|
=== Misticisme ===
Simone Weil va néixerneix dins d’unauna família que l’educàl’educa en l’agnosticisme, i, tot i aquesta preferència familiar, Simone Weil va tenires vinculacióvincula amb el cristianisme. Segons ella mateixa, tres contactes amb la fe catòlica van ser decisius en el canvi de fe que va tenir. El primer, l’any 1935, en el port de Póvoa de Varzim, a Portugal, on va sentir els càntics d’”''una tristesa esgarrifantcommovedora''” i ella “''sobtadament va tenir la certesa que el cristianisme és per excel·lència la religió dels esclaus''”. La segona experiència, que ella va viure va ser l’any 1937, a unala ciutat italiana anomenada d'Assise, exactament aen una petita capella romànica de nom, Sainte Marie des Anges, valorada com a "incomparable meravella de puresa", on a Sant Francesc vahavia pregarpregat ben sovint, alguna cosa massa forta que la va obligar, per primera vegada ena la seva vida, a agenollar-se. La tercera, alel 1938, quan vaen assistir a la Setmana Santa de Solesmes, anant-hi a totes les celebracions:, el pensament de la Passió de Crist entrà en ella: “u''naper joiasempre. puraHi i perfecta en la bellesa increïble de cants i paraules''”. Descobreixdescobrí per analogia, ”''la possibilitat d’estimar i sentir l’amor diví a través de la desgràcia''”. Uns mesosMesos més tard, viu l’experiència mística que més li canviarà la seva vida. Ella sentSent la presència dedel Crist, especialment amb la lectura del poema “Amour”“Love”, de George Herbert, afirmanti n'afirma: “''El Crist en, ell mateix, ha baixat i m’ha pres''”. Simone Weil va decidir tenirde contactecontactar amb capellans i monjos amb laa finalitatfi d’aprendre sobre la fe catòlica i resoldre dubtes existencials que havia pogut tenirnascuts al llarg de les seves experiències místiques. El mossènMossèn Joseph-Marie Perrin (30 juny 1905), dominicà, l’acompanyal’hi acompanya i hi juga un paper important endurant la seva etapaestada a Marsella, entre 1940 i 1942. La primera conferència entre Simone Weil i Joseph-Marie Perrin es va produirprodueix el 7 de juny de 1941. Perrin va posar-la posa en contacte amb [[Gustave Thibon]], el pare Lebret i Jacques Loew, entre d’altres. El 8 de maig de 1979, el pare Perrin va oferiroferirà al papa Joan Pau II els autògrafs de Simone Weil.
S’interessa també enper altres religions, com l’hinduisme, el budisme, les religions antigues d’Egipte i les de la Grècia clàssica. Nogensmenys, sempre s’oposarias’oposarà al sincretisme i, resta sempre discreta aen la seva evolució espiritual, i no serà fins després de la seva mort que els seus amics descobririendescobriran la profunditat de la seva vida espiritual.
Exposa el que passa a Europa amb els jueus, sense il·lusió, a causa de les amenaces cap a la seva família (d’origen jueu). A laLa primavera de 1940, prevenintpreveient la batalla de Paris versamb els nazis, proposa ala les autoritats militars la formació d’un cos mòbil d’infermeres a primera línia de batalla, amb la finalitat de salvar soldats, però la ràpida ofensiva alemanya no permet realitzarla realització aquestdel projecte.
Des que Paris és conquerida pels nazis, el 13 de juny de 1940 fuig amb la seva família cap a Marsella. Allà és on comença a escriure els ''Cahiers''. Conforme avança la seva vida es va reconvertint d’agnòstica a cristiana. Considerant-se cristiana i seguidora de l’Evangeli, reflecteix els dogmes del catolicisme en aquests escrits, buscava respostes a la Bíblia i als llibres sagrats dels egipcis, els hebreus, els hindús, i als escrits de Sant Joan de la Creu i Sant Tomàs d’Aquino.
|
