Regió Flamenca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 29:
==== La guerra dels Vuitanta Anys ====
En 1568 les Disset Províncies que van signar la Unió d'Utrecht van començar una revolta contra Felip II: la [[guerra dels Vuitanta Anys]]. Les tropes espanyoles ràpidament van començar a combatre als rebels, però abans que la revolta pogués ser totalment derrotada, havia esclatat la guerra entre [[Anglaterra]] i l'[[Imperi espanyol]], forçant les tropes espanyoles de Felip a detenir el seu avanç. Mentrestant, els exèrcits espanyols ja havien conquistat les importants ciutats comercials de Bruixes i Gant. Anvers, que era un dels ports més importants del moment, també havia de ser reconquerida. El 17 d'agost de 1585, va caure Anvers. A partir de 1568 i fins a 1648 es va desenvolupar la guerra dels Vuitanta Anys entre el que a partir de 1585 eren els [[Països Baixos dels Habsburg]] al Sud i les [[Províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]] del nord.
==== Els Països Baixos meridionals ====
[[fitxer:Quad Flandria.jpg|thumb|Mapa de 1609 del comtat de Flandes.]]
Els districtes occidentals de Flandes van passar finalment a França després de diferents tractats de [[1659]] (Artois), [[1668]], i [[1678]]. Així, la regió de Dunkerque va passar a formar part de França des de [[1662]] i la de [[Lilla]] en [[1668]]. El [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]) va deixar la resta de Flandes als Habsburg d'Àustria.
Durant la [[Revolució francesa]], les tropes republicanes van envair aquest Flandes austríac. En el [[Congrés de Viena]] ([[1814]]), Flandes va ser declarat com a província dels [[Països Baixos]].
=== Regne de Bèlgica ===
En [[1830]] es va crear el [[Regne de Bèlgica]], i Flandes va ser una de les províncies que ho va formar. Aquest territori es va veure afectat tant per la [[Primera Guerra Mundial]] com per la [[Segona Guerra Mundial|Segona]]. Flandes, com el conjunt de Bèlgica, va ser testimoni de part de les grans pèrdues humanes del [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|Front occidental]] en la Primera Guerra Mundial, en particular per les tres batalles de [[Ypres]]. A causa dels centenars de milers de baixes en Ypres, les [[Papaver rhoeas|roselles]] que van brollar després en el camp de batalla, més tard immortalitzades en el [[poema]] canadenc «[[In Flanders Fields]]», escrit per John McCrae, s'han convertit en un símbol de les vides perdudes en la guerra. Durant el període d'entreguerres i la Segona Guerra Mundial, van sorgir a Bèlgica diversos partits nacionalistes i d'extrema dreta, i d'ells els flamencs es nodrien del sentiment de discriminació pels valons contra els flamencs. El govern alemany va prometre als flamencs més drets, per la qual cosa alguns d'ells van col·laborar amb el règim [[nazisme|nazi]].
Després de la guerra, els col·laboracionistes (o gent que era ''Zwart'', «Negra» durant la guerra) van ser perseguits i castigats. I entre ells hi havia molts nacionalistes flamencs, el principal objectiu dels quals era obtenir més drets per a Flandes. Com a resultat d'això, fins a l'actualitat el nacionalisme flamenc se sol associar a la dreta política i les ideologies feixistes. Particularment des de la [[Segona Guerra Mundial]], Flandes ha sofert una espectacular transformació: ha passat de ser una regió agrícola en el [[segle XIX]] i començaments del [[segle XX]], a una regió que va créixer i va prosperar amb una gran fortalesa econòmica. L'educació, un pròsper clima social i una gran productivitat van ser els factors crucials en aquesta evolució.
== Institucions i política ==
La ciutat de Brussel·les combina la seva condició de seu de la [[Comissió Europea]] i altres institucions de la [[Unió Europea]] (UE), així com d'altres organismes internacionals, a més té un caràcter cosmopolita i alhora tradicional. Importants llocs són: la Grote Markt, una de les places més belles del món; l'Ajuntament, d'estil gòtic flamíger; la Casa del Rei i els 39 edificis gremials, amb les seves belles façanes barroques; el Museu Nacional del Còmic; el Manneken Pis; el Barri Real; la Catedral de San Miguel i Santa Gúdula; el Sablon; el Parc del Cinquantenari; el Atomium, etc.
{{VT|Institucions de la Unió Europea}}
== Divisió administrativa ==
[[fitxer:VlaanderenProvincies.png|right]]
La Regió de Flandes comprèn 5 [[Organització territorial de Bèlgica|províncies]]:
# [[Província d'Anvers|Anvers]]
# [[Limburg (Bèlgica)|Limburg]]
# [[Flandes Oriental|Flandes Oriental]]
# [[Brabant Flamenc]]
# [[Flandes Occidental|Flandes Occidental]]
=== Municipis ===
La Regió de Flandes compta amb 300 municipis.
== Ciutats principals ==
'''[[Bruges]]''' (''Brugge''): és una ciutat amb obres arquitectòniques notables, sent alguns pols d'atracció turística els canals medievals, la plaça major, l'ajuntament del [[segle XIV]], el palau del ''Brugse vrije'', la [[catedral de Bruixotes|catedral de San Salvador]], la [[Basílica de la Santa Sang de Bruixotes|Basílica de la Santa Sang]] i el [[Beguinatge de Bruges|Beateri]].
