Prolamina: diferència entre les revisions

Són proteïnes d’emmagatzematge que es troben en la civada. Cal dir que només constitueixen el 10% del 15% del contingut proteic de les llavors de civada en total, fet que contrasta amb el blat, en què les prolamines representen el 80% del total contingut proteic de les llavors. Serveixen com a font de nitrogen, carboni i sofre a l'inici del desenvolupament de la planta.

 

Les zeïnes són les proteïnes d’emmagatzematge del gra de blat de moro. Representen aproximadament un 50% del contingut proteic del blat de moro i la seva principal funció és la d’emmagatzemar nitrogen per el procés de la germinació. D’entre les seves característiques destaca el fet de que són inodores, insípides, dures, insolubles en aigua i comestibles. Gràcies a aquestes propietats, la zeïna té una gran varietat d'usos industrials i alimentaris.

 

Les kafirines són proteïnes d’emmagatzematge dels grans de mill. La seva funció principal és la de proveir nitrogen durant el procés de desenvolupament de la planta. Tot i això, també destaca el fet que altes concentracions d’aquesta proteïna en els grans de mill, redueixen la digestibilitat de l’aliment. Això es deu als ponts disulfur que formen aquestes proteïnes i que dificulten la seva digestió.

 

Són proteïnes d’emmagatzematge de l’arròs, tot i que representen només el 5% del contingut proteic dels grans d’arròs. Presenten altes concentracions d’aminoàcids sulfurats, per tant, funcionen com a magatzems de sofre.