Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Jaume I PalmaJaume_I_Palma.jpg|miniatura|Retrat a l'oli de Jaume I de l'Ajuntament de Palma (fi del s. XVI), exposat a la Festa de l'Estendard.]]

Després de la mort del rei Pere en la [[batalla de Muret]], Maria de Montpeller, la mare de l'Infant Jaume, anà a Roma i pregà al [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] que obligués Simó de Monfort a retornar-li el fill.<ref name="Sapiens121"/> Per la seva part, el [[Regne d'Aragó]] vai enviar[[Catalunya]] enviaren una delegació a Roma formada per l'antic ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Ximeno Cornel I]], [[Guillem IV de Cervera]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]] i [[Pero d'Ahones]]. Davant la negativa inicial de Simó de Montfort, el [[22 de gener]] del [[1214]] el [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] trameté una nova carta al comte en què li manava que restituís l'infant i fes acatament i submissió al legat papal, el cardenal [[Pietro di Benevento]]. El [[18 d'abril]] del [[1214]] el legat papal arribà a [[Narbona]] i entre aquest dia i el [[25 d'abril]] del [[1214]] va efectuar-se la restitució de l'Infant Jaume.<ref name="HNC-RV-IV">Rovira i Virgili, Antoni; Història Nacional de Catalunya, Vol. IV</ref> El varen rebre el comte [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]], així com el gran prior de l'[[Orde de l'Hospital]] i una comissió de magnats aragonesos i catalans entre els quals figuraven [[Dalmau de Creixell]] i [[Guillem I de Cardona]]. Tanmateix, l'Infant Jaume va quedar sota la custòdia i protecció directa del legat del [[Innocenci III|Papa Innocenci III]].

Començà el [[1232]]. El [[1238]], tropes catalanes i aragoneses entren a la [[ciutat]] de [[València]], que depenia nominalment del [[califa]] de [[Bagdad]] [[Al-Mustànsir (abbàssida)|al-Mustànsir]].

La conquesta de les darreres places originà una topada amb [[Alfons X de Castella]], que pretenia conquerir [[Xàtiva]]. Però hi renuncià després de signar el [[tractat d'Almirra]] ([[1244]]), segons el qual Jaume I cedia a [[Castella]] la conquesta de [[Múrcia]]. El Regne de València va ser repoblat per catalans i aragonesos: yels catalansprimers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de [[català|parla catalana]], i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de [[aragonès|parla aragonesa]] i avui de [[castellà|parla castellana]]. La conquesta és celebrada a la ciutat de València des del temps de [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramon Muntaner]] fins avui dia, per imitació de la [[Festa de l'Estendard]] mallorquina.

Signà amb [[Lluís IX de França|Lluís IX]], el [[rei]] [[França|francès]], el [[tractat de Corbeil]] ([[1258]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol=Història |volum=vol.3 |url= http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA298&dq=11+de+maig+de+1258+corbeil&hl=ca&sa=X&ei=tXYpUpG3GKfD7Ab2-oGwDA&ved=0CEwQ6AEwBA#v=onepage&q=11%20de%20maig%20de%201258%20corbeil&f=false | editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1992 |pàgines=p.298 |isbn=84-7826-361-6 }}</ref> pel qual li cedia tots els dominis que tenia a [[Occitània]] (excepte la senyoria de [[Montpeller]], el vescomtat de [[Carladès]] i la baronia d'[[Omelàs]]), però aconsegueix que els [[rei]]s [[França|francesos]] renunciïn explícitament a qualsevol pretensió sobre [[Catalunya]] que poguessin al·legar més endavant com a descendents dels conqueridors de la [[Marca Hispànica]]. Realment, en aquest tractat no s'intercanviaren territoris, sinó que ambdós reis renunciaren a drets nominals que difícilment podien exercir: el rei de França renunciavareconeixia alla seusindependència dretsdels sobrecomtats lade Catalunya, assolida de fet a final del Marca[[segle HispànicaX]], mentre que Jaume I reconeixia als francesos els territoris dels nobles occitans que havien estat vassalls dels comtes de Barcelona i dels reis d'Aragó, ocupats per França a la [[croada contra els albigesos]] després de la [[batalla de Muret]]. Tot i això, al [[Llenguadoc]], on encara s'estaven produint revoltes antifranceses, veieren aquesta renúncia de Jaume I com una traïció.

|[[Fitxer:Generalitat jaumeIGeneralitat_jaumeI.jpg|miniatura|Retrat imaginari de Jaume I d'Aragó<br />([[Palau de la Generalitat Valenciana]])]]

|[[Fitxer:València jaumeValència_jaume I.jpg|miniatura|center|Estàtua de Jaume el Conqueridor ([[Agapit Vallmitjana i Barbany|Agapit Vallmitjana]] a la plaça d'[[Alfons el Magnànim]], a la ciutat de València]]