Titani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
SIP |
m Revertides les edicions de 2A01:C50E:221B:D400:E40F:B3C4:4251:888F. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Titani}}
El '''titani''' és un [[element químic]] de [[nombre atòmic]] 22 que se situa en el grup 4 de la [[taula periòdica dels elements]] i se simbolitza com '''Ti'''.
És un [[metall de transició]] abundant en l'[[escorça terrestre]] que es troba, en forma d'[[òxid]], en l'[[escòria]] de certs [[minerals]] de ferro i en cendres d'[[animals]] i [[plantes]]. El [[metall]] és de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosió i de propietats físiques semblants a les de l'acer; s'usa en la fabricació d'equips per a la indústria química i, [[aliatge|aliat]] amb el ferro i altres metalls, s'empra en la indústria [[aeronàutica]] i [[aeroespacial]].
== Característiques principals ==
El titani és un element metàl·lic que presenta una [[estructura hexagonal compacta]], és dur, [[refractari]] i bon conductor de l'electricitat i la calor. Presenta una alta resistència a la [[corrosió]] (quasi tan resistent com el [[platí]]) i quan és pur, és un metall fort, brillant i blanc metàl·lic d'una relativa baixa densitat. Posseeix molt bones propietats mecàniques i a més té l'avantatge, enfront d'altres metalls de propietats mecàniques semblants, de ser relativament lleuger. De fet té la major proporció duresa-densitat de tots els metalls.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Challoner|nom=Jack|títol=Los elementos. La nueva guía ilustrada de los componentes básicos del universo.|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2018|editorial=LIBSA|lloc=Alcobendas|pàgines=41,42|isbn=9788466236669}}</ref>
La resistència a la corrosió que presenta és deguda al fenomen de [[passivació]] que sofreix (es forma un òxid que el recobreix). És resistent a temperatura ambient a l'[[àcid sulfúric]] (SO<sub>4</sub>H<sub>2</sub>) diluït i a l'[[àcid clorhídric]] (ClH) diluït, així com a altres àcids orgànics; també és resistent a les [[base (química)|bases]], fins i tot a altes temperatures. No obstant es pot dissoldre en àcids en calent. Així mateix, es dissol bé en [[àcid fluorhídric]] (HF), o amb fluorurs en àcids. A temperatures elevades pot reaccionar fàcilment amb el [[nitrogen]], l'[[oxigen]], l'[[hidrogen]], el [[bor]] i altres [[no metalls]].
== Aplicacions ==
[[Fitxer:Ti covered watches.jpg|miniatura|esquerra|Rellotges amb coberta de titani.]]
* Aproximadament el 95% del titani es consumeix com a diòxid de titani (TiO<sub>2</sub>), un [[pigment]] blanc permanent que s'empra en pintures, pasta de dents, medicaments, plàstics i, fins i tot, en menjars com salses o formatges. En pintures s'utilitzen en reflectors pel fet que reflecteixen molt bé la radiació infraroja. El diòxid de titani absorbeix la [[llum ultraviolada]], alliberant [[Ió hidròxid|ions hidròxid]] (OH), que actuen com a [[radicals lliures]], per el que s'utilitzen en superfícies autonetejables com finestres de vidre i [[vernís]] per a rajoles d'hospitals, reduint les taxes d'infecció per [[bacteris]] letals. Per aquest mateix motiu s'utilitza en cremes solars.<ref name=":0"
* A causa de la seva força, baixa densitat i el que pot aguantar temperatures relativament altes, els aliatges de titani s'empren en avions i míssils. També es troba en diferents productes de consum, com a pals de golf, bicicletes, etcètera.<ref name=":0" /> El titani es mescla generalment amb [[alumini]], [[ferro]], [[manganès]], [[molibdè]] i altres metalls.
* A causa de la seva gran resistència a la corrosió es pot aplicar en casos en què estarà en contacte amb l'aigua del mar, per exemple, en aparells o hèlices. També es pot emprar en plantes dessalinitzadores.
| |||