.
1993 Brian May gira en solitari acompanyat de Cozy Powell a la bateria, Spike Edney als teclats, Jamie Mooses a la guitarra rítmica, Neil Murray al baix, i Susy Webs i Cathy Porter als cors. Primer ho farà en grans estadis com a tel·loner de Guns'n'Roses. Després ho farà com a cap de cartell en locals més modestos completant una gira per Europa i el Japó. Roger Taylor treu el seu tercer disc en solitari ''Happiness?''.
1994 Els tres integrants supervivents de Queen es reuneixen per començar a treballar en el disc "Made in Heaven".
1995 Surt a la venda ''[[Made in Heaven]]'', l'últim àlbum de Queen, amb algunes cançons posteriors a la gravació de ''Innuendo'' (''A winte's tale'', última cançó que compon Freddie Mercury amb la resta del grup, i ''Mother love'', última cançó que arriba a cantar i que és completada amb la veu de Brian May), d'altres pertanyents a projectes diversos (''Made in Heaven'' i ''I was born to love you'' de Freddie Mercury en solitari i "Heaven for everyone" de The Cross), i d'altres, que per motius diversos no s'havien inclòs en els discos anteriors de Queen (My life has been saved'', ''Too much love will kill you'', ''It's a beautifull day'', ''Let me live'', ''You don't fool me''). En gairebé tots els casos, les cançons són regrabades de nou, tot respectant les melodies originals de veu, piano i teclats de Freddie Mercury.
1997 Última aparició en directe fins al dia d'avui dels tres supervivents de Queen junts, per interpretar juntament amb Elton John ''The show must go on'', a París. A la tardor d'aquest any, surt a la venda el recopilatori ''Queen Rocks'' amb la base de ''I can't live with you'' de ''Innuendo'' regrabada en una versió més potent que l'original. Però destaca sobretot un tema nou de Queen, compost per Brian May i gravat pels tres supervivents. Tot i això, en un principi aquesta cançó havia d'anar al disc nou que té previst Brian May per a l'any vinent: ''No-one but you (Only the good die young)''. Després d'això, John Deacon es retira definitivament de la música.
1998 Brian May publica el seu segon disc en solitari, ''Another world''. Degut a la mort de Cozy Powell en un accident de trànsit, la gira es realitzarà amb Eric Singer a la bateria. Roger Taylor publica el seu quart disc en solitari "Electric Fire" i realitza alguns concerts pel Regne Unit. Brian May s'encarrega de la BSO de la pel·lícula ''Fúria''.
1999 Es publica el recopilatori ''Greatest Hits III'', que inclou cançons del ''Made in Heaven'', temes en solitari de Brian May i Freddie Mercury, col·laboracions amb George Michael o Elton John, i rareses.
2002 - 2005 Brian May i Roger Taylor realitzen diverses activitats sota el nom de Queen: participen amb artistes diversos als actes promoguts per l'expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela a través de la seva fundació 46664, i co-produeixen el musical ''We will rock you'' que es realitza a partir de cançons de Queen. També participen en els actes de l'aniversari de la reina d'Anglaterra, col·laboren amb diversos artistes com Robbie Williams, Foo Fighters o Jeff Scott Soto.
2005 Brian May, Roger Taylor, i Paul Rodgers, decideixen treballar junts. Neix el nou grup Queen & Paul Rodgers. Realitzen una gira mundial. Encara que la major part del repertori és de cançons de Queen, també n'hi apareixen de Bad Company, Free, o de Paul Rodgers en solitari. A final d'any es publica el CD i DVD en directe ''Return to the champions''. Ja en aquest disc hi apareix una cançó nova de Roger Taylor, «Say it's not true».
2007 S'anuncia la gravació d'un disc amb temes nous, com a Queen & Paul Rodgers i una gira per a l'any vinent. Es publica com a primer single «Say it's not true» gravada en estudi amb el grup al complet.
2008 Queen & Paul Rodgers realitzen llurs primeres aparicions en directe. Primer a la televisió anglesa on presenta un altre tema nou: «C-Lebrity». Després, participen en els actes de celebració del 90è aniversari de Nelson Mandela. Surt a la venda el single de «C-Lebrity».
== Discografia ==
|
