Segona guerra carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m El Ros d'Eroles Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Detalls sobre la captura de Benet tristany Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 36:
Durant aquesta lluita foren capitans generals de Catalunya Manuel Bretón, [[Manuel Pavía]], marquès de Novaliches, Fernando Fernández de Córdoba i [[Manuel Gutiérrez de la Concha]], marquès del Duero. L'agost del 1847, l'exèrcit governamental disposava de 42.000 homes, contra menys de 2.000 per part dels montemolinistes. A la fi de la guerra, Concha arribà a disposar-ne de més de 50.000, per uns 10.000 de Cabrera.
El [[17 de maig]] de 1847 fou afusellat a Solsona pels Mossos d'Esquadra el mariscal de camp carlí [[Benet Tristany]], i exposat el cadàver del [[Bartomeu Porredon|brigadier Porredon]], mort a cops de baioneta a Clariana de Cardener. Ambdós havien estat localitzats la nit del 15 de maig pels liberals gràcies a una delació.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hernàndez Cardona|nom=F. Xavier|títol=Història Militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de Revolta|url=|edició=|llengua=|data=2004|editorial=Rafael Dalmau, Editor|lloc=Barcelona|pàgines=122|isbn=8423206734}}</ref>
A la darreria del 1847, Pavía anuncià la pacificació de Catalunya, tal com desitjava Narváez. Però si la guerra, en bona part per manca de mitjans, tot i que havia llanguit, hom no la podia pas considerar acabada, i per l'abril del 1848 reprengué quan [[Josep Masgoret i Marcó|Josep Masgoret]] entrà a Catalunya i es posà al capdavant de les forces montemolinistes (victòries carlines de Sant Jaume de Frontanyà i del Pont de Rabentí, i presa de Vidrà), mentre [[Ramon Cabrera]] entrava (23 de juny) per Oceja, fet que donà impuls a la lluita, i publicava una proclama de to moderat.[[Fitxer:Espada Ramon Cabrera 1.JPG|miniatura|Detall de l'espasa del General Cabrera]]
| |||