|
== Història ==
[[Fitxer:Mapa de 1770 de los términos de Chulilla, Villar del Arzobispo y Losa del Obispo.jpg|thumb|esquerra|Mapa de 1770 de Xulilla, El Villar i La Llosa del Bisbe]]
El seu poblament de Xulilla és primitiu, datant-sei s'ha datat amb seguretat des del primer mil·lenni abans de Crist. A pesar d'haver-se trobat ununa destral qualificada de neolítica, els primers vestigis documentats en excavació han estat corresponentscorresponen a l'[[Edat de Bronze]] i es troben en la superfície superior delde Montla Muntanya del Castell. En aquesteixe espai, nucli original del terme, el poblament ha estatsigut continuat.
Durant l'[[Edat del ferro|Edat del Ferro,]] es produeixva produir l'expansió en la zona amb els poblats ibèrics delde la Montmuntanya del Castell, el Castellar, Pelma, la Talayuela, Pic els Serrans i Corral d'Ajau. Amb la romanització, alguns d'aquestseixos poblats s'abandonen i uns altres baixenbaixaren al pla. El delde montla muntanya del Castell es manté com "a [[Castrum|castre"]], eni ellallí es existeixconserva un un aljub d'aquestaaquella època. L'arrel del topònim Chulilla-Xulella-Iulella, clarament preislàmic, podria correspondre a un patronímic d'aquestaquell momenttemps. Fins al momentara no han aparegut vestigis corresponents a aqueixoseixos segles foscosfoscs desprésposteriors dea la desaparició de l'[[imperi Romà]].
El [[castell de Xulilla]] domina el seu territori<ref name=sapiens>{{ref-publicació | cognom =Maceda| nom = Víctor | enllaçautor = Víctor Maceda| article = Un fort sobre el Túria | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 68 | data = juny 2008 | pàgines = p. 57 |issn = 1695-2014}}</ref> i així mateix en la baronia del [[segle XIII]]. La relació castell-riu estableixestablix l'eix domèstic dels habitants de les alqueries d'època islàmica, originant-sei es va originar, si no ho va anarexistia ja en època romana, el sistema de regadiu de la vall a partir de l'assut del Salt (el "Charco Azul", "Clot Blau" en [[valencià]]).
En [[1238]] i, després de la conquesta de la ciutat de [[València]], Xulilla també entra a formar part del món occidental cristià. Encara que ja abans [[Zayd Abu Zayd]] havia lliurat el castell i la vila, amb altres territoris, a l'Església de Sogorb en [[1236]]. En [[1248]], el rei en [[Jaume I]] dónava donar a Pere EscriváEscrivà de forma vitalícia "''castrum et villam de Xulella''". AquestEste cavaller que procediaprocedent de [[Narbona]] era també senyor de [[Xàtiva]] i [[Gandia]]. En els anys següents el castell i terme és utilitzat com a pagament per diferents serveis a la Corona.
Després d'aquesteixe parèntesi de senyoriu militar torna a l'eclesiàstic al ser instituïda en 1274 la Baronia de Xulilla, que incloïa Llosa i, des de [[1300]], el Villar, sobre el territori de l'antic districte musulmà del castell i lliurada al cabildbatle i [[bisbe de València]]. Moment que el cavaller Guillem de Reixac hoel va ocupaocupar fins que [[Jaume el Just]], en [[1294]], l'obliga a restituir-lo al bisbat.
Fins al'any 1331, la població seràva ser majoritàriament musulmana, senti va ser en aqueixaeixa data quan després de les fallides revoltes [[Al-Azraq]], i els continus assalts a les moreries per part de cristians fanvaren fer que esels produïscamoros l'abandóles d'aquestsabandonaren. En [[1340]], [[Pere el Cerimoniós]] concedeixva unaconcedir la [[carta de poblament]], per la qual s'estableixenestablien 100 pobladors entre els quals haviaes i elstrobaven nouvinguts, procedents de [[Terol]] i [[Lleida]] principalment, i en mésmenor menuda partmida, de [[Navarra]]. En [[1373]], la sobirania del Bisbe sobre la Baronia es fava fer completa després de la cessió a aquest dels drets delde la batlia a este Cabildprelat. En [[1379]], es reforçava reforçar el castell arran de la [[Guerra dels dos Peres]], donatdegut elal lloc fronterer que ocupa.
La seua posició geogràfica estratègica va provocar que esa lliurarenXulilla enes ellalliuraren cruentes batalles durant les [[carlinades]].
==Economia==
|