'''[[Anvers]]''' (''Antwerpen''): als marges del [[riu Escalda]], és la ciutat natal de pintors com [[Rubens]] o [[Van Dyck]]. També coneguda pel seu treball amb els [[diamant]]s. Algunes de les possibilitats més destacades per a visitar són: la Plaça Major, l'Ajuntament, la seva Catedral Gòtica, la casa de Rubens, el Museu Plantin Moretus, el museu de Belles arts i el Museu Provincial del Diamant.
[[fitxer:Kortrijk Hotel de ville.jpg|thumb|Ajuntament de [[Kortrijk]].]]
'''[[Gant]]''' (''Gent''): establerta en l'encreuament dels rius Lys i Escalda. Geogràficament situada a escassos 30 minuts d'altres ciutats com a Bruixotes, Anvers i Brussel·les. Conté molts punts d'interès com el Castell dels Comtes, el Moll dels herboristes i el del blat, el barri de Patershol i la catedral de Sant Bavó.
'''[[Kortrijk]]''' (''Kortrijk''): se situa en la zona del Flandes occidental amb una situació privilegiada, entre Bruixes, Gant i Lilla. És una preciosa i històrica població d'aspecte medieval, en els contraforts del riu Leie. La vida de Kortrijk ha estat sempre íntimament lligada al seu riu, ja que aquest alimenta amb les seves aigües les fàbriques de teixits de lli en els quals es realitzen els famosos draps de Flandes.
'''[[Lovaina]]''' (''Leuven''): és la ciutat universitària de Flandes per excel·lència. La seva universitat va ser fundada en 1425. Lovaina també és coneguda pel seu Grote Markt o Plaça Major, l'[[Església de Sant Pere (Lovaina)|església de Sant Pere]], l'imponent [[Ajuntament de Lovaina|Ajuntament]], el Saló dels Teixits (De Lakenhallen), el Col·legi Van Dale, l'església de Sant Miquel i el Gran Beateri.
'''[[Malinas]]''' (''Mechelen''): ciutat molt important a conseqüència de diferents condicions històriques com ser la capital dels [[Països Baixos]] (durant el període dels ducs de [[Borgonya]]), centre neuràlgic del poder clerical i ciutat en la qual l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles V]] va viure un llarg període. Per tot això i molt més Malinas posseeix la preciosa catedral de Sant Romuald, l'església de Sant Joan i la de Sant Pere i Sant Pau. També presenta gran interès cultural l'escola de carillons i els tallers de restauració de tapissos.
{| class="wikitable" style="clear: both" align="right" width=300
|-
| bgcolor="#e9e9e9" align="center" | Organització político-administrativa
[[fitxer:Bélgica división administrativa.png|250px|Divisió administrativa de Bèlgica.]]
|-
|
La regió de Flandes compta amb 300 municipis dividits entre 5 províncies:
# [[Província d'Anvers]] (Antwerpen)
# [[Província de Brabante Flamenc]] (Vlaams-Brabant)
# [[Flandes Occidental]] (West-Vlaanderen)
# [[Flandes Oriental]] (Oost-Vlaanderen)
# [[Limburg (Bèlgica)|Limburg]] (Limburg)
|}
== Economia ==
Flandes concentra la major part de la riquesa nacional de Bèlgica. L'actual economia flamenca està basada principalment en les exportacions. Flandes té la major taxa d'exportació per càpita en el món. És una zona que es destaca tant en l'industrial com en el comercial, famosa per les seves [[formatge]]s, [[cervesa]]s i [[pintura]]s.
== Cultura i societat ==
Flandes compta amb el 57,9% de la població total belga. En aquesta regió es parla [[neerlandès]], denominat també [[flamenc (neerlandès)|flamenc]], que coneix i empra fins a un 70% de la població belga.
Els grans mestres de la pintura [[Jan van Eyck|Van Eyck]], [[Pieter Brueghel el Vell|Brueghel]], [[Rubens]] i [[Van Dyck]], entre altres, van néixer i van dur a terme els seus treballs a Flandes. Va existir una autèntica [[escola flamenca]] de pintura de fama i abast internacionals.
A la primavera es disputa una important prova ciclista anomenada el [[Tour de Flandes]].
== L'art barroc ==
Enfront d'Holanda, en el segle XVII Flandes continua romanent sota la influència catòlica d'Espanya.<br />
En arquitectura el [[arquitectura gòtica|gòtic]] donarà pas al [[Arquitectura barroca|barroc]], a causa de l'escàs desenvolupament del [[Renaixement]]. Es construiran un gran nombre de convents i abadies barrocs, dels nombrosos ordes religiosos que s'hi van instal·lar, amb estructures sumptuoses, que recullen els ressons de les construccions principesques.<br />
Però com en èpoques anteriors, la manifestació artística més destacada i rica és la pictòrica, que enllaça amb la pintura flamenca tradicional i que mostra un desenvolupament paral·lel a la pintura holandesa, incloent els nous gèneres que s'hi desenvolupen.
Es mantindrà la preocupació per l'art italià, i la constant relació sobretot amb pintors venecians. La figura més destacada, i un dels genis de la pintura universal de totes les èpoques, és [[Pieter Paul Rubens]], l'obra de les quals tindrà una gran importància transcendental en la resta d'Europa. Al seu costat hi treballen pintors d'una gran qualitat com [[Jacob Jordaens]], [[David Teniers el Jove]], i [[Anton van Dyck]].
== Eleccions regionals a Flandes ==
== Referències ==
| |||