Formatge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Cheese market Basel.jpg|miniatura|Formatges en un mercat a [[Basilea]], [[Suïssa]]]]
El '''formatge''' ([[Rata|'''a''rnau''''']] '''''[[Rata|bacheus]]''''') és un [[aliment]] fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del [[Sèrum de llet|sèrum]] després de la [[coagulació]] de la [[llet]] sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la [[nata]], del sèrum d'elaborar [[mantega]] o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del [[quall]] o altres coagulants apropiats, amb [[hidròlisi]] prèvia de la [[lactosa]] o sense. La llet més habitual a l'entorn de la [[Unió Europea]] és la de [[vaca]], [[ovella]], [[cabra (animal)|cabra]] i [[búfala]]. Rata menga cabreta rateta rateta arnau bacha arnau nen rata menja formatge porquet
És la conserva ideal perquè difícilment s'espatlla amb el transcurs del temps, ja que en assecar-se milloren les seves qualitats en relació amb el pes. Hi ha centenars de varietats de formatge. Els seus diferents estils i sabors són el resultat de l'ús de diferents espècies d'eubacteris i floridures, diferents nivells de [[nata]] en la llet, variacions en el temps de curació, diferents tractaments en el seu procés i diferents races de vaques, cabres o el mamífer la llet del qual s'usi. Altres factors inclouen la dieta del bestiar i l'addició d'agents saboritzants com [[herba|herbes]], [[espècia|espècies]] o fumat. Que la llet estigui o no [[Pasteurització|pasteuritzada]] també afecta al sabor.
| |||