Diferència entre revisions de la pàgina «Alta Velocitat Espanyola»

m
cap resum d'edició
m
m
| ample via = 1435
}}
'''Alta Velocitat Espanyola''', més coneguda per les sigles '''AVE''', és la marca comercial<ref>{{ref-publicació|nom=Ministerio de Fomento|títol=15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España|publicació=Nota de prensa|data=21 abril 2007|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/doc/AVE_15ANIVERSARIO.pdf|consulta=3 octubre 2013}}</ref> creada el 1992<ref>{{ref-web|url=http://www.adif.es/es_ES/infraestructuras/lineas_de_alta_velocidad/madrid_sevilla/historia_madrid-sevilla.shtml|consulta=3 octubre 2013|títol=Línea Madrid-Sevilla|editor=Adif}}</ref> de la companyia ferroviària espanyola [[Renfe Operadora]] per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'[[ample ferroviari estàndard]] (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en [[castellà]] buscant una imatge comercial per a aquests trens.{{CC|2019}} Espanya és el primer país amb més línies d'alta velocitat d'Europa.<ref name="agujeronegro">{{ref-notícia |cognom=Vélez |nom=Antonio M. |títol=Los agujeros negros del AVE: sobrecostes, amaños y corrupción tras una inversión de más de 50.000 millones |publicació=eldiario.es |url=https://www.eldiario.es/economia/agujeros-AVE-sobrecostes-corrupcion-inversion_0_882962580.html |consulta=19 octubre 2019 |data=2019-3-30}}</ref>
 
L'empresa encarregada de l'AVE, Adif Alta Velocidad va ser des del seu inici l'empresa pública que més deute acumulava a Espanya.<ref name="deute">{{ref-notícia |cognom=Larrouy |nom=Diego |títol=Adif Alta Velocidad ya supera en deuda al Fondo de Rescate de los bancos: 17.900 millones |publicació=eldiario.es |url=https://www.eldiario.es/economia/Adif-Alta-Velocidad-Frob-millones_0_756975091.html |consulta=19 octubre 2019 |data=2018-04-03}}</ref>
 
== Història ==
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la [[LAV Madrid-Sevilla|línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla]], que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.<ref>{{ref-notícia|cognom=M. Ontoso|nom=Luis|títol=Ave, la estación de salida de la marca España|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/economia/20130320/abci-estacion-salida-201303192215.html|consulta=3 octubre 2013|data=20 març 2013}}</ref> Les primeres locomotores de la [[LAV Madrid-Sevilla|línia Madrid-Sevilla]] estan inspirades en el [[TGV]] francès (''Train à Grande Vitesse'', tren de gran velocitat), pioner a [[Europa]] en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad [[Renfe Operadora]]. La companyia, única operadora amb llicència d'[[Adif]] a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200&nbsp;km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.{{CC}}
 
El 2016 va multar un càrtel d'empreses per repartir-se les adjudicacions relatius a l'AVE.<ref>{{ref-web |url=https://www.cnmc.es/node/232558 |consulta=19 octubre 2019 |títol=Multa de 5,64 millones de euros a cuatro empresas y nueve de sus directivos por repartirse las adjudicaciones de los suministros de desvíos ferroviarios de Adif |obra=CNMC |data=6 juliol 2016}}</ref><ref name="agujeronegro" />
 
El servei d'AVE València-Castelló inaugurat el gener de 2018 no donava efectivament el servei d'alta velocitat per ser reduïda.<ref>{{ref-notícia |cognom=Lafita |nom=Íngrid |títol=Per què l'AVE València-Castelló no és "alta velocitat"? |publicació=Diari La Veu |url=https://www.diarilaveu.com/noticia/79242/no-ave-castello |consulta=26 agost 2019 |data=2018-01-22}}</ref> Es constatà que el viatge s'allargava per fer-se sobre unes vies que ja abans estaven saturades.<ref name="lafita_10">{{ref-notícia |cognom=Lafita |nom=Íngrid |títol=El servei de Rodalia València perd 10 milions d'usuaris en 12 anys |publicació=Diari La Veu |url=https://www.diarilaveu.com/servei-de-rodalia-de-renfe-valencia-perd-10-milions-usuaris |consulta=26 agost 2019 |data=2019-08-23}}</ref>
 
El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.<ref>{{ref-notícia |títol=Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe |publicació=Levante-EMV |consulta=Levante-EMV |data=2018-12-16}}</ref> El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.<ref>{{ref-notícia |cognom=Benito |nom=F.J. |títol=El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021 |publicació=Diario Información |url=https://www.diarioinformacion.com/alicante/2018/12/21/gobierno-aprueba-decreto-privatizar-ave/2100280.html |consulta=21 desembre 2018 |data=2018-12-21}}</ref>
 
El 14 de març de 2019, la Comissió Nacional dels Mercats i Valors va imposar multes milionàries a diversos càrtels d'empreses que es dedicaven a trucar els contractes, pràctica que feren durant catorze anys.<ref name="agujeronegro" />
 
Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.<ref>{{ref-notícia |cognom=Mestre |nom=J. |títol=El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE |publicació=Levante-EMV |url=https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/03/18/eje-valencia-barcelona-supera-pasajeros/1849771.html |consulta=1 maig 2019 |data=2019-3-18}}</ref>
17.497

modificacions