Espai urbà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 84.124.180.128. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
mCap resum de modificació
Línia 16:
 
== Ciutat com a espai de múltiples intercanvis ==
[[Fitxer:NYC 080.jpg|thumb|Manhattan, Edifici MepireEmpire State al fons]]
Hi ha diferents maneres de veure i de llegir la ciutat. Una de les idees més importants és la ciutat com a espai de múltiples intercanvis. Es pot proposar la ciutat com un espai cultural que agrupa diverses funcions: l'oficial i el recreatiu, el material i el simbòlic. Conté el llogaret, el temple, la plaça i el teatre, és un "locus de la memòria col·lectiva, espai del desig, de l'imaginari i l'escriptura". La ciutat representa el poder i la sacralitat, però més encara, "polaritza, emmagatzema i transmet la cultura". Curiosament, el llenguatge representa millor la cultura del que la ciutat la podria representar. D'altra banda, segons Henri Lefebvre la ciutat és la "projecció de la societat sobre un terreny, no només sobre l'espai sensible sinó sobre el pla específic percebut i concebut pel pensament, que determina la ciutat i l'urbà". A més, afegeix que "l'espai d'una ciutat es caracteritza per la seva simultaneïtat", està regida per una relació entre temps i espai.
Yolanda Izquierdo planteja la lectura de la ciutat com si la ciutat fos un text, construït per diverses condicions econòmiques, culturals i socials, on s'expressen diverses formes socials i mentals. Si partim de la noció de la ciutat com un text, llavors aquesta "té un llenguatge propi". Entre la lectura d'aquesta, podem trobar una relació "entre l'estructura urbana i la textual" en la qual podem associar amb un caminant caminant per la ciutat i un lector llegint un text. La ciutat no és únicament un sistema, sinó que està construïda per diversos sistemes interrelacionats: l'estructura fonamental que ocupa l'espai urbà, factors com la zonificació, ubicació, història i desenvolupament i infraestructura i finalment, la seva "poètica particular" que determinen les lectures d'aquesta ciutat. El que significa que l'estructura textual de la ciutat és com un "collage", que podem recórrer inesgotablement i que té un llenguatge únic. Com assenyala Roland Barthes: la ciutat li parla als seus habitants i ells li parlen a la ciutat.<ref name="Izquierdo">Izquierdo, Yolanda. "Introducció", Assetjament i ocàs de la ciutat. Sant Joan: Illa Negra Editors, 2002: 17-27.</ref>